Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Ba‘ṯ
Nom abreujat del Partit del Ressorgiment Socialista Àrab.
Fou fundat a Síria com a resultat de la fusió del Partit del Ressorgiment Àrab, creat el 1940 per Michel Aflak i Salah al-Dīn al-Biār, i del Partit Socialista Sirià, dirigit per Akram al-Hawrānī Panarabista i socialista, l’acció de Ba’ṯ s’estengué a Jordània, Líban, Líbia, Aden i l’Iraq, països en els quals fou clandestí Participà en el govern sirià 1955 i fou un dels artífexs de la creació de la RAU, que fusionava Egipte i Síria 1958, dissolta el 1961 arran del trencament amb Nasser 1959 El 1963, el Ba’ṯ protagonitzà dos cops d’estat a l’Iraq, on deposà la dictadura del Kassem, i a Siria Poc…
Líbia 2014
Estat
A Líbia va imperar el caos polític i la violència fins al punt que es va començar a parlar d’estat fallit i de guerra civil L’any 2014 es van succeir tres governs, unes eleccions legislatives i una coexistència de dues cambres legislatives i dos governs, que evidenciava un perillós xoc de legitimitats alimentat per la incapacitat de les institucions estatals per a exercir el control de la violència Durant l’any, aquesta situació va provocar centenars de morts i 300000 desplaçats El Congrés General Nacional, dominat majoritàriament pels islamistes, va destituir al març el primer ministre Alí…
Àkhila II

Dues monedes visigòtiques d’Akhila II. (Tarragona)
© Fototeca.cat
Història
Rei visigot, fill i successor de Vítiza en una part del seu regne.
En morir Vítiza 710, la seva vídua i una part dels notables del regne intentaren de fer-lo succeir pel seu fill Àkhila, encara molt jove Una altra part dels notables, reunits a Còrdova, elegiren rei el duc de la Bètica, Roderic Aquest es dirigí tot seguit contra el seu rival, establert a Toledo Requesèn, tutor d’Àkhila, li sortí a l’encontre i fou derrotat i mort Llavors Àkhila es retirà a la part oriental de l’estat visigòtic, mentre Roderic estenia la seva dominació pel centre i l’oest Àkhila governà llavors la Narbonesa, la major part de la Tarragonesa i la Cartaginesa marítima, des de…
lleis de Mendel
Biologia
Lleis genètiques fonamentals formulades per J. Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.
Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…
Les ciutats i les viles
Art gòtic
Tal com s’ha exposat abans, l’època del gòtic va coincidir en terres catalanes –i en general, a l’occident feudal d’Europa–, amb la culminació i crisi d’un llarg procés d’expansió, dins del qual va entrellaçar-se un important creixement demogràfic amb una igualment forta urbanització Això va fer que una nova xarxa de poblacions d’entitat diversa i molt dinàmiques s’afegís a l’herència d’aquelles ciutats antigues que s’havien mantingut durant els segles altmedievals El collapse i la recessió que va seguir foren també d’ampli abast, i van atacar greument Catalunya, tant demogràficament com…
estany Balçat
Estany
Petit estany de la coma de Varilles, a la capçalera de la ribera d’Ordino (Andorra), dominat pel pic de l’estany Balçat (2 899 m alt), que forma part de la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
Els prats i els pradells secs subhumits mediterranis i submediterranis
Cicle anual d’un prat mediterrani, en el qual s’observa que la plenitud vegetativa és atesa durant l’hivern i la primavera, mentre que l’estiu coneix el periode de repòs o de marcescència J Nuet i Badia, original dels autors El país mediterrani, abassegadorament dominat per les comunitats llenyoses constituïdes per arbres i arbusts, resulta més aviat escàs en formacions herbàcies L’eixutesa estival dificulta seriosament la vida de les herbes, les quals, amb llurs menudes arreletes incapaces d’arribar fins als nivells profunds, més humits, han d’acontentar-se bombant l’aigua que troben als…
coll del Moro

Jaciment del coll del Moro, a Gandesa
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Cim (481 m alt) situat al terme municipal de Gandesa (Terra Alta), en la proximitat del qual hi ha un important jaciment arqueològic.
Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…
Zanzíbar
La catedral de Zanzíbar, construïda a l’antiga plaça de venda d’esclaus
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’oceà Índic, la més gran de la regió insular homònima de Tanzània Zanzíbar), situada sobre la plataforma continental d’Àfrica i separada pels 35 km del canal de Zanzíbar de la costa de Tanganyika.
La capital és Zanzíbar És una illa plana, constituïda al sector occidental per un baix corallí quaternari, mentre que al sector oriental és formada per una estructura geològica semblant a la plana litoral de Tanganyika, i té una altitud superior 216 m a Mazingini El clima és tropical humit, amb pluges que assoleixen entre 1 500 mm i 2 000 mm anuals, i les temperatures són més suaus que al continent La població 226 h/km 2 1988 viu de l’agricultura cocoters, bananers, cafè, tabac, clavell d’espècia, ananàs i altres productes tropicals El principal nucli urbà és la capital És poblat, sobretot,…
el Cap
Geografia històrica
Antiga província de Sud-àfrica.
El 1994 fou dividida en tres províncies el Cap Occidental 129370 km 2 , 4118000 h est 1996, amb capital a Ciutat del Cap el Cap Oriental 169580 km 2 , 5865000 h est 1996, amb capital a Bisho i el Cap Septentrional 361830 km 2 , 746000 h est 1996, amb capital a Kimberley El relleu és dominat, aproximadament en els dos terços septentrionals, per un conjunt d’altiplans interiors, drenats pel riu Orange i els seus tributaris, que davallen mitjançant escarpaments enèrgics Al terç meridional, una sèrie de cadenes muntanyoses de plegament i altitud mitjana 1 500-2 000 m els cims més alts es disposen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina