Resultats de la cerca

En llatí, regio era un terme administratiu, que a partir d’August designava indistintament un districte urbà de Roma o una divisió d’Itàlia, la metròpoli, que així no es confonien amb les provinciae sotmeses Els científics han defugit aquest sentit, sense que s’hagin entès sobre l’extensió territorial del concepte, que oscilla entre la mida continental o oceànica que li assignen els biòlegs vuit o deu regions en tot el món, abans anomenades regnes florístics o faunístics, i la mida local de les regions geològiques, que constitueixen l’objecte de monografies exhaustives En geografia, les…

Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per…

La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta…

Les construccions entre mitgeres tenen dues façanes, l’anterior i la posterior, i en els edificis a quatre vents n'hi ha quatre En algunes ocasions hom parla també de façana interior quan la construcció presenta una superfície gran en un pati o un jardí interior Des d’un punt de vista estructural hi ha façanes resistents que aguanten el pes dels sostres o façanes que simplement tanquen l’edifici Entre les façanes resistents cal distingir les d’estructura resistent, de formigó, que consisteixen en una llosa armada, vertical, que comprèn tota la superfície de la façana, amb l’única deducció de…

Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites…

La part superior de la vall és la capçalera, i la inferior és la desembocadura En una vall cal distingir també dos elements fonamentals, els vessants i els fons o tàlveg L’evolució de la vall s’esdevé a través de l’erosió sobre el fons i sobre els vessants Si l’erosió actua sobre el fons, és a dir, en el sentit vertical, origina les gorges i els canyons si actua sobre els vessants, la vall s’eixampla En funció del desgast, una vall pot presentar tres fases diferents, és a dir, de joventut, de maduresa i de senilitat A la primera fase l’erosió i el transport són molt actius, i la vall té, en…

Les primeres mencions conegudes del lloc i del castell de Ralleu, en plenes Garrotxes del Conflent, són del segle XIII Araled , 1232 Areleu , 1272 Araleu , 1280 castrum de Areleu , 1282 Al segle XII, la senyoria de Ralleu era, amb les de Conat i de Paracolls, a mans de Guillem Bernat de Paracolls 1173-1235, espòs de Blanca de Conat Llurs filles, Sibilla de Paracolls i Esclarmunda de Conat, heretaren el domini i el transmeteren a llurs esposos, Xatbert de Barberà i Ramon d’Urtx A la mort d’aquest darrer, el 1305, els seus marmessors cediren al rei la seva part del castell de Ralleu per 40 000…

Actualment hom en fa també de commemoratives de congressos i de convenis El mètode més corrent per a la fabricació de medalles ha estat i és el de la cera perduda Les medalles foren molt corrents a l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma, on són famoses les d’August, Dioclecià i Constantí La producció de medalles restà gairebé interrompuda fins al segle XV, amb l’humanisme, a Itàlia, lloc on foren fetes les primeres medalles modernes fou molt important l’obra de Pisanello, que feu les medalles commemoratives d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i Segimon Malatesta un altre medallista…

També s’estudien problemes diofàntics en el conjunt dels nombres racionals o en l’anell d’enters d’un cos

Reconeguts per l’Església com a expressió genuïna de l’anunci de l’evangeli, foren inclosos en el començament del Nou Testament La proclamació evangèlica fou feta, al principi, de viva veu per mitjà de la catequesi Aquesta primera predicació fou recollida aviat per escrit, i la llengua emprada era l’arameu així s’explica el residu de paraules i veus aramees que passaren intactes als evangelis canònics effethà, talitha, abba, raka, genna, rabí , etc Posteriorment diverses tradicions i successius conjunts redaccionals anaren sorgint dins les distintes comunitats cristianes Lluc, en la…