Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
Jaume Lladó i Ferragut
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament i fou professor de l’Institut Ramon Llull de Palma Fou acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia Ordenà una bona part dels arxius municipals de les Balears i publicà els catàlegs, sovint acompanyats de notícies històriques locals Entre les seves monografies es destaca la Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca 1973
Athanasius Kircher
Erudit i científic alemany.
Jesuïta, fou professor de llengües orientals i de física i matemàtiques a Würzburg i a Roma Féu el primer mapa imprès dels principals corrents marins i fou el primer a examinar la sang a través del microscopi Féu treballs filològics sobre el copte, el siríac i l’hebreu La seva Ars magna sciendi Amsterdam 1669 és una adaptació, més manejable i eficaç, de l' Art de Ramon Llull, a la qual introduí nombroses innovacions
Jaume Botelles i Bisbal
Història
Literatura catalana
Teatre
Cristianisme
Autor dramàtic, poeta i cronista.
Eclesiàstic, publicà la comèdia en vers El prodigio en ambos amores 1701, sobre la vida de Ramon Llull, una notícia en castellà sobre unes festes gremials de Mallorca 1706 i una Doctrina cristiana 1732 i 1746, que tradueix al català el catecisme de Gaspar Astete Deixà inèdits una Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta , El patrocinio universal del Reino de Mallorca 1728 i alguns poemes llatins
,
Eusebi Colomer i Pous
Historiografia catalana
Filòsof i teòleg.
Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran…
Giuseppe Tavani
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Romanista italià.
Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria 1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…
,
Max Woodfield Wheeler
Lingüística i sociolingüística
Lingüista anglès.
Estudià clàssiques i literatura castellana a Oxford, on es graduà el 1969 Especialitzat després en lingüística catalana, estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona 1971-73 Es doctorà a Oxford el 1975 Del 1973 al 1989 ensenyà lingüística general a la Universitat de Liverpool Posteriorment s’incorporà a la Universitat de Sussex com a professor de lingüística 1989-2007 Aquest any en fou nomenat professor emèrit L’any 1980 fou nomenat secretari honorari de l’Anglo-Catalan Society Ha estat també coeditor de la publicació electrònica Journal of Catalan Studies 1998-…
Son Rapinya
Barri
Barri de Palma (Mallorca), al NW de la ciutat, més enllà del camí dels Reis, al llarg de la carretera de son Vida; forma pràcticament un sol nucli amb sa Vileta i Son Serra.
Sorgí durant la segona meitat del s XIX per la parcellació de la possessió de son Llull o son Rapinya Inicialment era un nucli de cases d’esbarjo L’església fou construïda a partir del 1880 hom hi venera la imatge a l’oli del Sant Crist des Set Cantons, del s XVI, abans a Palma el 1913 fou erigida en vicaria in capite , i el 1954, en parròquia El barri prosperà notablement amb la parcellació de son Quint
X
Filosofia
Figura de l’Art lul·lià, anomenada dels contraris o de la predestinació.
Consta d’un cercle dividit en catorze cambres que inclouen una sèrie de termes contraris per exemple, predestinació i llibertat, perfecció i defecte, mèrit i culpa, etc Emprada per Ramon Llull en l' Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272 i represa, desdoblada en dues, en l' Art demostrativa 1274, desapareix després de les reestructuracions ulteriors de l’Art La figura servia a l’intent lullià de concordar els contraris relatius per exemple, predestinació i llibertat
ars combinatoria
Filosofia
En Leibniz, sistema deductiu amb el qual volia derivar, inventar i expressar conceptes complexos mitjançant uns símbols algèbrics i unes regles de combinació.
Leibniz pretenia, amb això, de fonamentar una ciència universal en un llenguatge formalitzat, que procedís a la manera de la lògica i la matemàtica, gràcies al qual poguessin ésser expressats tots els conceptes científics i filosòfics, per damunt de la parcialitat i les diferències dels altres llenguatges Leibniz considerava que Ramon Llull havia anticipat ja aquest mètode Leibniz ha estat considerat com un dels precursors dels intents més moderns de formalització del llenguatge, sobretot mitjançant la lògica matemàtica
Bartolomeo Gentile Fallamonica
Literatura italiana
Poeta en italià i mercader.
Residí força temps a la península Ibèrica, a València, on s’interessà pel lullisme collaborà en les edicions, a ell adreçades i pagades per ell, de Jaume Gener i Alfons de Proaza 1506-15 Al començament del s XVI compongué uns Canti , d’imitació de Dant en els quals Ramon Llull acompanya el poeta en el seu viatge pel cel Divuit sonets seus figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo a partir de l’edició del 1520
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina