Resultats de la cerca

Germà de Manuel Planas i Casals Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i degà de la facultat de dret Dirigí la Revista de Jurisprudencia de Cataluña , fou diputat pel partit conservador i, a part els treballs jurídics, pronuncià un discurs universitari de caràcter polític, La evolución del socialismo contemporáneo 1902

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1935, i fou professor al Collegi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès des del 1950 i de la Facultat de Teologia de Catalunya Fou també codirector de la revista Estudios Eclesiásticos i del diccionari internacional Sacramentum Mundi , i publicà diverses obres sobre teologia

Fou deixeble d’Augustin Pyrame de Candolle i assumí, amb l’ajut de Francesc Campderà, la cura del jardí botànic de Montpeller 1816 Autor de nombroses monografies de gèneres, collaborà amb Candolle en la publicació del Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis El 1829 fou nomenat professor de botànica de la facultat de ciències de Montpeller

Jesuïta, ingressà com a novici a l'orde el 1945 i s'ordenà de sacerdot el 1959 Estudià filosofia grau a Anglaterra i doctorat a Barcelona, filologia clàssica Master a Oxford i teologia llicènciatura a Sant Cugat del Vallès Entre els anys 1961 i 1973 exercí la docència de filosofia i filologia grega a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès i a les universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona Des del 1974 fou professor ordinari a la Facultat de Teologia de Catalunya , d'on posteriorment fou professor emèrit Entre les seves obres de patrística, destaquen…

El papa Francesc nomena nou arquebisbe de Tarragona el capellà i antic degà de la Facultat de Teologia de Catalunya Joan Planellas Planellas substitueix Jaume Pujol, que, conforme al codi de dret canònic, va presentar al febrer la renúncia en complir els 75 anys El nomenament aixeca crítiques des de sectors conservadors i espanyolistes, inclosos els eclesiàstics

Segons la legislació espanyola vigent, per a esdevenir catedràtic universitari cal ésser doctor, haver exercit durant dos anys una funció docent o investigadora en un establiment estatal i haver guanyat les corresponents oposicions o el concurs, o haver ests designat Per a esdevenir catedràtic d’institut cal ésser llicenciat en una facultat universitària Els catedràtics són funcionaris públics

Des del 1900 té categoria de facultat universitària, dependent de la Universitat de Londres Reuneix eminents professors i ha tingut com a directors WH Beveridge i L Robbins, entre altres Les seves aportacions científiques són recollides en nombroses publicacions, entre les quals Economica 1921 De les institucions docents que en depenen cal assenyalar el Center for Labour Economics 1974

El 1322 treballà prop del papa en favor de la conquesta de Sardenya per part de Jaume II Ajudà les campanyes de l’infant Alfons, i el rei li respectà la possessió del seu territori Alfons III l’excusà de prestar-li homenatge feudal personalment i li concedí la facultat de poder donar títols als seus fills

Fou professor a la facultat de lletres de la Universitat de Tolosa escriví treballs sobre gramàtica provençal i, principalment, sobre els trobadors A partir del 1913 collaborà diverses vegades amb articles a l’Institut d’Estudis Catalans D’entre les seves obres destaquen Les Troubadours 1908 i Histoire sommaire de la littérature meridionale au Moyen Age 1921

Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua