La presència d’insectes i àcars en els aliments i els residus químics dels plaguicides que s’utilitzen per a controlar-los són dos dels problemes sanitaris més importants que actualment afecten els productes elaborats per la indústria agroalimentària. Durant el període de postcollita, hi ha diverses espècies d’insectes i àcars que ataquen les primeres matèries i els aliments elaborats. Es tracta d’espècies cosmopolites, la dispersió de les quals es dona a través del comerç internacional. Entre les més importants es troben lepidòpters (com les arnes), coleòpters (com el corc de l’arròs o l’escarabat de la farina), psòcids i àcars.
Pasta alimentària infestada pel corc de l’arròs (Sitophilus oryzae) i adult de l’insecte (a la dreta). Una bona prevenció és la utilització d’envasos d’efecte de barrera contra els insectes.
IRTA/Jordi Riudavets
Recentment s’ha instal·lat als Països Catalans una nova plaga, el coleòpter Trogoderma granarium, originari de latituds tropicals. Els productes que T. granarium ataca són majoritàriament d’origen vegetal (cereals, fruita seca, llegums, herbes aromàtiques, cacau i productes elaborats, com ara farina, pasta alimentària, productes de pastisseria i aliments per a animals), i també alguns aliments assecats, com la llet en pols, el formatge i el pernil curat. La diversitat de productes alimentaris i d’insectes que els poden infestar mostra la necessitat de disposar de diferents mètodes de control segons quina sigui la plaga o bé l’aliment.
Les plagues poden ser presents en les diferents fases del procés d’elaboració i distribució dels aliments (als magatzems de la primera matèria o dels productes elaborats, durant els processos de fabricació i a la cadena de distribució). En alguns casos, els processos d’elaboració dels aliments, com la cocció, la deshidratació i l’extrusió, poden eliminar o reduir la presència d’insectes i àcars. No obstant això, es poden produir noves contaminacions als magatzems de productes elaborats, als punts de venda i, fins i tot, als habitatges particulars dels consumidors i als establiments de restauració.
El control integrat de plagues (CIP) és l’alternativa viable des del punt de vista econòmic per a disminuir o controlar la presència de plagues sense que se’n ressenti ni la productivitat ni la qualitat dels aliments. El concepte de CIP comprèn l’ús seqüencial de mesures preventives, d’inspecció i mostreig, i la combinació de mètodes biològics, físics i químics de control al llarg de tota la cadena d’elaboració i distribució.
Una de les principals estratègies del CIP és la higiene, que és d’aplicació a tots els punts crítics d’infestació i que implica l’eliminació dels refugis de les plagues i la neteja dels residus d’aliments on insectes i àcars es poden reproduir. Altres mesures de prevenció són les encaminades a l’aïllament dels aliments, com ara les desenvolupades recentment amb la utilització d’envasos d’efecte de barrera contra els insectes.
Xocolata infestada per l’arna de la farina (Plodia interpunctella) i adult de l’insecte (a la dreta). L’emmagatzemament o envasos en males condicions afavoreixen la infestació dels productes alimentaris.
IRTA / Jordi Riudavets
El control químic de les plagues és cada vegada més difícil a causa del nombre reduït de substàncies actives que estan registrades per a tractar les primeres matèries i els espais on s’emmagatzemen, i també al fet que no hi ha cap insecticida registrat que es pugui aplicar directament sobre un producte ja elaborat. La majoria d’aquests productes són molt tòxics (fosfina, fluorur de sulfuril i insecticides residuals) i requereixen un carnet especial per a la seva utilització. Com a conseqüència d’aquesta limitació, els productes i les instal·lacions se solen tractar repetidament amb els mateixos productes, la qual cosa ha comportat l’aparició d’un gran nombre de soques resistents a aquests productes. També en agricultura ecològica, el nombre de productes autoritzats és molt reduït. Per això, el control s’ha de basar en mètodes alternatius, com és el cas dels tractaments tèrmics (de 50 °C a 55 °C) que s’estan desenvolupant amb força èxit per al tractament d’instal·lacions i magatzems buits d’aliments.
Un altre mètode efectiu i segur de control són les atmosferes modificades, amb un elevat contingut de diòxid de carboni, molt utilitzades actualment. Aquest ambient causa canvis en el pH de l’hemolinfa dels insectes i la mort per dessecació. El CO2, a més, té l’avantatge que no acumula residus tòxics, que és acceptat com a biocida i com a additiu alimentari, forma part de la composició de diversos aliments i no té efectes nocius per al medi. La utilització conjunta de les atmosferes modificades amb altres additius alimentaris o bioactius d’origen vegetal pot crear sinergies més efectives de control.
Finalment, moltes de les plagues més comunes tenen diversos enemics naturals associats, la qual cosa en facilita el control. Entre els més abundants, hi ha diverses espècies d’himenòpters parasitoides (bracònids, ieneumònids, betílids i pteromàlids), àcars depredadors (Blattisocius tarsalis) i pseudoescorpins (Withius piger). Com en qualsevol programa de control biològic, es tracta d’identificar les espècies més comunes, avaluar-ne l’efectivitat i dissenyar programes per a augmentar-ne les poblacions. Aquest mètode de control serà especialment útil en grans instal·lacions, com ara els magatzems, per tal de reduir les poblacions plaga. Fins ara encara hi ha molt poques experiències comercials d’utilització d’enemics naturals. Però tot i la seva utilitat previsible, cal tenir en compte que tant les normatives actuals d’higiene com els requeriments del consumidor final no accepten cap residu d’artròpodes dins el producte final. Per tant, cal integrar aquest control biològic amb altres mètodes i la utilització de barreres físiques a l’envàs del producte final que n’impedeixi la contaminació.