Resultats de la cerca

És un centre de subàrea comercial a l’Hoya de Baza, on persisteixen petites indústries de caràcter artesanal bòbiles, ceràmiques, teixits, treballs de cànem i espart Baza, l’antiga Bàstia , fou capital de la Bastetània en temps dels romans Dominada pels visigots i després pels àrabs, fou un dels últims nuclis del regne de Granada que oferí resistència a Ferran el Catòlic, resistència que durà fins a la capitulació del Zagal, l’any 1489

Gairebé tot el que se n'ha conservat correspon als regnats de Yūsuf I 1333-53 i del seu fill Muḥammad V 1353-91 El seu recinte fortificat té forma allargada i comprèn tres parts l’alcassaba militar, a la punta de ponent el palau, al centre, i la població, per a residència de cortesans, funcionaris i artesans, que ocupava la major part del costat de llevant La principal de les portes d’accés és la de la justícia, i el sector de més interès artístic correspon al palau, que és constituït per tres parts independents, cadascuna d’elles distribuïda entorn d’un pati la del Mexuar, per a l’…

És el centre d’una regió agrícola canya de sucre, vinyes, oliveres, blat, patates, bé que la seva font de riquesa radica en la pesca lluç i en les indústries sucrera i farinera és el principal centre turístic de la costa de Granada Fou un dels punts més importants de la colonització fenícia a Andalusia, on fou establerta la ciutat de Sexi, després romanitzada Encunyà monedes que duien el nom de la ciutat en alfabet fenici s II-I aC i fou un centre de producció de garum El 1962 hom hi descobrí i excavà una important necròpoli fenícia dels s VII-VI aC Els materials són conservats…

Enemics acèrrims del abenserraigs Banū Sirāǧ, es disputaren els llocs clau del govern nassarita durant tot el s XV Amb aquestes lluites internes es debilità considerablement el poder de Granada, fet que en comportà la desaparició i la inclusió en l’imperi dels Reis Catòlics el 1492

Membre de l’estament militar català amb formació humanística i amb coneixement de llengües orientals, l’any 1612 fou nomenat tutor del príncep Felip i es traslladà a viure a la cort Figurà des d’aquell moment entre els personatges influents de la cort, al qual els consellers barcelonins podien demanar ajuda en cas de necessitat Ordenat de sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i més tard, l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits un Compendio de la Historia General de España —citada, entre d’altres, per Nicolás Antonio— unes instruccions de govern dirigides al comte duc d’Olivares…

És centre de la comarca de l’Hoya de Guadix Hi ha agricultura oliveres, cereals, plantes i bleda-rave sucrera i indústries derivades Actualment és en plena decadència demogràfica a causa de l’emigració de la població als centres industrials i la manca de potencialització econòmica Colònia romana —Julia Gemella Acci—, fou una de les primeres diòcesis de la Hispània romana En època musulmana constituí, juntament amb Baza, un brillant regne de taifes 1145-56 Conquerida pels almohades, fou incorporada al regne nassarita de Granada 1238 el 1500 s’uní a la revolta dels moriscs Davant la forta…

Economia agrícola i ramadera El terme fou fundat pels Reis Catòlics al 1491, en record al setge de Granada dut a terme per l’exèrcit de Castella i Aragó També fou escenari de les capitulacions del primer viatge de Cristòfor Colom Destaquen la seva esglèsia neoclàssica i les muralles

Representa una classe específica de sòl amb un conjunt únic de característiques físiques, químiques i mineralògiques

Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal “El Café”, on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons , Ja hi van, a l’Àfrica , Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic ↑ Soler

Estudià dret i filosofia a la Universitat de Madrid i es doctorà en ambdues matèries Compaginà la seva formació universitària amb els estudis musicals El 1904 fou nomenat president del departament musical de l’Ateneu de Madrid, on feia classes sobre diverses matèries musicals que organitzava ell mateix El 1906 ingressà a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Fou principalment actiu com a crític musical en la revista "La época" També publicà obres com Ilustraciones del Quijote los instrumentos y las danzas 1905, La evolución de la música 1906, Las sonatas para piano de Beethoven 1909 i…