Resultats de la cerca
Es mostren 871 resultats
Paramount Pictures
Cinematografia
Empresa nord-americana dedicada a la producció, distribució i exhibició cinematogràfica, el símbol de la qual és el cim d’una muntanya.
El 1912, Adolph Zukor, posseïdor d’una cadena de sales d’exhibició, fundà la Famous Players Film Company, més endavant fusionada amb la Jesse Lasky Feature Play Company i amb la companyia d’exhibició i distribució Paramount Pictures Corporation Acollí diversos directors europeus Ernst Lubitsch, Joseph von Sternberg, Rouben Mamoulian, Billy Wilder que li atorgaren una imatge de luxe i sofisticació Tingué en nòmina actors com Rodolfo Valentino, Gloria Swanson, Mae West, els germans Marx, Gary Cooper, Charlton Heston, Kirk Douglas i Jerry Lewis, i directors com Cecil Bde Mille, George Stevens,…
Antoni Boteller
Literatura catalana
Religió
Escriptor i metge.
L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV Barcelona, PAM…
,
Robert Goberna i Franchi
Música
Compositor, organista i crític musical català.
Estudià música a l’Escolania de Montserrat, on adquirí una sòlida formació com a organista A Barcelona, fou alumne de piano de CG Vidiella, i durant un temps desenvolupà una carrera de pianista, tocant en diversos cafès barcelonins Organista de l’església de la Concepció, oferia concerts d’orgue al Palau de Belles Arts, que posseïa un dels instruments més importants a la Barcelona del seu temps, el primer a la Península Ibèrica de funcionament elèctric Dirigí durant l’any 1905 la Societat Coral Euterpe, i també l’Orfeó Barcelonès Fou un crític musical molt ben considerat i escriví articles en…
Melcior de Ferrer i de Manresa
Música
Compositor català.
Fill dels marquesos de Puerto Nuevo, feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes de Niça, on també estudià orgue, i més tard cursà la carrera de dret a Bolonya Quan retornà a Catalunya, estudià amb Josep Barba, llavors mestre de capella a la parròquia de Santa Maria del Mar Les obres de Melcior de Ferrer foren molt ben acollides a Catalunya en destaca un Stabat Mater iniciat a Roma el 1843 i estrenat el 1848 per la Societat Filharmònica de Barcelona Entre la seva producció, notablement àmplia, hi ha una Messa da Requiem editada a Milà, diversos salms, goigs i dues misses de glòria…
Francesc Brunet i Recasens
Música
Compositor català.
Rebé del seu pare les primeres lliçons de música L’any 1874 entrà al seminari conciliar com a pensionista, on realitzà el batxillerat, i uns quants anys més tard hi fou professor de música Des del 1880 estudià harmonia i composició amb Anselm Barba, i piano amb Francesc Vidiella també fou alumne de Josep Ribera Guanyà diferents premis, com el de Lleida 1885, el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana 1886, també de Lleida, i el de l’Ateneu del Casino Obrer de València Es distingí en la composició de música religiosa, cercant un estil que en certa mesura s’anticipava a la normativa del motu…
Santi Nolla Zayas
Periodisme
Esport general
Periodista.
S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria olímpica 1986,…
David H. Rosenthal
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, assagista i traductor jueu nord-americà.
Gran divulgador de la literatura i la realitat de la Catalunya contemporània en el món anglosaxó, al volum de poesia Eyes on the Street 1974 incorporà dues versions de poetes catalans, Pere Quart i Gabriel Ferrater Traduí poemes de catorze autors catalans en el recull Modern Catalan Poetry an Anthology 1979 i quatre més a Four Catalan Postwar Poets 1980 El 1981 publicà la seva versió de La plaça del Diamant sota el títol de The Time of the Doves Seguiren les seves traduccions a l’anglès de Tirant lo Blanc 1983, La meva Cristina 1984 de Mercè Rodoreda, Les histories naturals 1990 de Joan…
,
Teodulf d’Orleans
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Era got originari de la regió pirinenca catalanoaragonesa Es refugià a la cort de Carlemany arran de la campanya frustrada d’aquest a Saragossa 778, sens dubte a causa del seu collaboracionisme antiàrab Fou abat de Fleury i d’altres monestirs francesos i a la vegada arquebisbe d’Orleans 798-821 Protegit pels emperadors Carlemany i Lluís I, fou acusat després d’haver participat en el complot del rei Bernat I d’Itàlia contra el darrer, el qual l’exilià a Angers A la presó compongué una de les seves millors poesies, el Gloria laus , que ha entrat a la litúrgia del dia del Ram Entre les seves…
Joan Sales i El Club dels Novel·listes. 1956-2007
La construcció de la novella catalana contemporània, a partir de la interrupció violenta del 1939, fou una operació molt complexa en la qual van intervenir elements molt diversos Per exemple, el grup de Coyoacán de la revista “Quaderns de l’Exili” i la gent que feia El Pi de les Tres Branques, a Santiago de Xile Quan Joan Sales, des de Mèxic, i Xavier Benguerel i Joan Oliver, des de Xile, van tornar en diferents moments a Barcelona, van acabar confluint en un projecte molt ambiciós El Club dels Novellistes Joan Sales, Núria Folch, llicenciada en filosofia pura, i la seva filla, la futura…
doxa
Bíblia
Terme bíblic que en la versió dels Setanta (δόξα) expressa la glòria de Déu i la seva manifestació a l’home.
Correspon al mot hebreu, Kābōd, que implicava en un principi la idea de solidesa i de valor i, en l’Antic Testament, era sinònim de riquesa i èxit La doxa designa el contingut de la revelació divina i es manifesta en moments determinats en la història de la salvació, enmig de prodigis extraordinaris o en ocasió de càstigs divins El seu doble aspecte, l’humà i el majestuós, es correspon amb la doble concepció jahvista d’un Déu transcendent o omnipotent, per un cantó i, per l’altre, d’un Déu humil, humà i proper als homes En el Nou Testament la doxa té el sentit d’honor, poder i revelació de Déu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina