Resultats de la cerca
Es mostren 426 resultats
Kofi Awoonor
Literatura anglesa
Política
Escriptor ghanès en llengua anglesa.
Graduat en literatura al seu país, cursà un màster a Londres i el doctorat a la Stony Brook University de Nova York, i fou professor universitari al seu país i a l’estranger En tota la seva obra empra la rica tradició oral i folklòrica africana Començà a publicar poesia amb el volum Rediscovery 1964 Una de les seves peces teatrals de més èxit fou Ancestral Power 1972, i obtingueren també ressò les novelles This Earth, My Brother 1971 i Comes the Voyager at Last A Tale of Return to Africa 1992 També és autor de The House by the Sea 1978, on relata la seva experiència a la presó…
Lars von Trier
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic danès.
Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005, Direktøren for…
Samuel L. Jackson
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Es donà a conèixer en films com Together for Days 1973, de MSchultz, Ragtime 1981, de MForman, Sea of Love 1989, d’HBecker, Goodfellas 1990, de MScorsese, o Patriot Games 1992, de PNoyce Però la popularitat li arribà amb papers de caràcter dur Jurassic Park 1993, d’SSpielberg, Pulp Fiction 1994, de QTarantino, Kiss of Death 1995, de BSchroeder, o A Time for Kill 1996, de JSchumaker Posteriorment interpretà, entre altres pellícules, Jackie Brown 1997, de QTarantino amb la qual guanyà el premi al millor actor al festival de Berlín 1998, The Negotiator 1998, de FGGray, Le Violon rouge 1998, de…
Cecilia Bartoli

Cecilia Bartoli
© Andreas Praefcke
Música
Mezzosoprano italiana.
Assolí la fama a 20 anys gràcies a un programa de la televisió italiana dedicat a presentar noves estrelles El seu debut internacional es produí el 1988 interpretant el personatge de Rosina en Il barbiere di Siviglia , de Rossini, amb el qual es presentà el 1990 al Liceu Especialitzada en les òperes de Mozart i Rossini, ha actuat en els grans escenaris sota la batuta de directors com Daniel Barenboim, Nikolaus Harnoncourt i Riccardo Chailly, amb els quals ha enregistrat nombrosos discs El 1996 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York amb el paper de Despina a l’òpera…
David Alan Mamet
Teatre
Guionista, director de cinema i dramaturg nord-americà.
Procedent d’una família d’emigrants jueus polonesos, en les seves peces, compostes generalment d’escenes curtes sobre la vida quotidiana, critica l’estil de vida americà Ha escrit, entre d’altres peces teatrals, American Buffalo 1976, A life in the theatre 1977, Sexual perversity in Chicago 1978, Glengarry Glenn Ross premi Pulitzer 1984, Speed-the-Plow 1987, Things Change 1989, Uncle Vanya 1990, una adaptació de l’obra de Čekhov, com Three Sisters 1991, Oleanna 1992, The Old Neighborhood 1997, Boston Marriage 1999 i The Cryptogram 1995 Ha escrit també guions de cinema The Postman always…
Richard Neutra
Arquitectura
Arquitecte austríac que es formà sota la influència d’A.Loos, O.Wagner i F.Ll.Wright.
Després d’uns quants anys de treball a Suïssa, el 1923 passà als EUA De primer treballà per a la gran constructora Holabird and Roche de Chicago, i el 1926 s’ajuntà, a Los Angeles, amb RSchindler i preparà el projecte per al concurs del Palau de les Nacions, el 1927 La casa Lovell o Health House , a Los Angeles 1927-29, significà el tipus característic de la seva obra durant els anys trenta per la tipologia racionalista i un cert contacte amb la natura, que intensificà més endavant per influència japonesa La compenetració amb la psicologia del client, la tipifica la casa Nesbitt…
Mark Ravenhill
Teatre
Dramaturg anglès.
Estudià literatura anglesa i teatre a la Universitat de Bristol A la dècada dels anys noranta es convertí en un dels dramaturgs britànics d’èxit més controvertits, i fou catalogat pel crític Aleks Sierz com un dels tres principals representants juntament amb Sarah Kane i Anthony Neilson del que Sierz anomenà teatre in-yer-face , que als anys noranta es caracteritzà per produir obres amb representacions explícites de la violència i el sexe La seva producció se centra en personatges contemporanis a l’autor, amb temàtiques socials i polítiques d’actualitat, com ara la diversitat sexual o el…
Leonora Carrington
Literatura anglesa
Pintura
Escultura
Pintora, escultora i escriptora anglesa.
Educada en un rígid catolicisme, aconseguí estudiar art a Florència El 1936, una reproducció d’un quadre de Max Ernst la decidí a conèixer el pintor, amb qui s’amistançà l’any següent i a través del qual entrà en contacte amb el surrealisme , moviment del qual formà part En esclatar la Segona Guerra Mundial, Ernst fou detingut per la Gestapo, si bé més tard aconseguí escapar als EUA, i Carrington fugí a Espanya, on fou internada en una institució mental, experiència que relatà en el llibre The House of Fear Notes From Down Below 1972 Separada d’Ernst, posteriorment anà a Lisboa i a Nova York…
Antonio Pappano
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià piano, composició i direcció d’orquestra als EUA i ben aviat treballà com a repetidor i director assistent en diferents teatres d’Europa i Amèrica, com ara la New York City Opera, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l’Òpera de Frankfurt i l’Òpera de Chicago Collaborà amb Daniel Barenboim a Bayreuth en els muntatges de Tristany i Isolda , Parsifal i L’anell del Nibelung El seu debut com a director tingué lloc a Oslo amb La bohème , de Puccini, i dos anys després dirigí per primer cop al Covent Garden la mateixa òpera pucciniana El 1991 fou nomenat director musical del Théâtre Royal…
Owings and Merrill Skidmore
Arquitectura
Firma d’una oficina d’arquitectes nord-americans d’una gran influència després de la Segona Guerra Mundial.
L’any 1970 tenia mil arquitectes i altres professionals, amb grups associats a les ciutats nord-americanes més importants Louis Skidmore 1897-1962 i Nathaniel Owings 1903 crearen una oficina conjunta 1936 i dissenyaren alguns edificis per a la fira de Nova York 1939-40 El 1939 s’uní a la firma John OMerrill 1896, que deu anys després la dirigí Bé que en els inicis havien dut a terme obres de tipus historicista i eclèctic, incorporaren a la societat la manera de fer de Mies van der Rohe a través de l’arquitecte Gordon Bunschaft, que treballava per a la firma La Lever House Nova…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina