Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
pont-l’évêque
Alimentació
Formatge de Normandia fet amb llet de vaca, de crosta de color ocre i pasta tova, untuosa, de color blanc de vori tirant a groc i sabor afruitat, amb un 50% de matèries grasses.
Protegit per una denominació d’origen des de 1972, deu el seu nom al poble de Pont-l’Évêque, al departament del Calvados
beixamel
Lasanya amb beixamel per sobre
Gastronomia
Salsa feta a base de mantega o llard, llet o brou i farina, que hom cou fins que comença a espessir-se; hom hi pot afegir nata, formatge, pernil, sofregit de ceba, tàperes, etc.
Pot incorporar-se a un gran nombre de plats Sembla que és erroni d’atribuir-ne la invenció al marquès Louis de Béchamel 1630-1703
Breu història dels costums alimentaris
Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…
Plagues de magatzem
La presència d’insectes i àcars en els aliments i els residus químics dels plaguicides que s’utilitzen per a controlar-los són dos dels problemes sanitaris més importants que actualment afecten els productes elaborats per la indústria agroalimentària Durant el període de postcollita, hi ha diverses espècies d’insectes i àcars que ataquen les primeres matèries i els aliments elaborats Es tracta d’espècies cosmopolites, la dispersió de les quals es dona a través del comerç internacional Entre les més importants es troben lepidòpters com les arnes, coleòpters com el corc de l’arròs o l’escarabat…
montàsio
Alimentació
Formatge friülà fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a divuit mesos, amb una crosta que es va endurint amb el temps, de gust ric i afruitat.
fiore sard
Alimentació
Formatge sard fet amb llet d’ovella, de pasta dura, madurat de 3 a 6 mesos, durant els quals de tant en tant se submergeix en oli d’oliva, amb gust ric, salat, però afruitat.
gorgonzola
Gorgonzola
kaythaney (CC BY-NC 2.0)
Alimentació
Formatge tou i mantegós, elaborat amb llet entera de vaca, de forma cilíndrica, en el qual s’ha provocat el desenvolupament del fong Penicillium glaucum que fa a la pasta viada, d’un color verdós.
La maduració es realitza en un ambient humit i a temperatura baixa 5-6°C durant 2-6 mesos D’aroma intens i de tast característic, recorda potser el rocafort Originari de Gorgonzola i de Valsassina, és ja un producte típic de tota la Llombardia, el Piemont i l’Emília-Romanya
jarlsberg
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma, de color daurat i amb forats de dimensions irregulars, que té un gust suau i dolç de nous, originari de la ciutat noruega de Jarlsberg.
raclet
raclet
Larry (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat originari del cantó suís de Valais que es prepara generalment a taula exposant una peça de formatge de raclet a una font de calor i col·locant la pasta fosa a sobre de patates o verdures.
formatjada
Pastís propi de les Balears compost d’un recipient de pasta de farina untada de llard o d’oli i farcit de diverses combinacions d’elements, com formatge, brossat, carn, cansalada, sobrassada, etc, segons les contrades.