Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
Ramon Bardés i Abellà
Literatura catalana
Escriptor.
Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals Mirador , El Be Negre , La Publicitat , Serra d’Or , Avui Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990
,
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…
cueca
Música
Dansa nacional xilena, de tempo ràpid i compàs binari compost, habitual també a les regions andines de l’Argentina, Bolívia i el Perú.
Coneguda així mateix amb els noms de zamacueca , marinera i zamba , sol ser cantada amb l’acompanyament de guitarra, arpa o, actualment, acordió Mentre ballen, l’home i la dona agiten petits mocadors de colors amb la mà dreta tot imitant el joc de la conquesta amorosa
oscil·lador de freqüència controlada per tensió
Electrònica i informàtica
Oscil·lador en el qual una de les reactàncies que formen el seu circuit ressonant varia proporcionadament amb una tensió de control.
El sistema més habitual és utilitzar en el circuit ressonant un díode varactor, dispositiu semiconductor que presenta una capacitat variable en funció de la tensió inversa de polarització El mateix efecte es pot produir si s’utilitza com a ressonador una esfera YIG Solen ser habituals marges de variació de freqüència d’una octava Es poden utilitzar directament com a moduladors de freqüència, encara que la seva aplicació principal és en sintetitzadors de freqüència
peple
Indumentària
Vestit femení d’ús comú a tota la Grècia antiga.
Fou emprat fins i tot després d’haver estat introduït el nou abillament anomenat quitó Consistia en una peça de roba rectangular, de colors diversos i, a vegades, brodada, que després d’un primer plec superior contenia dues parts iguals cenyides per un cinyell i que restaven unides, pel damunt de les espatlles, per dues fíbules Vestidura habitual de l’estatuària femenina grega, era oferta solemnement a Atena en ocasió de les Panatenees
fallera major
Folklore
Dona jove que ostenta la representació simbòlica d’una comissió fallera i que en presideix l’assistència als actes públics, durant les festes de Sant Josep a València i als pobles valencians on hom planta falles.
És d’elecció anual, com també solen ésser-ho les seves dames d’honor o cort d’honor A València la Junta Central Fallera designa una fallera major amb el caràcter de representació femenina oficial per a tota la festa El costum d’elegir falleres majors data del 1931 És habitual de celebrar la presentació de cada fallera en un acte especial, amb discursos, representacions de teatre dialectal i recitació de versos allusius
Damián Palazón Díaz

Damián Palazón Díaz
MUSEU COLET
Esports de tir
Tirador.
Resident a Catalunya des de la infància, fou tirador al colomí i caçador habitual a les comarques de Lleida S’inicià al tir al plat a Bellpuig i el 1980 s’inscriví a la Societat de Tir Can Piqué Fou campió de Catalunya de fossat universal 1983 La seva filla Maria Dolors fou campiona d’Espanya i el seu fill Damián formà part de l’equip espanyol i català de tir al plat
octaví
Música
Instrument transpositor que sona una octava més alt que el seu instrument de referència.
El més conegut és el de la família de la flauta travessera, anomenat també flautí Entre els cordòfons de teclat s’anomena així l’espineta petita dotada d’un únic registre de 4', la qual només pot sonar a l’octava alta de la tessitura habitual Aquests tipus d’espinetes solien ser instruments de petites dimensions i en alguns casos s’acoblaven al teclat d’un orguenet per a obtenir l’instrument mixt anomenat claviorgue
ombra
Música
Estil propi del Classicisme i el Barroc que consisteix a suggerir escenes evocadores dels esperits, els déus, els càstigs, etc., per a crear en l’oient sentiments de terror.
Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina