Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona Fou metge militar de l’expedició a Algèria 1775 Tornà a Barcelona i el 1776 passà al virregnat del Plata, on dirigí un hospital militar Fou catedràtic del collegi de San Carlos de Madrid Es féu cèlebre per la seva habilitat a guarir ferides de guerra i, el 1800, fou comissionat per a estudiar les epidèmies de febre groga a Andalusia i publicà a Sevilla uns Medios para que el pueblo sepa desinfeccionar

De causa desconeguda, té una certa incidència familiar i sol començar abans dels 40 anys La lesió inflamatòria afecta tot el gruix de la paret del budell i determina la formació de granulomes i úlceres i, més tard, de fibrosi Evoluciona alternant períodes d’exacerbació amb diarrea crònica, dolor abdominal, febre, artritis, i pèrdua de pes i de la gana amb altres de calma relativa Les complicacions més freqüents són l’obstrucció, les fístules i els abscessos abdominals

Una de les síndromes és la cutània, configurada per una erupció aguda eritematosa i edematosa i per una erupció crònica constituïda per telengiectàsies que formen una xarxa Una altra és la síndrome muscular, caracteritzada per cansament i dolors musculars I la tercera és la síndrome general amb febre i astènia En el 10% dels malalts es tracta d’una síndrome paraneoplàsica, per això és obligat un estudi complet de tots els individus afectats El seu tractament es basa en la corticoteràpia

Entre les causes de l’esofagitis aguda hi ha les caustificacions de causa externa ingestió accidental o intencionada d’àlcalis o d’àcids forts o interna reflux del suc gàstric per incontinència del càrdia, hèrnia diafragmàtica, etc Les esofagitis agudes greus produeixen, a més de les manifestacions locals dolor, disfàgia, etc, símptomes generals febre, quadre tòxic, collapse Les esofagitis cròniques solen ésser degudes al costum de menjar o beure aliments molt calents i també a la regurgitació dels sucs gàstrics

El període d’incubació és de dues a tres setmanes, i la fase prodròmica és molt breu un dia L’exantema que seguidament apareix és constituït per elements lenticulars de color rosadenc, de perfil net i lleument boteruts Comença a la cara, s’estén ràpidament pel cos i desapareix al cap de dos o tres dies Fa el curs amb febre baixa i presenta, com a característiques, adenopaties occipitals Fora del cas de les gestants, no presenta complicacions temibles és més benigna que el xarampió

Habitualment l’erisipela és precedida d’un pròdrom de malestar general amb calfreds, febre alta, anorèxia i, a vegades, vòmits, depressió general i mal de cap El primer símptoma visible és una petita placa inflamatòria, de límits molt nets i de color rosat o vermell intens, elevada i amb la pell tibant i lluent Les localitzacions de preferència són a qualsevol indret de la cara, però poden aparèixer a tot el cos, especialment sobre una ferida, cop o picada, o en el transcurs d’una malaltia

Definició La brucellosi o febre ondulant és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta diversos animals —especialment cabres, ovelles, vaques i porcs— i que es pot transmetre als éssers humans, en els quals aquest trastorn provoca bàsicament síndrome febril La malaltia sol remetre espontàniament al cap d’unes setmanes, però relativament sovint el procés infecciós es complica i pot afectar diversos teixits o òrgans La brucellosi transmesa específicament per cabres i ovelles, que és la més freqüent al nostre medi, s’anomena igualment febre de Malta , perquè…

Després d’un període d’incubació de 14 dies apareix febre, cefalàlgia i esgarrifances, malestar i prostració Al cinquè dia apareix una erupció cutània generalitzada de tipus macular rosat, amb deliris, espasticitat, estupor progressiu i coma Les principals complicacions són respiratòries broncopneumònies, circulatòries miocarditis, arteritis, etc i nervioses La diagnosi és feta per la clínica i per l’aïllament de Rickettsia a la sang i les proves serològiques reacció de Weil-Félix El pronòstic varia segons l’edat és més benigne en els infants El tractament amb antibiòtics d’ample…

Actualment es recomana l’aplicació de certs vaccins a aquelles persones que, per qualsevol circumstància, poden tenir un alt risc de contagi per determinats microorganismes en un futur a mitjà o llarg termini Una de les circumstàncies més freqüents en què es recomana aquest tipus de vaccinació són els viatges a qualsevol país o regió on certes malalties infeccioses són endèmiques, com és el cas de la febre groga, el còlera o la febre tifoide Per raons similars, també es recomana la vaccinació contra l’hepatitis B a les persones que tenen un risc elevat d’infectar-se…

En la majoria dels casos, els vaccins resulten pràcticament innocus per a l’organisme Això no obstant, de vegades poden donar lloc a certs efectes no desitjats, l’eventual aparició dels quals depèn bàsicament del tipus de vaccí que s’hi aplica i de les característiques de la persona vaccinada L’aplicació de qualsevol tipus de vaccí per via subcutània o intramuscular pot generar-hi una reacció inflamatòria local, amb envermelliment, calor i dolor, que apareix al cap de 24 a 72 hores d’efectuada la vaccinació Es tracta d’una reacció totalment normal, produïda pel flux de cèllules defensives cap…