Resultats de la cerca

Fill de Teobald I , es casà amb Blanca d’Artois 1269, neta de Lluís IX de França Succeí el seu germà Teobald II Es negà a participar en la insurrecció nobiliària dirigida per l’infant de Castella, Felip, contra el seu germà Alfons X 1269-70

S’inicià en l’equip del Malgrat i des del 1963 jugà amb el Joventut de Badalona fins el 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària Amb aquest equip aconseguí una Lliga 1967 i una Copa del Generalísimo 1969 Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits, i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i els de Munic 1972 Disputà també cinc Campionats d’Europa i aconseguí la medalla de plata a Barcelona 1973 Els seus germans Narcís Margall i Tauler Malgrat 1948 i Josep Maria Margall i Tauler  també s’han dedicat al basquetbol, en els equips del…

Ingressà com a alumne a Llotja el 1874 i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina El 1877 el colleccionista belga Georges Gernaud li adquirí l’obra La pau Resident a Roma des del 1878, hi esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l’Acadèmia Gigi L’any següent exposà a la Sala Parés de Barcelona Es presentà a l’Exposició de Berlín 1886, a la Universal de Barcelona 1888, a diverses de Belles Arts també de Barcelona 1891-1907, a la nacional de Madrid del 1895, etc Pintà una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà, i Lleó XIII —que retratà— li encarregà una marededeu per tal de reproduir-…

Fill d’un traginer, ajudà el seu pare en el negoci Malgrat una certa oposició paterna, inicià la carrera professional, cridat per l’empresari i director Antoni Tutau, amb el qual actuà dos anys Estigué també amb la companyia d’Antonio Vico, i la qualitat de les seves interpretacions motivà que el 1890 pogués estrenar Rei i monjo al costat del primer actor Teodor Bonaplata La seva creació del personatge Manelic de Terra baixa , el 1897, fou, però, la que li suposà una consagració sorollosa i definitiva Considerat l’actor català més representatiu de l’època, del 1901 al 1904 estigué al Romea en…

Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i de demà 1964…

Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran

Fill d’Enric V i de Caterina de França, durant la seva minoritat fins el 1442 el consell privat encarregà la regència als seus oncles Humfred, duc de Gloucester, i Joan, duc de Bedford Enric VI fou coronat rei de França 1431 després d’alguns èxits militars a la guerra dels Cent Anys, malgrat que Joana d’Arc havia fet fracassar el setge d’Orleans 1428 Un seguit de circumstàncies adverses, però, feren perdre a Anglaterra totes les possessions de França, llevat de la de Calais El 1455 esclatà la guerra de les Dues Roses , que li féu perdre el regne en favor d’Eduard IV…

Pare del també actor Enric Guitart i Matas , el 1882 debutà al Teatro Español de Barcelona D’ampli registre i molt versàtil, conreà tota mena de personatges i gèneres, i participà en l’estrena d’un bon nombre d’obres d’autors catalans Frederic Soler, Josep Maria de Sagarra, etc i estrangers Ibsen, Maeterlinck, Wilde, etc Entre d’altres, actuà en la companyia d’Antoni Tutau 1890-95 i en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella També dirigí el Teatre de les Arts 1904-05 i la companyia del Foment del Teatre Català A diferència de la seva activitat…

Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen  Nonell i altres…

Vida Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz 1840 - 1925, fou primer escultor al taller de Manuel Fuxà i collaborà en la construcció del monument a Colom i en l’Arc de Triomf de Barcelona El 1894 es deixà captivar pel món del teatre i treballà a la companyia d’Enric Borràs, a la d’Antoni Tutau i Teodor Bonaplata, i el 1895 a la de Francesc Tressols i Vicenç Miquel El 1898 Adrià Gual el portà al seu Teatre Íntim, com a actor i collaborador artístic El 1908 s’estrenà com a director d’una companyia del teatre Principal, amb Maria Morera, Margarida Xirgu i Josep Santpere, i posà…