Resultats de la cerca
Es mostren 771 resultats
cursa de relleus
Esport
En l’atletisme, prova de cursa per equips consistent a dividir el recorregut en tres o quatre parts, anomenades fraccions, duta a terme cadascuna per un atleta.
Els components de l’equip es passen successivament un petit bastó, anomenat testimoni Les més importants són les de 4×100 m i 4×400 m, tant masculines com femenines, que formen part del programa olímpic Altres curses són les masculines de 4×200 m, 4×800 m i 4×1 500 m i les femenines de 4×200 m, 3×800 m i 4×800 m
serrar la vella
Folklore
Dividir simbòlicament la representació gràfica de la quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s’entrava a la segona meitat de la quaresma.
heterocist
Botànica
En les esquizofícies, cèl·lula diferenciada, engrossida i revestida d’una membrana gruixuda, que ha perdut la facultat de dividir-se i que afavoreix la fragmentació dels filaments.
escapçar
Jocs
Dividir un jugador el joc de cartes, un cop remenades, en dues piles perquè el qui dóna refaci el joc posant la que era sota a sobre.
espècie de núvol
Meteorologia
Cadascuna de les categories en què poden dividir-se els gèneres de núvols, basades en la forma, les dimensions, l’estructura interna o el procés de formació.
Segons l’Organització Meteorològica Internacional espècies de núvols són quinze calvus , capillatus , castellanus , congestus , fibratus , floccus , fractus , humilis , nebulosus , lenticularis , mediocris , spissatus , stratiformis , uncinus i volutus
doma
Cristianisme
Càrrec eclesiàstic existent en algunes esglésies, especialment catedrals i col·legiates, que solia dividir-se entre dos o més beneficiats i que era exercit alternativament per setmanes entre ells.
divisió
Tecnologia
Operació de dividir pells que hom efectua amb les pells en tripa (divisió en tripa) o bé amb pells adobades al crom (divisió en crom o en blau).
setet
Música
Grup irregular que resulta de dividir en set una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 6 (com és el cas d’un temps en metre compost, per exemple) o en 4 (com ara un temps en metre simple).
La figura que representa cadascuna de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell 7 semicorxeres en lloc de 4, en compàs 2/4 -exemple en compàs simple- o 7 semicorxeres en lloc de 6 en compàs 6/8 -exemple en compàs compost- S’indica amb la xifra 7, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
Escola Francoflamenca
Música
Nom donat a les diverses generacions de compositors del Renaixement originaris dels territoris del nord de França i els Països Baixos.
La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…
El Penedès
La regió natural i històrica del Penedès és situada al S de Catalunya entre la comarca de l’Anoia al N‚ el Camp de Tarragona a l’W‚ el Baix Llobregat a l’E i la mar al S La divisió comarcal de la Generalitat de Catalunya de l’any 1936 i la del 1987 van dividir el Penedès en tres comarques administratives l’Alt Penedès‚ el Baix Penedès i el Garraf‚ amb les capitalitats de Vilafranca del Penedès‚ el Vendrell i Vilanova i la Geltrú Tanmateix‚ però‚ es pot parlar d’una manera genèrica del Penedès‚ perquè presenta característiques geogràfiques pròpies i‚ sobretot‚ un passat històric…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina