Resultats de la cerca
Es mostren 1642 resultats
Patricia Smith Churchland
Filosofia
Medicina
Filòsofa canadenca.
Professora de filosofia de la Universitat de San Diego des del 1984, actualment és professora adjunta del Salk Institute de Califòrnia, on, a més, és associada al Computational Neurobiology Laboratory CNL Especialitzada en estudis sobre filosofia de la ment, és, sobretot, coneguda per la seva pertinença al moviment anomenat materialisme eliminatiu, el qual nega l’existència de fenòmens mentals i assegura que aquests són necessàriament provocats per estats neuronals, de tal manera que, un cop identificats aquests estats, els estudis psicològics deixaran d’existir com a tals La fita de…
Ramon Masnou i Boixeda
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Estudià a Vic i a Roma Professor del seminari de Vic i canonge, es dedicà a la formació de la joventut, i és autor de tres llibres, en castellà, signats amb el pseudònim de Darío El 1952 fou nomenat bisbe titular de Cerici i auxiliar del bisbe de Vic Joan Perelló, que succeí el 1955 Fou el primer bisbe contemporani que escriví les pastorals en català i un dels primers que se sentí identificat amb l’esperit i les reivindicacions del país Jubilat el 1983, residí a Vic i escriví diversos llibres El problema català Reflexions per al diàleg 1986, Hores de recolliment Diari íntim dels darrers…
Peter C. Doherty
Medicina
Metge australià.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Queensland i doctorat per la Universitat d’Edimburg el 1972 El 1973 entrà a treballar a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtis, de Canberra, on conegué Rolf Zinkernagel El 1975 s’establí als Estats Units, però entre el 1982 i el 1988 tornà a Austràlia El 1988 fou nomenat director del departament d’immunologia de l’Hospital Infantil Saint Jude de Memphis Tennessee, i des del 1992 és catedràtic de pediatria i pedagogia a la Universitat de Tennessee El 1996, l’Institut Karolinska d’Estocolm li concedí el premi Nobel de medicina, compartit amb el…
Armènia 2009
Estat
La principal notícia del 2009 a Armènia va ser, sens dubte, l'inici de relacions diplomàtiques amb Turquia Després de diversos retards i nombroses protestes dels sectors ultranacionalistes armenis, sobretot de la diàspora, el 10 d'octubre els ministres d'Afers Estrangers d'ambdós països van signar a Zuric un acord que permetia l'obertura de les fronteres, tancades des del 1993 La mediació de Suïssa i els Estats Units ha estat transcendental per a un acord que xoca amb la tradicional desconfiança armènia envers els seus veïns arran de les matances del 1915 Tanmateix, encara queden problemes…
Andreu Febrers
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
>Missioner jesuïta i lingüista.
El 1752 ingressà a la Companya de Jesús El 1755 fou destinat a Xile, on l’enviaren a les missions araucanes de La Imperial i Angol Aprengué la llengua maputxe, i es familiaritzà amb totes les llengües indígenes de la zona El 1764 publicà a Lima una obra lingüística, sobre la parla dels indis araucans de Xile, Arte de la Lengua General del Reyno de Chile amb un subtítol força extens L’obra presenta alguns trets lingüístics força moderns posa en relleu les estructures morfològiques recomana la pràctica viva com el gran mètode d’aprenentatge i aconsella als missioners el seu aprenentatge Sobre…
l’Agulla

Vista del parc de l’Agulla de Manresa (Bages)
© Genís Sáez - Parc de la Séquia
Indret del terme de Manresa, situat al NE de la ciutat.
Hi ha la bifurcació de la séquia de Manresa en dos canals que porten aigua a les zones d’horta de Viladordis i el Poal En aquest sector, en la dècada dels seixanta es decidí de construir un llac artificial per garantir el proveïment d’aigua a Manresa quan s’havien de fer reparacions o neteja de la séquia, i l’any 1966 s’iniciaren les obres amb la construcció d’una presa de 240 metres de llargada El llac de l’Agulla , que té una superfície de 64000 m 2 , una fondària màxima de 4 metres i una capacitat de 200000 m 3 , fou omplert per primera vegada el 1974 Al voltant del llac …
comentari
Diplomàtica i altres branques
Remarca, observació, que té per objecte explicar, il·lustrar o criticar el sentit d’un text, d’un llibre, d’una representació artística, etc.
L’ús més corrent en l’alta edat mitjana és que text i comentari ocupin dues columnes paralleles, amb amplada diversa i alineació variada sempre que cal El fet ja apareix en el temps carolingi Des del s XII, hom prova d’unir en un sol bloc text i comentari —text glossat—, intent que reïx sobretot en certs comentaris universitaris de dret en dues columnes, en què el text és envoltat simètricament pel comentari, cum textu incluso , la qual cosa imiten antics incunables
Entre la esperanza y el fraude (España 1931-1939)
Cinematografia
Pel·lícula del 1976-1977, Documental, 95 min., dirigida per Rosa Babí, Mercè Conesa, Joan Simó, Bartomeu Vilà i Sala.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cooperativa de Cinema Alternatiu Barcelona GUIÓ, MUNTATGE I FOTOGRAFIA BVilà, MConesa, JSimó, RBabí color i blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Kepa Pedro María Acha narrador i les intervencions Arsenio Gimeno, Federico Melchor, Joan Ferrer, Jordi Arquer PREMIS Granollers 1977 Memorial Ramon Dagà, Bilbao 1977 Mikeldi d’or Sinopsi Film que narra en vint-i-tres capítols els successos esdevinguts a Espanya entre la proclamació de la Segona República i la fi de la guerra civil La cinta repassa el període amb imatges d’època, documentació escrita, illustracions,…
conjunció
Gramàtica
Categoria gramatical amb funció relacionant.
És una forma invariable que serveix de nexe o lligam entre elements d’una llengua entre diversos mots d’una mateixa frase El teu germà i el meu estudien el mateix curs , o entre dues o més frases distintes Ho va fer perquè ho creia just Quan la conjunció uneix dos o més elements d’una mateixa frase, els coordina sempre Em compraré un llibre o un disc Per contra, quan és lligam entre dues o més proposicions, aleshores té la possibilitat de coordinar-les Ens va explicar la lliçó i ens la va fer discutir o de subordinar l’una a l’altra Vingué per dur-te un missatge Per tant…
ionosfera

La ionosfera reflecteix les ones de ràdio i en permet la transmissió a llargues distàncies
© Fototeca.cat
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 80 i els 300 km d’altitud, en valors mitjans.
Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina