Resultats de la cerca

Són poques les notícies conegudes sobre aquest castell Un únic document del segle XI fa referència al castell de Tella, que sembla localitzar-se a la parròquia de Peracalç, al sud-est del terme de l’antic municipi de Montcortès L’any 1071 els marmessors de Ramon Miró donaren a la canònica de Santa Maria i Sant Ermengol de la Seu d’Urgell els alous que tenia al mont Perella, al terme del castell de Tella “ ipso castro que vocatur Tella ”, és a dir, l’església de Sant Llorenç, situada a la parròquia de Peracalç

Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres

En l’actual municipi de Lleida, ha persistit la partida d’Alpicat on hi hagué la primitiva població sarraïna, davant les modernes basses d’Alpicat Fins l’any 1147 Alpicat fou una població musulmana dins el terme de Lleida, i arran de la conquesta feudal aquest indret restà dins el territori concedit al comte Ermengol VI d’Urgell Fins no fa gaires anys encara persistien vestigis de l’antic castell, del poble i del molí d’Alpicat Malauradament, no es disposa de referències documentals d’època medieval d’aquesta fortalesa

Era filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara, i de Teresa Fernández de Traba, i germana de Sança, comtessa de Rosselló i Cerdanya Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell , que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla Aurembiaix Pere I de Catalunya-Aragó es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda Fundà 1204 el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida

El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…

L’antic poble de Purroi, avui despoblat, és a 873 m d’altitud, en un esperó rocallós tallat a llevant pel barranc del Molí, que forma el límit amb Pilzà El castell de l’indret, que era situat a la part alta de la vila, fou conquerit pels comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona conjuntament amb el comte Ermengol III d’Urgell, poc després d’un pacte signat el 1058 en què decidiren fer la guerra contra el rei musulmà al-Muqtādir I de Saragossa Pocs anys després, el 1063, Ramon Berenguer I féu donació a la comtessa Almodis dels castells que tots dos havien conquerit a la Baixa …

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos

Mercedari 1650, fou comanador dels convents de Tarassona i Saragossa i general de l’orde El 1701, com a president del braç eclesiàstic, donà la benvinguda al rei Felip V, i participà en la cort de 1701-02 A la cort de 1705-06 es mostrà partidari fervent del rei arxiduc Carles III, el qual casà el 1708 Propagà el culte a sant Ramon Nonat i a sant Pere Ermengol Escriví una Regula et constitutiones 1692 i un Bullarium 1697 de l’orde mercedari, així com un Catecismo y explicación de la doctrina cristiana 1704 i alguns escrits pastorals en català

Obligà el seu pare Hišām II a abdicar a favor seu, però no aconseguí d’imposar-se als berbers ni als eslaus Ajudat per Wadih, valí de la Marca Superior, i per Ramon Borrell I de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, derrotà els berbers, comandats per Sulaymān ibn al-Ḥakam, a Aqabat al-Baqar, prop del Guadiaro, i s’emparà de Còrdova saqueig de Madīnat al-Zahrā’ Poc després morí assassinat per Wadih L’expedició catalana a Al-Baqar, anomenada “dels nou mil”, féu que Ibn ‘Iḏarī anomenés el 1010 com “l’any dels catalans”

A mà dreta de la carretera de Sant Quirze de Besora, entre Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, a les envistes de Sora, es troben les ruïnes de la planta i el fossat d’aquesta fortalesa Aquesta edificació serví de casal de la família Freixenet, que sembla que era castlana de Sora i d’Orís El 1109 es documenta el primer membre de la família quan Bernat Ermengol de Freixenet rebé de mans de Guillem Bernat de Duocastella la castlania de Duocastella La família Freixenet segueix apareixent en la documentació fins al segle XIV que desapareix