Situació
Interior del mur de ponent, un dels vestigis més notables del temple, avui ensulsiat.
ECSA - J. Bolòs
Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben al sector sud-oest del recinte que conformen el castell i el vilatge de Montaspre. Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent. (MLlR)
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG179542.
Història
La primera referència al lloc i a l’existència d’una església a l’indret de Montaspre es troba en l’acta de dotació de l’abadia de Sant Pere d’Àger de l’any 1048, atorgada per Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda. En lliurar a Àger les esglésies dels seus dominis, detallen les esglésies “que sunt et erunt in kastello quod dicitur Asper Mons...”.
En el seu testament del 1112, Guillem Gilabert, castlà i feudatari del castell de Montaspre, donà a l’església de Sant Miquel de Montaspre una terra i una vinya amb una porció d’horta a Fontanelles i un cup, per tal que el prevere de l’església cantés les misses de les fires II i VI per la seva ànima i la dels seus pares. Per a lluminària li deixà també oliveres a Montaspre i al terme de l’Ametlla.
Sant Miquel de Montaspre tingué consideració de parròquia i encara que en un principi, com hem vist, les esglésies del castell de Montaspre foren donades a Sant Pere d’Àger, posteriorment la parròquia de Montaspre no apareix més entre les esglésies de l’abadiat. (FFLl)
Església
Es tracta d’una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. La porta d’accés, d’arc de mig punt i ara tapiada, s’obria al mur de ponent, i per sobre d’aquesta es pot veure una finestra cruciforme; d’aquest mur es conserven encara importants vestigis. També resta una bona part del mur septentrional, amb restes de l’absis i de l’arc presbiteral que s’hi obria. En aquest mur septentrional es poden veure encara els pilars adossats i un arc former de reforç al tram proper a l’absis, tal com es pot observar a Comiols, Collfred o Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet. Al mur de ponent, que com ja s’ha indicat es troba força sencer, s’hi poden veure encara vestigis de l’espadanya del campanar.
L’església de Sant Miquel, tant per les característiques arquitectòniques com pel tipus d’aparell, força irregular, respon a un edifici bastit dins l’estil del primer romànic, que hom pot atribuir al segle XI.
A migdia de l’església, en un clos tancat, s’allotjava el fossar, cosa que fa pensar que la capella podia haver tingut per aquesta banda un portal d’accés que era el que es devia emprar habitualment. (FFLl)
Bibliografia
- Fité, 1985, pàgs. 146 i 394