Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
Francesc Jarque i Bayo
Fotografia
Fotògraf.
El 1958 començà a treballar en un laboratori de revelatge comercial, on aprengué la tècnica fotogràfica Entre els anys 1961 i 1996 treballà en una agència de publicitat, de la qual fou director artístic, activitat que compaginà amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de València fins a la jubilació Membre del Foto Club València, formà part de la seva junta directiva i fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular Valenciana 1961 La seva obra se centra sobretot en el patrimoni històric valencià i també en la reivindicació social i nacional, com és palès tant als llibres que…
Castell de Vilobí (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
Situació Castell palau residencial amb torres d’angle i murs atalussats, amb obertures refetes i una façana del segle XIX J Recarens Aquest castell és situat dins el recinte urbà de Vilobí d’Onyar al darrere de l’església parroquial, en un sector planer Mapa 333M781 Situació 31TDG787376 ACC Història L’any 1241 és esmentat per primer cop el “ castro Villabino ”, quan el vescomte Guerau V de Cabrera reconegué el comanador de Gardeny, lloctinent de l’orde del Temple, que havia permutat amb Ramon Folc de Cardona el castell de Mediona pel castell de Vilobí Això no obstant, l’any 1166, sabem de l’…
Sant Llorenç d’Hortons
Art romànic
Situació Un dels vestigis més característics de l’antiga església, corresponent al portal, aprofitat en construir l’edifici actual el segle passat ECSA - E Pablo L’església parroquial de Sant Llorenç es troba als afores, al nord, del casc urbà de Sant Llorenç d’Hortons, i la rectoria ocupa tot el costat oest, i part del sud del temple JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF019919 Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 945 En l’acte de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, la comtessa Riquilda, muller del comte Sunyer, va llegar a aquest cenobi l’església de…
Castell de Santa Engràcia (Tremp)
Art romànic
Situació Fortificació que corona el turó on s’assenta, als seus peus, el poble homònim ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’una muntanya, damunt del poble de Santa Engràcia, que s’estén al vessant meridional, sota la fortificació Des del cim hi ha una molt bona panoràmica sobre tota la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG244777 Poc després de Talarn, anant cap a la Pobla de Segur, surt a mà esquerra una pista que porta a “Silex de Catalunya” i, després de fer uns 10 km per una pista de terra, al poble de Santa Engràcia També s’hi pot anar des de Salàs, per un…
Rossinyol
El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells estivals més característics de la nostra…
cors
Història
Campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d’execució d’una represàlia.
Des de l’edat mitjana el cors fou àmpliament utilitzat en les guerres entre els estats marítims Els grans estols estatals es reunien amb molta dificultat i eren molt costosos generalment feien només una campanya de tres o quatre mesos cada any i s’encarregaven de les grans operacions contra els estols o les costes enemigues per contra, la persecució de la marina mercant enemiga, l’hostilització de les costes, etc, eren a càrrec de vaixells armats en cors, que s’esforçaven en llur tasca pel guany considerable que obtenien amb el botí i no pesaven sobre les finances estatals Per evitar els…
Cayetano Antillón Novar
Història
Militar
Militar aragonès.
Ingressà a l’exèrcit austriacista quan tenia disset anys Pel juny del 1713 era capità del regiment de cavalleria Aragó Fou partidari de la defensa a ultrança contra els exèrcits de les Dues Corones borbòniques, motiu pel qual restà a Barcelona i participà activament en la defensa de la capital durant el setge de 1713-1714, llavors, ja com a sergent major del regiment de cavalleria La Fe, a les ordres del coronel Sebastià Dalmau Després de la capitulació de Barcelona, formà part del grup de militars resistents fets presoners el 22 de setembre de 1714 Passà pel castell d’Alacant i el 27 d’…
Sant Miquel de Montaspre o d’Aspremont (Camarasa)
Art romànic
Situació Interior del mur de ponent, un dels vestigis més notables del temple, avui ensulsiat ECSA - J Bolòs Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben al sector sud-oest del recinte que conformen el castell i el vilatge de Montaspre Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Mapa 32-12289 Situació 31TCG179542 Història La primera referència al lloc i a l’existència d’una església a l’indret de Montaspre es troba en l’acta de dotació de l’abadia de Sant Pere d’Àger de l’any 1048, atorgada per Arnau Mir de Tost i la seva…
Santa Maria de Cóll

Santa Maria de Cóll
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Cóll (la Vall de Boí), situada en un planell al costat de la carretera que duu al poble.
L’edifici Es tracta d’una església amb un aparell molt endreçat, fet amb blocs de pedra força voluminosos Consta d’una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada per dos arcs torals A l’est s’aixeca un absis semicircular, amb una finestra al centre Al mur nord es va afegir una petita capella, coberta a l’interior amb volta de canó Al sud, prop de la capçalera es va adossar un campanar de torre, prismàtic i de factura ja gòtica, estructurat en dos pisos el primer perforat per finestrals apuntats i el segon destinat a les campanes A tots els murs veiem arquets cecs que…
donar possessió
Dret civil
Posar realment una cosa a disposició d’algú, lliurar-li un instrument com a símbol de la tradició real de la cosa o de la transmissió d’uns drets o coses incorporals.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina