Resultats de la cerca
Es mostren 1895 resultats
Schola Cantorum Basiliensis
Música
Centre per a l’ensenyament de la música antiga, barroca i renaixentista fundat a Basilea per Paul Sacher l’any 1933.
Des de l’origen, el violoncellista i gambista August Wenzinger 1906-1996 i la violinista i pedagoga musical Ina Lohr 1903-1983 constituïren, juntament amb Paul Sacher, el nucli estructurador de les activitats del centre El 1954 la Schola s’integrà en l’Acadèmia de Música de Basilea, i el 1999 es convertí en Escola Superior de Música Antiga Els seus programes d’estudi inclouen la música de l’Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc Els cursos regulars, juntament amb els simposis, les reunions de treball i els concerts han convertit la Schola Cantorum Basiliensis SCB en un fòrum únic al món per…
Santa Eulàlia de Bolquera
Art romànic
Un dels primers esments del lloc de Bolquera Bolcaria data de l’any 948, com a límit territorial d’un alou situat al comtat de Cerdanya, al pagus de Llívia, dins la villa de Vià, cedit pel prevere Adroer al monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església parroquial de Santa Eulàlia de Bolquera és mencionada en el suposat capbreu de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del 819, però que ha de correspondre a mitjan segle XI Ja a l’inici del segle XIV, entre els anys 1312 i 1314, l’ ecclesia Ste Eulalie de Bolquera figura en la relació de parròquies visitades pels delegats de l’arquebisbe de…
Sant Feliu de Vallcebollera
Art romànic
Vallcebollera és una caseria que es troba al sud-est d’Osseja, a la capçalera de la Llavanera La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a través d’aquesta, de la canònica de Santa Maria de Lillet És mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219 Segons aquest document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a Santa Maria de Lillet, a…
Santa Fe del Bordell (Talavera)
Art romànic
Un quilòmetre al migdia del poble de Civit hi ha les ruïnes d’un mas i un molí que són els pocs vestigis que resten del que fou el poble del Bordell, documentat des del 1051, on hi havia hagut una parròquia dedicada a la Santa Fe Aquesta antiga església és esmentada en la llista de parròquies del bisbat de Vic datable abans de l’any 1154, on apareix amb la grafia Bordil Se sap que posteriorment va dependre de la parròquia de Santa Maria de Civit En l’acta de la visita pastoral de l’any 1331, consta que els habitants del Bordell i de Civit discutien quina era la parròquia cap o…
Muralla medieval (Vic)
Art romànic
Vestigis de la muralla, descoberts el setembre de 1982 al Passeig I Ollich Ultra les campanyes que acabem d’anotar, que podem qualificar com a planificades, hi ha hagut alguna resta que ha quedat al descobert de manera casual És el cas de la muralla que envoltava la ciutat de l’edat mitjana i que es conserva parcialment a la Rambla de Montcada En canvi, al sector del Passeig i de la Rambla del Carme i Rambla de l’Hospital, la muralla fou enderrocada fa temps, però les construccions actuals segueixen el recinte primitiu A causa d’això, quan s’ha fet alguna obra, la muralla ha…
Sant Joanet
La casa de la vila de Sant Joanet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la plana al·luvial de la dreta del riu d’Albaida, prop de la seva confluència amb el Xúquer.
El petit terme és totalment pla antigament era pantanós, i el conreu bàsic havia estat l’arròs i tota la terra és conreada 125 ha, regada amb l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova l’arròs es troba en retrocés per dessecació de les terres, a benefici del taronger, actualment dominant Hi ha un polígon industrial amb més de 250000 m 2 La població, que havia crescut al llarg del segle XIX i fins el 1910, decaigué des de llavors fins al 1930 seguint la crisi arrossera i inicià una nova recuperació fins el 1960, any des del qual hi ha hagut una forta…
Queloide
Patologia humana
El queloide és una tumoració persistent, de consistència dura, color vermellós i superfície llisa, que sol provocar coïssor i, de vegades, dolor Es localitza sobretot al pit, l’esquena o les espatlles La tumoració es compon d’un teixit molt ric en fibres, com el que forma part de les cicatrius L’origen és desconegut Es pot presentar després del guariment d’un traumatisme a la pell, sobretot una cremada, o una alteració cutània, com ara les lesions inflamatòries de l’acne Quan el queloide apareix en zones anteriorment lesionades, hom considera que és degut a un trastorn del procés de…
Antella
Antella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions terciàries de la serra d’Alèdua.
Les 425 ha de regadiu, ocupades gairebé del tot per tarongers, són regades amb aigua de la séquia reial del Xúquer, que té la presa dins el municipi, a la casa de les Compostes, construïda el 1732 i amb l’aigua del subsol elevada amb motor El secà retrocedeix davant els tarongers A la muntanya hi ha pinedes, molt clares, i pasturatges Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris 95% La població, que entre 1900 1 421 h i 1960 2 175 h augmentà un 51%, ha experimentat darrerament una considerable minva El poble 1 427 h diss 2006, antellans 47 m alt,…
autòmat
autòmat amb figura de pallasso (darreria del s XIX)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina que per mitjà de dispositius mecànics, hidràulics, pneumàtics, elèctrics, etc. és capaç de produir moviments semblants als dels éssers animats.
Coneguts des de fa molt de temps, els autòmats han pres diferents formes constructives i han tingut principis de funcionament molt divers a través del temps Cal esmentar els diferents objectes animats, estatuetes, figures, etc que ja ben antigament eren utilitzades Durant molt de temps hom construí veritables autòmats moguts per mecanismes de rellotgeria de precisió i d’una gran complexitat En molts casos eren objectes decoratius i sovint d’un gran valor artístic, i així es construïren figures amb moviment, caixes de música i sobretot rellotges amb figures mòbils que es movien al…
unió
Història
Concòrdia o entesa entre diverses jurisdiccions (universitats reials, senyors jurisdiccionals) per tal d’afrontar amb una sola organització de milícia bandolers o altra mena d’enemics comuns.
La iniciativa procedí del lloctinent general de Catalunya, i fou posada en pràctica per primera vegada el 1565 Ja des del 1525 hi havia hagut com a precedent unions privades circumstancials entre senyors jurisdiccionals Llur organització es fixà a la fi del s XVI, sobretot des de la unió de 1581-85, iniciada per Carles d’Aragó i Tagliavia i duta a terme pel jurista Lluís de Peguera Segons la Relación breve del principio que se dio a la unión y hermandad de Cataluña , que explica la unió del 1591, en la qual intervingué també Peguera, aquesta era convocada pel lloctinent general,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina