Resultats de la cerca

Estudià ciències econòmiques a les facultats de Barcelona i Madrid A partir del 1968 ensenyà política econòmica a la Universitat de València És coautor de L’estructura econòmica del País Valencià 1971 i de La banca al País Valencià 1973 S'ha ocupat de la teoria econòmica socialista, de l’anàlisi del capitalisme en la fase actual i de la poblemàtica de la reunificació socialista L’any 1966 ingressà al PCE i participà activament en la formació de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià i de la Junta Democràtica 1975 Fou diputat pel Partit Comunista del País Valencià a les…

Es doctorà en ciències exactes per la Universitat de Barcelona 1873, on fou professor numerari 1889-1905 abans d’ocupar la càtedra de cosmografia a la Universitat de Saragossa 1911-24 Soci fundador de la Societat Econòmica Gracienca d’Amics del País 1882, fou també membre numerari de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1897

La crisi econòmica va colpejar amb més duresa aquest país que la resta dels seus veïns i les previsions van indicar una caiguda del PIB entorn del 3,9% La desacceleració econòmica dels Estats Units, principal font de turisme, inversió, finances i comerç, va tenir un impacte negatiu molt alt en l'economia del país i va incidir en aquestes xifres

El Tractat d’Unió Política reforçava els lligams dels membres de la Comunitat en matèria de política exterior i de seguretat Aquesta nova dimensió que assolí la Comunitat justificà també el refermament de la seva legitimitat democràtica i el desenvolupament de les seves capacitats d’intervenció, en el respecte del principi de la subsidiarietat, com també la declaració d’una ciutadania europea que s’afegeix a les ciutadanies nacionals Englobava diferents aspectes la política exterior i de seguretat comuna, la ciutadania europea, l’ampliació de competències, els mecanismes de l’Europa social,…

Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna

Donà una gran importància a la teoria econòmica i a l’estadística com a base per a argumentar la història econòmica Professor d’economia a Estocolm, fou partidari del liberalisme econòmic i es mostrà ortodox en qüestions fiscals i monetàries, recomanant la tornada al patró d’or Amb BOhlin donà una explicació del comerç internacional basada en l’escassetat i l’abundància relativa La seva obra més important és Mercantilism 1931

L’anàlisi de seqüència mostra com l’evolució present és determinada per l’evolució passada i les perspectives per al futur Partint dels resultats dels períodes anteriors, l’individu fa les previsions per al futur i decideix l’activitat del període immediat

Aquest càrrec fou creat per Felip V 1714, i la seva importància anà augmentant fins a exercir les funcions d’un ministre d’hisenda La seva autoritat fou reconeguda sobre el consell d’hisenda, que es convertí en un organisme consultiu Fou suprimit el 1848

Constitueix delicte i pot ésser comès mitjançant la fuga del deutor amb els seus béns, la simple ocultació o la desaparició del seu patrimoni, la realització de vendes simulades o fraudulentes, l’assumpció de deutes, etc, sense que calgui, però, esgotar tot el patrimoni, perquè pot afectar només una part, si amb això dificulta o impossibilita que els creditors cobrin llurs crèdits Sempre, però, cal la intenció de perjudicar els creditors, intenció que normalment ha d’ésser deduïda de les circumstàncies de lloc, moment o d’altres Juntament amb els delictes de fallida i concurs…

El caràcter de corporació multinacional, inicialment reservat als organismes bancaris, fou, a partir del 1965, assumit majoritàriament per empreses privades fortament concentrades, que s’installaren en els llocs on els costs de producció eren relativament més baixos així se situaren al marge de les mesures reguladores del funcionament del capitalisme en un país determinat