Resultats de la cerca
Es mostren 283 resultats
Olesa de Bonesvalls

L'hospital de Cervelló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb el municipi…
la Sentiu
Veïnat
Veïnat i antiga quadra del municipi de Gavà (Baix Llobregat), al S del terme, als primers contraforts del massís de Garraf, a la vall de la riera dels Canyars.
planificació territorial
Economia
Procés de decisió pel qual hom determina les directrius i, de vegades, els detalls dels usos del sòl, els moviments de persones i de mercaderies, els equipaments col·lectius i l’ordenació de l’habitatge d’una àrea de dimensions variables i per a un cicle temporal també variable.
Als Països Catalans, té els precedents més remots en l’interès de les monarquies dels s XVII i XVIII per les fronteres, obstacles i accessos tant naturals com artificials en funció d’objectius politicomilitars, que es manifestaren en tres grans projectes Georgetown, a Maó, 1711 la Barceloneta, 1753 i Sant Carles de la Ràpita, a l’entrada dels Alfacs el 1788 Posteriorment, s’hi interessà indirectament el mercantilisme autòcton Romà i Rossell, Caresmar, Dou arran de l’interès per les transformacions del món agrari i l’impuls a la indústria També el putting-out d’Alcoi i especialment la…
beisbol
Beisbol
Esport de pilota practicat entre dos equips de nou jugadors que s’alternen en posicions ofensives i defensives tractant d’aconseguir el màxim nombre de curses vàlides (runs), entorn d’un camp, segons les convencions reglamentàries.
L’objectiu del joc és colpejar una pilota amb un bat fent-la desplaçar pel terreny de joc i córrer per un camp de terra intern anomenat infield , tractant d’arribar a la base més llunyana fins a assolir la volta completa i arribar al punt d’origen home per anotar una cursa Els jugadors defensius han de recollir la pilota per a eliminar el batedor o altres corredors abans que arribin a alguna de les bases o aconsegueixin anotar una cursa Després de nou tandes o segments de joc anomenats innings , guanya l’equip que ha aconseguit més curses Considerat l’esport nacional als Estats Units d’…
surf d’estel

Gisela Pulido, nou vegades campiona del món de surf d’estel
CARLOS MONCHO / RED BULL CONTENT POOL
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a lliscar sobre la superfície de l’aigua amb una planxa de surf d’estel, arrossegat per un estel de tracció i fent salts i acrobàcies.
Als països anglosaxons és conegut com kitesurfing o kiteboarding , mentre que als francòfons se’l denomina flysurf , kitesurf o surf-volant Comprèn les disciplines de regata, estil lliure, ones, eslàlom i velocitat Els primers que utilitzaren estels per a arrossegar embarcacions foren els mariners i pescadors de la Xina, Indonèsia i la Polinèsia durant els segles XII, XIII i XIV L’inventor del surf d’estel modern fou l’holandès Gijsbertus Adrianus Panhuise, que el 1977 patentà el primer sistema de navegació sobre una planxa de surf moguda per una espècie de paracaigudes Als anys vuitanta…
territori de Barcelona
Territori sota la jurisdicció de la ciutat de Barcelona.
Bé que durant l’època comtal aquesta designació fou utilitzada alguna vegada com a equivalent a pagus o a comtat de Barcelona, ja a partir del segle X hom acostumà a restringir la seva accepció per tal d’aplicar-la al territori jurisdiccional de la ciutat, comprès entre el vell areny del Besòs, aigua avall del coll de Finestrelles, la serra d’Agudells, el coll Serola, el puig Aguilar, el coll de Vallvidrera i el puig d’Ossa fins al Llobregat, prop de la desembocadura Al segle XI comprenia, a més de les parròquies de la ciutat, les de Santa Maria del Mar, Sant Julià de Montjuïc, Santa Maria…
Els primers testimonis de l’escultura a l’antiguitat
Les primeres manifestacions plàstiques a Catalunya es remunten a èpoques prehistòriques la Venus de Gavà De tota manera, va ser a conseqüència de les colonitzacions mediterrànies que es començaren a realitzar a terres catalanes escultures tan impressionants com l’Asclepi d’Empúries o les peces petites que s’infiltraren en els ambients indígenes Un fet encara difícil de determinar és si hi hagué o no a Catalunya una escultura important en l’època ibèrica En canvi, és ben clara l’existència d’escultures romano-republicanes molt primerenques datables a la fi del segle III i al II aC el relleu de…
Can Tries
Barri
Barri del municipi de Gavà (Baix Llobregat), format durant els anys cinquanta vora la riera de Sant Llorenç, al límit amb els termes de Sant Climent de Llobregat i Viladecans.
Fou construït a principis dels vuitanta com a barriada de treballadors per l’empresa Tiursa Pren el nom de l’antiga masia de can Tries, que és adossada l’esmentada església de Santa Maria
Consultes sobre la Independència de Catalunya
Conjunt de votacions successives, extraoficials i jurídicament no vinculants que entre el 2009 i el 2011 foren convocades per la societat civil en 549 pobles, viles i ciutats catalanes i en 7 països estrangers sobre la creació d’un estat independent català.
Les consultes prengueren forma de referèndum amb la pregunta “Esteu d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea" La consulta pionera tingué lloc a Arenys de Munt Maresme, arran d’una moció presentada al consistori el 4 de juny del 2009 pel regidor de la Candidatura d’Unitat Popular , Josep Manel Ximenis Gil, a fi que la sala municipal acollís una votació organitzada per una entitat local L’acord fou anullat per sentència judicial, de manera que la consulta s’hagué de dur a terme en un local privat, però el batlle…
Ramon Berenguer II de Barcelona
Sepulcre de Ramon Berenguer II de Barcelona (segle XIV), obra de Guillem Morei, a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1076-82), fill de Ramon Berenguer I de Barcelona i d’ Almodis de la Marca i germà, probablement bessó, de Berenguer Ramon II de Barcelona.
El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina