Resultats de la cerca
Es mostren 1549 resultats
acomodació
Fonètica i fonologia
Forma d’ assimilació
fonètica en virtut de la qual un fonema s’adapta parcialment a les característiques articulatòries i acústiques d’un altre, sense prerdre els seus trets distintius que permeten d’identificar-lo com a tal.
L’encadenament fònic de la parla normal presenta ben sovint fenòmens d’aquesta mena el fonema k del català s’acomoda a i químic , a a cap i a u cup palatalitzant-se, medialitzant-se i velaritzant-se, respectivament De manera particular és palesa l’acomodació de k davant la a palatal del mallorquí casa, capell
funció cosecant
Matemàtiques
Funció cosec: ℝ- {kπ,k ∈ℤ}→ℝdefinida per l’assignació x →1/sin x on sin és la funció sinus
.
funció cotangent complexa
Matemàtiques
Funció cotg: ℂ- {kπ,k∈ℤ} →ℂdefinida per l’assignació z →1/tg z, on tg és la funció tangent complexa
.
capa
Física
En un àtom, nivell d’energia que pot ésser atribuït a un o diversos electrons corticals en funció de llur nombre quàntic principal n
.
Correntment, hom considera com a màxim 7 capes d’electrons que, per ordre, s’anomenen K, L, M, N, O, P i Q, essent la capa K la més propera al nucli Una capa completa conté 2 n 2 electrons En realitat, aquestes capes consten, respectivament, i com a màxim, de 2, 8, 18, 32, 18, 8 i 6 electrons nivell d’energia
ferricianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’anió hexacianoferrat (III) [Fe(CN)6]3 -
.
Hom obté els ferricianurs tractant una sal de ferroIII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció Fe 2 SO 4 3 + 12KCN →3K 2 SO 4 + 2K 3 FeCN 6 Tractant un ferricianur soluble amb Fe 2 + hom obté el ferricianur ferrós, o blau de Turnbull, segons la reacció 3Fe 3 + + 2FeCN 6 3 - → Fe 3 FeCN 6 2 ↓
naftoquinona
Química
Cadascuna de les quinones derivades del naftalè que tenen les fórmules:
.
Les dues primeres corresponen a les quinones del benzè, mentre que en la tercera els dos anells presenten caràcter quinònic Les vitamines K 1 i K 2 , importants en el mecanisme de la coagulació sanguínia i emprades com a vitamines antihemorràgiques, tenen una estructura que deriva de la metil-2-naftoquinona-1,4 per introducció d’una llarga cadena en posició 3
Sergi Reverter Clara
Rem
Piragüista especialitzat en aigües tranquil·les.
Membre del Club Natació Banyoles, destacà tant en proves de fons com de velocitat En fons, guanyà dos Campionats de Catalunya d’hivern en K1 2010, 2012 i aconseguí quatre subcampionats 2008, 2009, 2011, 2013 En velocitat, des del 2006 ha guanyat diversos Campionats de Catalunya de 200 m i 500 m, especialment en K2 i en K4 També es proclamà campió de Catalunya per equips amb el CN Banyoles en nombroses ocasions, compartint equip, entre d’altres, amb Albert Corominas, Lluís Reverter, Josep Caixàs i Eudald Vila D’altra banda, aconseguí diversos podis en el Campionat i la Copa d’Espanya de fons,…
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A…
nombre racional
Matemàtiques
Conjunt de fraccions equivalents que representen una mateixa quantitat, entera o no.
Dues fraccions a / b , c / d són equivalents o iguals si, i només si, els parells de nombres enters que les constitueixen compleixen la relació ad = bc Cada classe de fraccions equivalents en aquesta relació d’equivalència és un nombre racional Si la fracció que defineix un nombre racional té numerador múltiple del denominador, és a dir, a = kb k ∈ℤ, la fracció a / b és equivalent a k/ 1, que hom acostuma a escriure en la forma k/ 1 = k En aquest sentit hom pot dir que els nombres enters són un subconjunt dels racionals Entre els nombres…
base dual
Matemàtiques
Base definida en un espai vectorial E de dimensió finita.
Si e 1 , e n és una base de E , aleshores el conjunt de formes lineals f i E→K, amb imatges sobre el cos K de l’espai vectorial, definits per f i e j =δ i j , essent δ i j =0 si i ≠ j , δ ij =1, forma una base de l’espai dual E *, i s’anomena la base dual de la inicial
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina