Resultats de la cerca

Fou emprat fins i tot després d’haver estat introduït el nou abillament anomenat quitó Consistia en una peça de roba rectangular, de colors diversos i, a vegades, brodada, que després d’un primer plec superior contenia dues parts iguals cenyides per un cinyell i que restaven unides, pel damunt de les espatlles, per dues fíbules Vestidura habitual de l’estatuària femenina grega, era oferta solemnement a Atena en ocasió de les Panatenees

És d’elecció anual, com també solen ésser-ho les seves dames d’honor o cort d’honor A València la Junta Central Fallera designa una fallera major amb el caràcter de representació femenina oficial per a tota la festa El costum d’elegir falleres majors data del 1931 És habitual de celebrar la presentació de cada fallera en un acte especial, amb discursos, representacions de teatre dialectal i recitació de versos allusius

Resident a Catalunya des de la infància, fou tirador al colomí i caçador habitual a les comarques de Lleida S’inicià al tir al plat a Bellpuig i el 1980 s’inscriví a la Societat de Tir Can Piqué Fou campió de Catalunya de fossat universal 1983 La seva filla Maria Dolors fou campiona d’Espanya i el seu fill Damián formà part de l’equip espanyol i català de tir al plat

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart

És professor universitari, i ha estat crític de teatre i collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació En narrativa ha publicat Dos contes 1982 i La ciutat tropical 1983 en poesia, El pes dels morts 1986 i Almadrava de Roma 1999, premi Màrius Torres 1998 en assaig, Teatre Lliure 1976-1987 1987 i La CNT i la política teatral a Catalunya 1984 El 1987 rebé el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme

Començà a jugar al GEiEG el 1993 i el 1997 s’incorporà a l’INEFC de Barcelona, on jugà fins el 2005, i fou campió de la Copa la darrera temporada La seva posició era la de centre o ala Fou internacional deu cops amb la selecció espanyola, amb la qual jugà la Copa del Món de Barcelona del 2002 També fou habitual en la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de federacions

Amb el nom de Protecció de menors a l’Església, es reuneix al Vaticà una assemblea extraordinària que reuneix bisbes i cardenals de tot el món El papa Francesc insta l’Església catòlica a prendre mesures “concretes” contra els abusos sexuals de sacerdots a menors i contra la pràctica habitual de la jerarquia d’encobrir els infractors Un nombrós grup de víctimes dels abusos es congrega prop de les dependències on se celebra la conferència a porta tancada

En programació és molt habitual encapsular les operacions programació estructurada, les estructures de dades programació modular, o bé aquestes i les seves operacions simultàniament programació amb objectes Com més elevat sigui el grau d’encapsulament, més es redueixen els efectes laterals, es pot raonar amb més facilitat sobre la correcció del programa, i aquest es fa més mantenible Per contra, l’augment d’encapsulament exigeix treballar amb un nivell d’abstracció més elevat, que sovint requereix programadors més experts

Una tècnica habitual per a produir aquests sistemes, semblant a les que hom fa servir en microelectrònica, consisteix esquemàticament a irradiar amb raigs X un material, recobert d’una màscara o plantilla del sistema a atacar, seguidament, amb un àcid les zones radiades i a omplir els buits micromètrics resultants amb or, níquel, coure o ceràmica Troben aplicació en pantalles planes, sistemes de projecció de televisió micromiralls mòbils i en camps molt diversos, com a sensors, actuadors, dosificadors, etc

Es habitual a Catalunya, en valorar una obra, de fer-ho d’aquesta manera així, per exemple, del volum d’una paret hom no dedueix el correponent a les obertures perquè s’entèn que l’estalvi d’aquesta paret no feta equival a la feina de collocar el bastiment o, en arrebossar, que la superfície del forat es compensa amb la feina de fer les arestes i d’arrebossar els brancals i la llinda de l’obertura