Resultats de la cerca
Es mostren 1045 resultats
Els principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans
Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…
regulació
Biologia
Capacitat d’una cèl·lula, d’un teixit o d’un organisme per a reaccionar a diversos estímuls, amb tendència a limitar les pertorbacions que se’n poguessin derivar i a mantenir l’equilibri fisiològic dins uns límits de tolerància.
Així, hi ha la regulació nerviosa i l' hormonal , la regulació de les sals i la regulació osmòtica , que té lloc mitjançant processos d’eliminació, en particular la regulació de l’equilibri hídric , el qual en els mamífers és aconseguit mitjançant la sensació de set i l’activitat renal, controlada per l’hormona adiüretina també hi ha la regulació de la glucosa en la sang mitjançant diversos processos gluconeogènesi, en la regulació dels quals intervenen diverses hormones com ara insulina, adrenalina, glucagó i somatotropina
dispersió activa
Ecologia
Dispersió de les espècies que tenen gran capacitat de moviment, que es poden desplaçar per elles mateixes.
És el cas de la gran majoria d’animals Els ocells i els insectes voladors en són els representants per excellència, ja que són capaços de fer distàncies molt llargues en poc temps Els animals capaços de desplaçar-se activament són els més ben adaptats per a explotar els recursos alimentaris dels ambients fluctuants i aprofitar, així, els moments en què són més abundants Amb l’objectiu d’explotar recursos estacionals, molts animals de dispersió activa, com molts peixos, ocells i mamífers, han desenvolupat hàbits migradors
blàstula
Biologia
Fase de desenvolupament embrionari compresa entre la fi del període de segmentació i l’inici de la gastrulació.
En els animals amb segmentació total, la blàstula és un agregat cellular esfèric amb una cavitat interior, el blastocel, plena de líquid blastocèlic S'origina en separar-se les cèllules de la mòrula deixant entre elles el blastocel Quan aquest ateny unes dimensions característiques, el germen es troba en estat de blàstula pròpiament dit Quan el blastocel tot just acaba de formar-se hom parla de blàstula primària o, en els mamífers, de blastocist, la qual, justament abans d’iniciar-se la gastrulació, esdevé blàstula secundària
Dmanisi
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè superior, datat en 1,8 milions d’anys, situat a la república de Geòrgia.
El jaciment posà al descobert una important fauna de mamífers, com l’elefant meridional, el cavall de Stenon, el rinoceront etrusc i una variada diversitat de cèrvids, els quals eren presa del gos, l’os etrusc, la hiena perrieri i els grans depredadors, com el meganteri i l’homoteri La troballa d’una incompleta, però ben preservada, mandíbula humana fou una important contribució a la paleoantropologia La fauna associada, la datació, els instruments lítics i les restes humanes trobades permeten afirmar que l’assentament humà de Dmanisi és el més antic d’Euràsia
pal·li
Anatomia animal
Escorça cerebral i substància blanca subjacent.
Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral
contracció cardíaca
Biologia
Moviment de les fibres musculars del cor que fan que es contregui i impulsi la sang cap a les diferents portes del cor.
L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el…
gelatina
Química
Mescla de proteïnes d’alt pes molecular solubles en aigua.
És un component important del collagen de la pell i dels ossos dels mamífers És coneguda, impròpiament, com a cola de peix Hom l’obté a partir d’ossos o de rebuigs de pells És molt emprada en la indústria alimentària per la seva capacitat de formar gels liòfils i com a estabilitzador d’emulsions És emprada també en la preparació de pellícules fotogràfiques, en la indústria farmacèutica, per a la fabricació de càpsules dures o elàstiques i per a recobrir píndoles o pastilles, i en bacteriologia, per a preparar brous de cultiu
tineids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions molt petites (microlepidòpters), nocturns, i sovint amb una brillantor daurada o blanquinosa.
Les erugues mengen fongs, fusta i granes però també, sorprenentment, materials d’origen animal pell, banyes, plomes, etc algunes són comensals de formiguers i de nius d’ocells i de mamífers Hi ha força espècies que són domèstiques —les anomenades arnes i tinyes —, entre les quals destaquen les arnes de la roba Tineola bisselliella i Tinea pellionella i l’arna de les estores Trichophaga tapetzella Algunes espècies, com el cuc del blat o falsa tinya Nemapogon granella , poden ésser plaga agrícola De les 2500 espècies existents, unes 150 habiten a Europa
timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina