Resultats de la cerca
Es mostren 555 resultats
Hispania Sacra
Historiografia catalana
Revista semestral apareguda el 1948 i publicada per l’Institut P. Enrique Flórez del CSIC de Madrid, però amb delegació a Barcelona.
Se subtitula Revista de Historia Eclesiástica El CSIC, fundat el 1939, s’organitzà en patronats i instituts Francisco Suárez, de teologia i Sagrada Escriptura Sant Ramon de Penyafort, de dret canònic San Toribio de Mogrovejo, de missiologia Enrique Flórez, d’història eclesiàstica Aquest darrer es constituí l’any 1945 sota el guiatge de l’agustinià fra José López Ortiz La seva promoció al bisbat de Tuy deixà orfe de comandament el projecte de revista de la institució, fins que Josep Vives se’n feu càrrec El 1948 es publicà el primer número d’ Hispania Sacra La revista tingué diverses…
Boris Khristov
Música
Baix búlgar.
Inicià la seva trajectòria musical com a membre del Cor Gusla, activitat que alternava amb els estudis de lleis El 1942, una actuació d’aquest grup davant el rei Borís I li valgué la concessió d’una beca perquè estudiés cant a Itàlia, i es traslladà a Roma, on fou deixeble de R Stracciari Posteriorment amplià la seva formació a Salzburg, i el 1946 tornà a Itàlia, on debutà com a Colline La bohème a Reggio de Calàbria Un any després interpretà a Roma i la Scala de Milà el paper de Pimen en una producció de Borís Godunov , òpera en la qual s’especialitzà i de la qual enregistrà els papers de…
Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea
Literatura catalana
Poeta i editor.
Vida i obra Segon comte d’Oliva, baró de Nules 1480-1536, conegut també per Ramon de Riu-sec Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual…
Louis Charles Bonaventure Alfred Bruneau
Música
Compositor i crític francès.
Estudià al Conservatori de París, on tingué A Franchomme com a mestre de violoncel i J Massenet com a mestre de composició, el qual deixà una petja important en el seu estil Durant un temps fou violoncellista a l’orquestra Pasdeloup i, des del 1887, es dedicà a la composició d’obres escèniques Mantingué una estreta amistat amb É Zola, llibretista de bona part de les seves obres, entre les quals destacà Le rêve 1891 El suport que donà a Zola en l’afer Dreyfus, en el qual es veié involucrat l’escriptor francès, comportà que les seves obres fossin acollides enmig de polèmiques Aquest fou el cas…
Marbrianus de Orto
Música
Compositor francoflamenc.
Fill illegítim d’un sacerdot, el seu cognom autèntic era Dujardin, però ell mateix utilitzà l’apel lació ’de Orto’ en alguns autògrafs Fou cantor a la capella papal de Roma entre el 1483 i el 1499 Gaudí del favor i de la protecció del papa Innocenci VIII i obtingué alguns beneficis eclesiàstics El 1489 ocupà el càrrec de degà de la collegiata de S Gertrude a Nivelles Tot i no residir permanentment a Nivelles, durant tota la vida mantingué una relació estreta amb la seva església i la seva comunitat El 1505 entrà al servei de la cort borgonyona de Felip el Bell, a qui l’any següent acompanyà a…
tiento
Música
Des del segle XVI fins al principi del XVIII, forma instrumental espanyola o portuguesa anàloga al ricercare italià.
Els primers exemples de tientos , compostos per a viola de mà en la primera meitat del segle XVI, es caracteritzaren pel seu estil preludial En consonància amb el sentit de la mateixa paraula tiento , aquestes peces, en general de curta durada, tenien un caràcter de prova, de tempteig, de tast de l’afinació i les característiques de l’instrument Com a exponents d’aquest període es pot esmentar Ll del Milà El Maestro , 1536 o A de Mudarra Tres libros de música en cifras para vihuela , 1546 A partir de la segona meitat del segle XVI, el tiento passà a ser una forma eminentment imitativa,…
chalumeau
Música
Johann Gottfried Walther, en el seu Musikalisches Lexicon (1732), donà una visió molt completa dels quatre significats que, a la seva època, tenia el terme chalumeau.
Joseph Friedrich Majer, en el seu tractat Museum Musicum també del 1732, els repetí, sense canviar-ne pràcticament res En primer lloc, Walther l’anomenà "instrument senzill de pastor" No especificà, però, el tipus de generador del so Aquest significat coincideix, bàsicament, amb el de Marin Mersenne a la seva Harmonie Universelle 1636 " Les cinq Chalumeaux ou Flustesqui suivent sont les plus simples de toutes " Mersenne inclogué, en un gravat, cinc instruments molt senzills amb diversos generadors del so Segonament el definí com a "part del sac de gemecs que fa la melodia" Aquest és un…
Pere Terol
Història
Dirigent agermanat.
Notari El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebellió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors Propagà la rebellió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar…
sive limes Hispanicus Marca Hispanica
Història
Descripció històrica i geogràfica de Catalunya, escrita en llatí per Pèire de Marca els darrers anys d’exercir el càrrec de visitador general del govern francès a Barcelona i impresa a París, el 1688, per François Muguet.
L’obra consta de tres llibres el primer és una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i de les terres limítrofes, encaminada a demostrar la tesi favorable a Lluís XIV de França i aplicada en el tractat dels Pirineus , el 1659, i en la conferència de Ceret , el 1660, basada en la teoria dels límits geogràfics naturals, sovint emprada per la diplomàcia centralista francesa, que menystenia la unitat ètnica i lingüística dels Països Catalans El segon llibre és una descripció geogràfica del Principat, amb abundants referències als historiadors i geògrafs grecs i romans, i una…
Jeroni Saconomina
Historiografia catalana
Literatura catalana
Ciutadà honrat i dietarista.
Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina