Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
Gordon Willis
Cinematografia
Director de fotografia nord-americà.
Per mitjà dels seus pares, professionals de la indústria cinematogràfica, entrà en contacte amb el cinema i es familiaritzà amb les tècniques de filmació i d’illuminació Durant la guerra de Corea fou destinat a un equip de filmació per a la instrucció de pilots de l’aviació En tornar a Nova York, treballà per a la televisió en documentals i publicitat Debutà en el cinema el 1970 i es convertí en un dels directors de fotografia més sollicitats El seu treball destacà sobretot a la trilogia The Godfather 1972, 1974 i 1990, en què introduí la imatge dels rostres en penombra, i en…
Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola
Biblioteca de la ciutat de Girona.
Obrí les portes al públic el 23 de desembre de 2014, i fou inaugurada el 13 de gener de 2015 Substitueix l’anterior biblioteca situada a la Casa de Cultura Construïda per l’Estat i gestionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, fou projectada pels arquitectes Mario Corea, Luis Morán i Sebastián Guerrico Adopta forma de cub, amb un passadís central amb diverses sales a banda i banda, classificades segons el material que contenen, i disposa de jardins interiors Amb una superfície de 7121m 2 , que la converteix en la més gran de Catalunya en iniciar l’…
serra de Mogrony

Vista de la serra de Mogrony des del Taga
© Jaume Ferrández
Massís
Massís dels Pirineus Orientals, al Ripollès, que separa, a l’W, la conca del Llobregat de la del Rigard (afluent del Freser), i després les del Rigard i del Merdàs (afluent també del Freser).
S'estén des del coll de la Bona 1 890 m alt, a l’WNW, fins a la Berruga 1 785 m, passant pel pla de Pujalts, on hi ha els pics més alts roc dels Llamps, 2 046 m puig de Mogrony , de coma Ermada o de Pedra Picada, 2 045 m, per la Cubil 2 004 m i el coll Pan 1 747 m El solell forma un replà, on s’estableix el contacte entre el paleozoic de la zona axial pirinenca i el Permotriàsic que serveix de trànsit a les Serres Interiors S'estén del serrat Llis al pla de Sant Pere, on hi ha el santuari de Mogrony i el puig de Sant Pere 1 665 m alt Les torrenteres afluents del Merdàs solquen…
cos negre
Física
Cos ideal que absorbeix totes les radiacions que rep i les característiques de la radiació del qual només depenen de la seva temperatura i de la longitud d’ona d’aquella.
Hom en considera una materialització, bé que no exacta, formada d’un petit forat en una esfera buida i recoberta interiorment de fum d’estampa, de manera que qualsevol radiació que hi entra és pràcticament absorbida per la superfície interior gràcies a l’elevat coeficient d’absorció d’aquesta 0,99 i a les successives reflexions interiors El cos negre emet la màxima quantitat possible d’energia per una tempertura determinada lleis de Kirchhoff A més, l’absorció total de radiacions per part d’un cos negre representa l’augment màxim de temperatura La radiació emesa per un cos…
Uxmal

Casa del Governador d’Uxmal
Jahmarcos (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat maia, al NW de la península de Yucatán (Mèxic).
Fundada possiblement al segle X dC, fou un important centre religiós i assolí la màxima esplendor durant aquell mateix segle Més endavant, juntament amb la ciutat de Mayapán, formà part de l’aliança establerta per la potent ciutat de Chichén Itzá, i a partir del segle XIII passà a ésser dominada per la de Mayapán Pertanyent a la fi del període clàssic segles VIII-X, és una de les mostres més perfectes de l’estil arquitectònic anomenat Puuc, caracteritzat per la decoració de la part alta de les façanes amb mosaics de pedra, d’una gran perfecció El monument més destacat és l’anomenada Casa del…
Sant Quirc de Durro

Sant Quirc de Durro
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Durro (la Vall de Boí), situada dalt d’un serrat a la riba esquerra del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població.
És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada per un absis semicircular situat a l’est La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur sud Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus els superiors, més irregulars i barroers, es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a l’obra original El mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a l’obra originària, constituït per dues obertures actualment tapiades A l’interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada,…
protocol d’encaminament dinàmic
Electrònica i informàtica
En el context de xarxes IP, terme genèric per a denominar protocols dissenyats perquè els encaminadors de xarxa s’intercanviïn informació que els permeti descobrir automàticament les xarxes que interconnecten i rutes òptimes (de minim cost) per a arribar-hi.
A banda de definir com es produeix aquest intercanvi, els protocols d’encaminament empren algun algorisme d’encaminament per triar, de totes les rutes possibles, les que tenen un cost menor La unitat amb què s’expressa el cost d’una ruta o d’un enllaç és específica de cada protocol Hi ha protocols estàndard i d’altres de propietaris, definits pels fabricants dels encaminadors En el context d’internet, se solen classificar els protocols en protocols interiors Interior Routing Protocols o IGPs o protocols exteriors External Routing Protocols o EGPs Exemples d’IGPs estàndard són…
Castell de Maella
Art romànic
El lloc de Maella fou conquerit pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als voltants del 1157 Anys després de la conquesta, el rei Alfons I el Cast donà Maella a Ximèn d’Artussella, alferes i més endavant també majordom seu La vila i el castell de Maella passaren a mans de l’orde de Calatrava el 1203 gràcies a una donació de Pere I Aquest orde no n’aconseguí, però, el domini total fins el 1277 Segles després el castell acabà a mans dels ducs d’Híxar L’actual castell de Maella, sobre una penya que domina el poble, a la riba esquerra del Matarranya, és un edifici sobretot dels segles XIV i XV…
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
badia
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Oceanografia
Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf; l’obertura sol ésser més gran que no pas la penetració terra endins.
Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La qüestió ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina