Resultats de la cerca

Hagué d’enfrontar-se amb les tesis conciliaristes dels pares del concili de Basilea , el qual fou traslladat pel papa a Ferrara 1437 i més tard a Florència 1439, ciutats on s’havia refugiat amb motiu de la preponderància de la família Colonna, a partir del 1434 En el concili de Florència , Eugeni aconseguí una unió temporal amb l’Església grega i amb d’altres Esglésies orientals Mentrestant, els pares que havien romàs a Basilea condemnaren Eugeni i elegiren Fèlix V S'oposà a les pretensions d’Alfons el Magnànim 1439 a la sobirania de Nàpols, que reclamava ell mateix, seguint la…

En 1443-55 fou ambaixador del Magnànim a Castella i, després, a Itàlia Regnant Joan II, intervingué en el reconeixement de Ferran de Nàpols pel papa 1458, en la reconciliació del 1460 entre el rei i el seu fill Carles i en les negociacions de la concòrdia de Vilafranca el 1461 Durant la guerra civil de 1462-72 fou un dels millors generals de Joan II es distingí especialment en la defensa de la força de Girona 1462, en l’expugnació d’Ulldecona i la capitulació de Tortosa 1466 Joan Berenguer de Masdovelles li dedicà una poesia sobre la fidelitat al rei 1464 El 1468 fou governador,…

Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta i fill adoptiu del seu oncle Antoni de Montcada i Abbate Des del 1397 fou comte de Nucaria per concessió del rei Martí i com a hereu de la seva mare, Beatriu d’Alagó El 1392 anà amb l’expedició de Martí el Jove a Sicília amb el seu pare, oncles i germà Mateu Milità al partit català Durant l’Interregne lluità amb els seus parents contra el vescomte Bernat IV de Cabrera i rescatà audaçment la reina Blanca de Sicília, retinguda prop de Siracusa Fou un dels tres ambaixadors sicilians prop de Ferran d’Antequera per demanar que nomenés sobirà de…

Fill d’Eiximèn Peris de Corella, en renunciar aquest el càrrec vitalici de governador de València 1448 el succeí en les mateixes condicions 1448-79 Fou lloctinent general del rei a Sicília i a Aragó cambrer major d’Alfons el Magnànim i del consell de Ferran I de Nàpols Aquest el nomenà el 1463 príncep de Rossano, comte de Montalbo i de Cariati Es casà amb Beatriu de Centelles, filla del comte d’Oliva Francesc Gilabert, i després amb Francesca de Montcada, filla del baró d’Aitona Guillem Ramon de Montcada En el càrrec de governador tingué com a lloctinent Lluís de Cabanyelles i de…

Sembla que fou el fill segon de Guillem, senyor de Sant Guim Era castlà del castell de Savallà 1389 Fou conseller i promotor de Martí I i algutzir de Martí el Jove, el qual serví a Sicília Intervingué activament en els parlaments de Barcelona i Tortosa 1410-12 Partidari de Jaume II d’Urgell, fou un dels seus enviats al rei Ferran I, amb el qual s’indisposà acabà per reconèixer, en nom de Jaume, la seva sobirania i li jurà fidelitat 1412 Posseí els castells de Tavascan i Surri vall de Cardós, possiblement fou senyor de Montclar i Marcovau, i, amb la seva muller, Margarida de Canet, rebé la…

Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i director de l’Institut Universitari de Tecnologia Ceràmica del mateix centre Membre del Consell Rector del Consell Superior d’Investigacions Científiques i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, ha rebut diversos premis i guardons per la seva activitat investigadora premi Cerdà Reig a la investigació científica 1974, Institució Alfons el Magnànim premi Solvay d’investigació en Ciències Químiques 1994, CEOE Menció Honorífica d’ASCER 1994, Asociación Española de…

Fou des de jove camarlenc del rei Alfons el Magnànim Prengué part en una expedició contra Hiniesta i Cañete durant la guerra contra Castella 1430 Acompanyà el rei en l’expedició contra Nàpols el 1433 i fou fet presoner amb ell a la batalla naval de Ponça 1435 Formà part d’algunes ambaixades el 1434 d’una prop del papa Ocupà alts càrrecs militars durant la llarga guerra de Nàpols 1436-42 i es distingí particularment en la presa de la capital i en la lluita contra Francesco Sforza a l’Abruç 1442 El 1447 fou enviat amb tropes pel rei Alfons al duc de Milà, que havia nomenat el rei…

Senyor de la baronia de Montbui Fill de Joan de Montbui i de la pubilla Elisabet de Tagamanent, castlana menor de Tagamanent Capità de la generalitat en les lluites contra Joan II Des del 1450 pertanyia a la cort de la reina Maria — lloctinent d’Alfons IV el Magnànim — , on prengué part en moltes activitats, com l’ambaixada que negocià la pau amb Castella i Navarra 1453 En temps de Joan II capitanejà les tropes de la generalitat oposades al rei, de primer a les ordres del comte Hug Roger III de Pallars, com en l’assalt a la Força de Girona, en la qual es trobaven refugiats la…

Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i…

Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan segle X A la darreria del segle XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal, sense cap…