Resultats de la cerca

Llicenciat 1979 i doctorat 1988 en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha estat professor 1988 i catedràtic 2001 a la Facultat de Filosofia Professor a l’ensenyament secundari 1979-84 i a la UB des del 1984 Ha estat professor visitant en diverses universitats Stanford, Nova York, Oxford, Lisboa El seu camp de treball se centra en la història de la filosofia analítica, el concepte semàntic de la veritat i la teoria de la correspondència, entre d’altres Ha publicat nombrosos articles i és autor dels llibres Las palabras, las ideas y las cosas 1996 i Relatar lo ocurrido como invención…

Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València 1961-66 Clarament influït pel pop-art , el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle 1970 El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc Trama i ordit , 1978 Deu imatges de les Germanies , 1978 Com a…

Tot i que cursà dret i econòmiques, en acabar els estudis es dedicà al periodisme Després d’un breu pas per la British Broadcasting Corporation 1966, treballà per a l’agència Reuters  a Londres, a les Nacions Unides Nova York i a Buenos Aires fins el 1971, que es traslladà a Mèxic i fou articulista freelance per a The Times , The Financial Times i The Economist  Del 1977 al 2007 fou corresponsal del The New York Times a l’Amèrica Llatina  El 1985 publicà l’assaig sobre les relacions entre Mèxic i els EUA, Distant Neighbours , que esdevingué un clàssic sobre el Mèxic modern El 1989 es…

Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i coautor de…

A Praga fou el redactor de la revista Světová literatura , traductor, escriptor i guionista de cinema, entre altres activitats Exiliat el 1968 per la seva activitat dissident en la primavera de Praga , des del 1970 fou professor de literatura angloamericana de la Universitat de Toronto, on fundà el 1971 una de les més importants editorials dels exiliats txecs, 68 Publishers, des d’on publicà molts llibres d’autors txecs que circulaven clandestinament per l’aleshores Txecoslovàquia comunista Entre els més notables llibres de narracions destaquen Zbabělci ‘Els covards’, 1958, Legenda Emöke 1963…

Fou un intellectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci, fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes 1967, on realitzà una interpretació personal del s XIX català La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs Florals…

La seva actuació com a metge gaudí de la protecció del governador del Khorassan Nūḥ ibn Manṣū al-Sāmānī, i dels grans dignataris de la seva època Viatjà per Pèrsia i per la Transoxiana i ocupà càrrecs d’importància Continuador de l’obra filosòfica d’al-Fārābī, gràcies al Comentari del qual arribà a comprendre la metafísica d’Aristòtil, alternà les seves activitats intellectuals amb una vida desordenada, la qual cosa ha fet dubtar de la seva religiositat, bé que sembla que fou un bon musulmà La seva obra filosòfica, escrita més per instruir els seus deixebles que no pas per fixar les pròpies…

Per a l’escola clàssica el guany, categoria específica del mode de producció capitalista, és una renda derivada de la propietat, mentre que el salari representa l’única renda justificada a partir d’una aportació productiva La tradició classicomarxista considera el guany com una magnitud residual constituïda per la part de treball no pagat, atès que el salari és fixat a un nivell social i històric de subsistència L’escola neoclàssica no establí cap distinció entre els tipus de renda i, en conseqüència, mentre el salari correspondria a l’aportació productiva del treball, el guany…

Rebé una educació acurada i el seu oncle, Giacinto Bondioli, fou possiblement el seu primer mestre El 1615 fou nomenat violinista a Sant Marc de Venècia, on treballà sota la direcció de C Monteverdi Entre el 1623 i el 1649 viatjà per Alemanya i també passà llargs períodes als Països Baixos, Brescia, Pàdua i Venècia El 1649 era mestre de capella a l’església de Santa Maria della Scala, a Milà, i el 1652, director de l’Accademia della Morte de Ferrara Tota la música que es conserva de Marini és impresa La seva música vocal consisteix principalment en peces per a poques veus amb…

Quan tenia onze anys es traslladà a Moscou per estudiar a l’Escola Central de Música i, després, al Conservatori PI Cajkovskij L’any 1977 conegué la pianista Aliza Kezeradze, que tingué com a mestra i amb la qual es casà el 1980 Aconseguí sengles primers premis en el Concurs Pianístic Internacional Alessandro Casagrande celebrat a Terni, Itàlia 1978, i el Concurs Internacional de Música de Mont-real 1980 Aquest darrer any es veié implicat en un conflicte en el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia quan Martha Argerich abandonà el jurat, que no volgué atorgar el primer premi a Pogorelic El…