Actualment es recomana l’aplicació de certs vaccins a aquelles persones que, per qualsevol circumstància, poden tenir un alt risc de contagi per determinats microorganismes en un futur a mitjà o llarg termini.
Una de les circumstàncies més freqüents en què es recomana aquest tipus de vaccinació són els viatges a qualsevol país o regió on certes malalties infeccioses són endèmiques, com és el cas de la febre groga, el còlera o la febre tifoide.
Per raons similars, també es recomana la vaccinació contra l’hepatitis B a les persones que tenen un risc elevat d’infectar-se amb el virus causant d’aquesta malaltia, com és el cas de professionals de la salut o les persones que practiquen una activitat sexual promíscua.
Quan es preveu l’aparició de brots epidèmics de grip —el que sol ocórrer durant les èpoques fredes de l’any—, també es recomana l’aplicació del vaccí a les persones a les quals la grip podria ocasionar alteracions especialment serioses, com infants, persones grans o els qui pateixen de malalties cardiorespiratòries.
Un cas una mica especial és el del vaccí antiràbic, l’aplicació del qual s’indica a aquelles persones que han estat mossegades per un animal la vaccinació del qual no es pot certificar, i per aquesta raó corren un risc cert de contreure la malaltia en un futur proper. La particularitat del vaccí antiràbic és que pot ésser efectiu fins i tot si s’aplica immediatament després de produir el contagi, ja que el virus d’aquesta malaltia triga més temps a produir les lesions orgàniques que el caracteritzen del que el sistema defensiu necessita, després de la vaccinació, per a elaborar els anticossos específics que en combatin o neutralitzin els virus.
Un altre cas especial és el del vaccí del tètan, que cal aplicar en cas de certes ferides; el tema es comenta en l’article dedicat a aquesta malaltia.