Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
ferro
Indústria tèxtil
Eina de forma rodona o una mica aplanada, amb un canal longitudinal, emprada en els telers a mà per a teixir els velluts per ordit.
barra
Tecnologia
Peça metàl·lica, de fusta o d’un altre material, generalment recta, rígida, de secció uniforme i de dimensió longitudinal notablement superior a les dimensions transversals.
Les barres metàlliques, especialment les d’acer, són obtingudes per laminatge o estiratge, i són classificades comercialment en funció de llur secció barres planes, quadrades, rodones, hexagonals, triangulars, octagonals, etc
ortoraf | ortorafa
Entomologia
Dit de cadascun dels dípters braquícers caracteritzats pel fet que, en arribar a adults, surten del pupari per una esquerda longitudinal de la part anterior.
Aquesta esquerda tendeix a produir-ne una altra de transversal, és a dir que es produeix una obertura en forma de T
Bronzes d’indumentària de la zona nord-oriental de Catalunya (segles VI-VII)
Placa de cinturó amb sivella, trobada a les excavacions de Puig Rom l’any 1917, i placa de cinturó de tipus liriforme procedent d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona/M Casanovas D’ençà de l’any 1950, en què P de Palol publicava l’estudi i la classificació de les diverses plaques de cinturó i fíbules aparegudes a la zona catalana, s’han recuperat altres exemplars que ens porten a ampliar les dades inventariades en l’article de l’esmentat autor Pel que fa a la zona més nord-oriental de l’actual Catalunya, fins aquell moment es coneixia un total de deu plaques de cinturó, provinents…
pista
Construcció i obres públiques
Via o faixa longitudinal annexa a una via destinada a un ús molt específic, diferent de la circulació de vehicles automòbils o del trànsit de vianants.
angle de viratge
Angles de posició de les rodes directrius d’un automòbil α: angle de caiguda de la roda β: angle d’avançada de la mànega γ: angle d’inclinació de la mànega
© fototeca.cat
Transports
Angle que forma cadascuna de les rodes directrius amb l’eix longitudinal del vehicle quan hom gira el volant fins als topalls de fi de cursa.
cua d’oreneta
Encaix de cua d’oreneta
Tecnologia
Mena d’encaix múltiple, constituït per un conjunt de metxes i mosses de forma trapezial complementària, apte per a unir peces en sentit longitudinal o transversal.
la Tordera
la Tordera en el seu curs baix
© Fototeca.cat
Riu
Riu del vessant mediterrani de Catalunya.
Neix vora el coll de Sant Marçal, al sector paleozoic del Montseny, dins el municipi de Montseny Vallès Oriental El curs alt segueix una direcció SW fins que s’aiguabarreja amb la riera de la Castanya per la dreta S'orienta cap al SE, rep per la dreta la riera de la Boscana i deixa el massís del Montseny per la depressió del Vallès a uns 400 m alt, i inicia el curs mitjà S'endinsa en el miocè, damunt el qual ha originat terrasses quaternàries termes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera Els cons de dejecció dels torrents afluents empenyen a migjorn el llit, que, prenent la direcció SW-…
coixinet
Coixinet de ròtula, de doble rengle de boles, apte per a suportar alhora esforços radials i axials
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça metàl·lica en forma d’anell o de dolla, que fa de suport a l’arbre, també metàl·lic, el qual gira en el seu interior, generalment compost d’una caixa i del coixinet pròpiament dit.
Els principals tipus de coixinets són els de fregament , en els quals l’arbre gira fregant la superfície lubrificada del coixinet, i els de rodolament , dits a vegades impròpiament rodaments , en els quals l’arbre gira conjuntament amb l’anell que porta manegat, mentre que un nombre determinat d’elements boles, rodets, barrilets o agulles rodolen sobre la superfície exterior d’aquest anell o sobre la superfície interior d’un altre anell ajustat exteriorment a la caixa o suport En els coixinets de fregament, la gran superfície de contacte actua esmorteint les oscillacions, els cops i els…
broca
Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…