Resultats de la cerca
Es mostren 904 resultats
Joan Panisello i Chavarria

Joan Panisello i Chavarria al costat de la seva lobra Quart Creixent (2012)
© Lojze Kalinsek
Arts decoratives
Ceramista.
Format artísticament a l’Escola d’Arts i Oficis de Tortosa i a la de Tarragona i en diverses escoles de ceràmica Bisbal d’Empordà, Barcelona i Girona, l’any 1975 obtingué el títol de graduat en arts aplicades i oficis artístics, en l’especialitat de ceràmica, per l’Escola de la Llotja de Barcelona Parallelament a la seva activitat artística ha desenvolupat una destacada activitat com a professor de secundària d’arts visuals i plàstica Reconegut ceramista, la seva extensa obra destaca per l’acurat treball de les asimetries, l’originalitat de les seves formes i el colorisme de les peces,…
Arnau Olivar i Daydí
Cinematografia
Crític i cineclubista.
Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1947, exercí d’advocat des del 1952, professió que compaginà amb l’activisme cinematogràfic i la crítica independent El 1948 obrí, amb Antoni Farré, l’espai Llanterna Màgica, que més endavant traslladà a Perpinyà per donar vida als celebrats week-ends cinematogràfics 29 edicions, 1957-70, que es convocaren amb la collaboració del Cineclub de Perpinyà i la Federació Francesa de Cineclubs Cada week-end s’acompanyava d’un dossier elaborat pel mateix A Olivar sobre temes com el neorealisme, Eisenstein, Buñuel, Antonioni,…
Islàndia 2011
Estat
En la seva particular via de sortida de la crisi, Islàndia ha demostrat que hi ha altres maneres de sortir-se’n sense que la ciutadania pagui la factura del que van organitzar polítics i banquers Així, per exemple, el 9 d’abril els electors van rebutjar per segona vegada en referèndum el pagament de 40000 milions d’euros una tercera part del PIB islandès al Regne Unit i Holanda pel rescat dels dipòsits de la financera Icesave, tot i haver-se renegociat el pagament a 37 anys i a un 3,3% d’interès Però també va ser excepcional la decisió de jutjar els directors dels bancs que van fer fallida i…
Nova Economia
Política
Conjunt de mesures de política econòmica elaborades durant la Guerra Civil de 1936-39 conjuntament pel Consell d’Economia i per les conselleries de caràcter econòmic de la Generalitat de Catalunya.
Tenien per objectiu transformar d’una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d’igualtat per a uns anarcosindicalistes i concretat en una economia socialista per a d’altres marxistes Les mesures resultaren d’una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat els partits republicans, l’anarcosindicalisme i els grups marxistes i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra Així, mesos després de l’aprovació del decret de collectivitzacions , la…
Josep Maria Jujol i Gibert

Can Negre o centre Jujol de Sant Joan Despí, masia reformada per Josep Maria Jujol
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Des que acabà la carrera 1906 treballà amb Gaudí, i collaborà en les obres de la Pedrera, el parc Güell i la reforma de la catedral de Mallorca, cosa que feu que restés, fins a la mort de Gaudí, profundament influït pel seu mestratge Aquests primers vint anys foren els més fecunds i els artísticament més importants de la seva producció se’n destaquen la casa Heras al carrer de Tapioles de Barcelona 1907, la reforma de la botiga Mañac del carrer de Ferran de Barcelona 1911, la Torre dels Ous de Sant Joan Despí 1913, les reformes de la masia Bofarull dels Pallaresos 1914, la La segona etapa del…
Flosculi
Historiografia catalana
Miscel·lània de documents relatius a la història de Catalunya redactada, durant el primer terç del s. XVI, per Jeroni Pujades, cronista, doctor en dret, oïdor de l’Audiència i jutge del comtat d’Empúries.
Els tres volums de què consta foren utilitzats per Pèire de Marca en la redacció de la Marca Hispanica, sive limes Hispanicus i avui es conserven a la secció de manuscrit de la BNP, on han estat catalogats amb els números 234, 238 i 239 del fons Baluze La integren transcripcions i regestos de documents, estatuts d’ordes religiosos, genealogies, relacions històriques, esbossos de monografies i correspondència amb erudits coetanis El mateix autor, en el pròleg, justifica el caràcter heterogeni i poc elaborat de l’obra, tot allegant que no constitueix més que un aplec dels textos…
llonganissa
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies.
A diferència de la botifarra, hom la conserva crua i la deixa assecar durant un cert temps, mantenint-la penjada per un cap, bé que, en alguns llocs, hom la deixa confitar tenint-la en oli o saïm Durant l’assecatge es produeix un conjunt de reaccions bioquímiques causades principalment pel creixement de lactobacils —ja sigui de manera natural o inoculats prèviament—, els quals són els responsables del desenvolupament de les característiques organolèptiques i de conservació del producte En general, hom se la menja crua Molt corrent als Països Catalans, n’hi ha de tipus molt variats, segons…
brioix

Brioix
Pastisseria
Pastís lleuger, elaborat amb farina, sobre la qual ha actuat el llevat de la panificació, mantega i ous (pasta de brioix).
Generalment té forma de llonguet
teorema de Bell
Física
Teorema elaborat el 1966 per J.Bell, en el marc de la controvèrsia entre determinisme i indeterminisme que provoca la mecànica quàntica.
Demostra que totes les teories de variables ocultes que s’avenien amb el principi d’acció local segons el qual les condicions físiques reals de subsistemes aïllats, espacialment separats , són independents eren incompatibles donaven resultats diferents amb les prediccions estadístiques de la mecànica quàntica L’argument d' Einstein-Podolsky-Rosen 1935 implicava que o bé la mecànica quàntica era completa o bé el principi d’acció local era cert com a conseqüència, una mecànica quàntica que preservés el principi d’acció local localitat potser havia d’ésser completada amb variables ocultes…
dret canònic
Dret
Dret canònic
Conjunt de normes jurídiques dictades per l’autoritat eclesiàstica amb potestat legislativa, que regulen l’organització de l’Església, les relacions dels fidels amb la jerarquia i determinen els drets i deures dels fidels i dels ministres del culte.
El seu desenvolupament es produí a partir del segle XIII, fonamentant-se en el dret romà, i culminà en el Corpus Iuris Canonici La reunió de grans concilis com el de Trento i el creixement de l’activitat legislativa obligà a una reestructuració i sistematització, que prengué cos amb el Codi de dret canònic El codi vigent actualment fou elaborat per una comissió nomenada per Joan XXIII el 28 de març de 1963, després de la primera sessió del concili II del Vaticà Continuada la tasca per Pau VI, el nou codi fou aprovat per Joan Pau II el 25 de gener de 1983 Consta de 1753 cànons i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina