Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
oripeller | oripellera
Oficis manuals
Persona que fa oripell o en ven.
Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797 A València, l’…
Volksunie
Història
Partit nacionalista flamenc.
Vigent entre el 1954 i el 2001, el seu nom en neerlandès significa 'Unió Popular' Propugnava una concepció liberal democràtica de la societat i una estructura de l'Estat belga de federalisme portat al màxim en tots els àmbits i que dotés les dues comunitats que la formaven, flamenca i valona, de sobirania plena i sense interferències mútues en el marc de la integració europea Al Parlament belga passà d'un sol diputat el 1954 a 20 el 1977 Formà part de les coalicions de govern del 1977, del 1978 i de 1988-91 i tingué diputats al Parlament Europeu El 1978 se'n separà l'ala més…
torner | tornera
Oficis manuals
Menestral que treballava la fusta amb torn.
Constituïa una especialitat de l’ofici de fuster, del qual se separà, juntament amb la de capser, i formà una corporació pròpia Els torners fabricaven petits objectes de fusta boles, tinters, canelobres, amb finalitat decorativa també treballaven el vori Els de Barcelona se separaren dels fusters el 1556 i formaren una confraria sota l’advocació de sant Onofre El 1600 s’uniren amb els capsers i reberen ordinacions, les quals, renovades el 1645, romangueren vigents fins al s XIX A València els torners formaven un braç diferenciat dins el gremi de fusters des del principi del s XV 1407 El 1748…
regidor
Història
Dret administratiu
Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.
Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici regidor perpetu Amb la reforma dels…
Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals Europees
Organisme que té com a objectiu la representació de parlaments d’estats membres de la Unió Europea de nivell subestatal.
Creada el 1997, els estatuts de l’organització foren aprovats a la conferència celebrada el 29 i el 30 d’'octubre de 2001 a Funchal Madeira El 2010 en formaven part setanta-quatre parlaments regionals de vuit estats de la Unió Europea Àustria, Alemanya, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, Gran Bretanya, Itàlia i Portugal, considerablement heterogenis quant a competències, origen i caràcter Les seves atribucions se circumscriuen a l’àmbit consultiu i d’intercanvi d’informació Té com a interlocutors els òrgans de la UE, davant dels quals ha de vetllar pel bon govern, l’aplicació del…
Sant Joan de les Esglésies (Navàs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix esmentada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Llorenç i Sant Pere, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Més tard, el 1293 apareix citada com a Sant Joan de Ecclesiis Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella, si bé no creiem que s’hagi d’identificar amb…
Castell de l’Ametlla (Camarasa)
Art romànic
El lloc de l’Ametlla és situat al peu del Montsec d’Ares, a la dreta de la Noguera Pallaresa Del seu castell, avui dia desaparegut, han pervingut escasses notícies històriques documentals Conquerit per Arnau Mir de Tost a la primera meitat del segle XI, el castell de l’Ametlla, juntament amb el d’Oroners i Sant Oïsme, foren considerats inclosos dins els territoris que formaven la vall d’Àger Posteriorment, hom sap que el lloc i castell de l’Ametlla, com també el de Montaspre, foren adquirits l’any 1333 per l’abat Hug de Cervelló i el capítol d’Àger a Ramon Cortit, ciutadà de…
manyà | manyana
Tecnologia
Oficis manuals
Artesà que fabrica panys, claus i objectes de ferro.
Anomenats també serrallers, formaren gremis propis a partir de les corporacions de ferrers A Barcelona, el 1380, es formà una confraria de ferrers manyans , que s’organitzà a l’inici del segle XV i rebé ordinacions el 1538 i el 1708 Comprenia també els oficis d’agullers i d’armers Al segle XVIII el gremi experimentà un notable creixement i estengué les activitats a la fabricació de maquinària tèxtil A la majoria de les ciutats formaven part dels grans gremis d’oficis metallúrgics elois, que en general eren dirigits pels ferrers Els manyans apareixen com a capdavanters de les confederacions…
ordre
Música
Grup de peces per a clavicèmbal o conjunt instrumental, totes en una mateixa tonalitat, pres usualment com a sinònim de suite.
El nombre de peces que formaven un ordre podia oscillar entre quatre i vint-i-quatre, la qual cosa deixa entendre que tant podia tractar-se d’una obra per a ser interpretada unitàriament com d’una antologia d’on seleccionar les peces a interpretar El terme fou utilitzat primerament per François Couperin en els quatre llibres per a clavicèmbal i en Les nations Més tard, François Dagincour, Philippe Veras i Coelestin Harst en feren ús com a sinònim de suite , però per a Couperin devia designar una sèrie de peces més gran que la suite en el prefaci de Les nations , un ordre queda…
ducat de Vilafermosa
Història
Títol senyorial concedit el 1476 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.
Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d’Arenós excepte els de Cortes, Montant, Montanejos, Cirat, el Tormo, Pandiel, Toga, Aiòder i Arzola Li fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina