Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
Roda de Ter
Vista aèria de Roda de Ter
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació És a la zona de contacte de les Guilleries amb la vall del Ter, poc després de la seva confluència amb el Gurri, a l’inici d’un pronunciat meandre, l’interior del qual és anomenat l’Esquerda El municipi de Roda de Ter és envoltat pràcticament per la demarcació de les terres de les Masies de Roda, a excepció del sector que ocupa el barri de la Creu de les Codines, per on limita amb el municipi de Gurb El terreny, format per materials constituïts durant el període terciari i essencialment planer, és solcat pel Ter, que fa d’eix a la demarcació de la vila de Roda i és en…
El control policíac de la frontera gironina
La frontera de la província de Girona masies desafectas i Guàrdia Civil el 1946 L’estricte control policíac fou un dels elements més representatius del nou Estat franquista Un control que s’establí amb finalitats repressives, defensives i d’ordre públic El vessant repressiu s’acarnissà amb aquelles persones que havien mantingut una actitud contrària al moviment franquista L’acció defensiva es va encarregar de tenir a ratlla els guerrillers espanyols exiliats a França al final de la Guerra Civil enmig d’un context internacional delicat, i l’ordre públic es va concretar en una tasca…
Enric Buxaderas Bonfill
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Defensa que començà a jugar al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1982-83 El 1988 marxà al Piera, club en què jugà una temporada, i després arribà al Noia, amb el qual en la seva primera temporada 1989-1990 guanyà una Lliga Catalana i una Supercopa d’Europa Deixà el Noia el 1991 per fitxar pel FC Barcelona, en el qual romangué dues temporades, fins a la 1992-93 La següent tornà al Voltregà, on jugà cinc temporades més fins que el 1998 es retirà Però uns mesos després jugà amb el Blanes a primera divisió i després encara ho feu uns quants partits amb el…
Masos de Galzeran
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de la Febró (Baix Camp).
Formada per cinc masies, actualment arruïnades, és esmentada ja el 1728 El mas més important dels que resten és el Mas dels Frares, una pedra del qual porta la data de 1762, encara que ja és esmentat el 1641 Es tracta d’una antiga granja d’Escaladei restaurada per Evarist Fàbregas, que fou integrada al campament militar de Los Castillejos, inaugurat el 1950 i tancat el 2001, en terres d’Arbolí, la Mussara municipi de Vilaplana i la Febró També se’ls coneix com Masos del Po Prop del lloc, es descobrí un jaciment del Neolític on es trobaren tres destrals de basalt pràcticament…
Sant Salvador d’Altadill (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Altadill és un barri de masies que s’estén al nord de Freixenet, en direcció a la vall de Gàver La capella d’aquest barri és dedicada a sant Salvador L’actual és relativament moderna, però la capella de Sant Salvador que roman en ruïnes prop d’ella ja existia abans del segle XIV En les visites pastorals d’aquest segle, com en la del 1332, hi consta l’església de Sant Salvador d’Altadill Posteriorment, en la visita pastoral realitzada l’any 1685 per Antoni Pasqual, bisbe de Vic, a la parròquia de Santa Maria de Freixenet, consta que la capella de Sant Salvador d’Altadill era sota…
Sant Joan de la Cendrosa (Ivars d’Urgell)
Art romànic
El lloc de la Cendrosa és constituït per un grup disseminat de masies situat a la banda de ponent del terme municipal L’indret fou conquerit a la darreria del segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell i a l’inici del segle XII, entre els anys 1120 i 1130, fou donat pel comte urgellenc Ermengol VI a Ramon Arnau La seva església, dedicada a sant Joan, era inclosa dins el bisbat d’Urgell, i consta que l’any 1391, el seu rector, Ramon Guillem, dit Pere, contribuí amb 12 sous a sufragar la dècima papal recaptada en aquell any a l’esmentada diòcesi Avui dia l’església de Sant Joan és una…
Llefià
Barri
Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.
Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial patronat municipal de l’habitatge, malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana 1960 que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià L’equipament urbà hi és deficient La…
Sobremunt
L’església parroquial de Sant Martí, a Sobremunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació És a l’extrem oriental de la comarca del Lluçanès, separat de la Plana de Vic per la serra de Sobremunt 952 m Limita amb els municipis osonencs de Sant Boi de Lluçanès N i NW, Orís NE, les Masies de Voltregà E, Santa Cecília de Voltregà SE i Sant Bartomeu del Grau S, i Olost W El terreny és solcat per petites valls, per on s’escolen torrents que conflueixen a la riera de Sorreigs i desguassen vers Santa Cecília de Voltregà al Gorg Negre, situat al límit del terme amb el de Santa Cecília Els principals torrents que drenen el terme de N a S són el del Grau,…
Vilamirosa

Façana principal de Sant Julià de Vilamirosa
© David Montón
Antic poble
Antic poble del municipi de Manlleu (Osona), situat prop de l’antic mas del Fugurull, vora la carretera de Vic a Manlleu.
Esmentat el 946, la seva demarcació es considerava dins el territori de la civitas de Roda de Ter Des del 1042 hi consta la parròquia de Sant Julià, que al segle XIV s’uní com a sufragània a Granollers de la Plana 1561 i que deixà d’existir el 1868 El territori formà una quadra civil, en part sotmesa a la pabordia de Palau i refosa a principis del segle XIX amb el municipi de les Masies de Manlleu, fusionat el 1844 amb el de la vila, causa per la qual restà unit a Manlleu Hi resta l’església romànica, amb ampliacions tardanes, que perdé el culte el 1936 Als anys 90 del segle XX fou restaurada…
serra de Carreu

Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al vessant meridional…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina