Resultats de la cerca

Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta 1941-43 De retorn a Catalunya jugà una temporada 1943-44 amb el Sabadell a primera divisió En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50 Jugava de mig volant i també de lateral esquerre Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949, una de la Copa Llatina 1949, una de la Copa d’Or 1945 i una altra de la Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment, jugà al Saragossa 1950-54 Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món…

Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del…

Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que…

Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del seu emplaçament…

El terreny de joc, de sòl dur, normalment de ciment o de parquet, en un recinte tancat, i lliure d’obstacles, té unes dimensions de 40 m de llarg i 20 m d’ample Les portes, situades al centre de les dues bandes més curtes, tenen unes mides de 3 m d’ample i 2 m d’alçada La pilota és esfèrica, amb una circumferència de 58 a 60 cm i de 425 a 475 g de pes Cada equip inscriu fins a onze jugadors, que es poden alternar a criteri de l’entrenador, bo i mantenint-ne un màxim de set al terreny de joc El partit es divideix en dues parts de trenta minuts, amb un descans de deu minuts Hom pot tocar la…

Fundat el 1911, nasqué amb la denominació d’Igualada Football Club Entre el 1912 i el 1915 rebé el nom de Centre d’Esports d’Igualada i a partir del 1920, Ateneu Igualadí SF Fou el club referent de la comarca gràcies sobretot a Francesc Bru, que guanyà els campionats comarcals entre el 1921 i el 1923 i que posteriorment esdevingué seleccionador estatal L’any 1926 es creà un nou club impulsat per estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que recuperà el nom d’Igualada Futbol Club Els dos equips foren grans rivals fins a l’esclat de la Guerra Civil El 1939 es constituí el club actual…

Fou fundat el 1952 després que l’Ajuntament obligués els clubs d’escacs, ciclisme i bàsquet de la població a fusionar-se El Club Bàsquet Pineda havia estat format l’any 1949 i participava en les competicions federatives En la seva primera temporada competint com a Unió Esportiva i Recreativa Pineda, la de 1952-53, obtingué el Campionat de Catalunya de segona preferent La temporada 1955-56 ascendí a la màxima categoria del campionat català i en l’equip destacava el jove jugador Francesc Nino Buscató El 1960 passà a jugar a la pista poliesportiva municipal de la plaça del Mercat Disputà la…

El seu precedent més remot fou la secció de bàsquet de l’Iluro Sport Club, creada el 1930, que participà en el primer Campionat d’Espanya i disputà el primer partit internacional enfrontant-se a l’AS La Bourse de París l’any 1933 El 1934 guanyà el Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil, l’Iluro SC es convertí en Club Deportiu Mataró L’equip sènior masculí de bàsquet retornà a la màxima categoria catalana a la meitat de la dècada de 1950 quan en les seves files jugava Jordi Bonareu Destacà al principi dels seixanta per la seva tasca amb el planter L’equip juvenil,…

Els seus orígens es remunten al 1923, any que es fundà el Futbol Club Gramenet, que es federà l’any següent El 1929 desaparegué i en lloc seu un grup d’afeccionats encapçalats per Miquel Badosa i Narcís Font crearen la Unió Esportiva Colomenca, que no trigà a jugar al camp del Fondo Als anys trenta participà en el Campionat de Catalunya amateur i el 1942 deixà d’existir El 1945, Lluís Paixa i altres socis reunificaren el futbol de la població per crear la Unión Deportiva Atlético Gramenet, amb Ramon Casajust com a primer president En la temporada 1955-56 ascendí a tercera divisió, categoria…

Fundat el 1929, adoptà definitivament el nom d’Atlètic Basket Júniors l’any 1932 després de diverses denominacions El seu primer terreny de joc fou a la rambla de Just Oliveras i en poc temps ascendí diverses categories El 1935 debutà a la màxima categoria catalana i en fou subcampió, fet que li permeté participar en el Campionat d’Espanya El 1939 prengué el nom de Club Bàsquet l’Hospitalet i inicià una època d’èxits Guanyà dos Campionats de Catalunya 1940, 1941 i una Copa d’Espanya 1940, de la qual fou subcampió l’any 1941 Un dels jugadors més destacats de l’època fou Marcellí Maneja La…