Resultats de la cerca
Es mostren 1542 resultats
Douglas Gordon
Art
Artista escocès de videoart.
La seva tècnica consisteix a utilitzar imatges de diverses fonts i manipular-les per fer reflexionar l’espectador sobre els seus mecanismes de percepció Amb el seu treball a Psicosis 1993, alentí el temps del thriller de Hitchcock fins a arribar a una projecció de 24 hores Destaca, també, Feature film 1999 inspirada en la pellícula Vértigo Algunes obres seves han estat exposades a la Biennal de Venècia 1997, on fou guardonat, a la Deutsche Guggenheim de Berlín 2005 o al MoMA de Nova York 2008 El mateix any, rebé el premi Roswitha Haftmann La Scottish National Gallery of Modern…
Melcior Comes i Cladera
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, ha publicat les novelles L’aire i el món 2004, premi Ciutat d’Elx de narrativa 2003, L’estupor que us espera 2005, premi Documenta 2004, El llibre dels plaers immensos 2007, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novella, La batalla de Walter Stamm 2008, premi Josep Pla, Viatge al centre de la terra 2010, Hotel Indira 2014, premi Sant Joan, Sobre la terra impura 2018, premis Crítica Serra d’Or de novella i Crexells 2019, Tots els mecanismes 2022, El dia de la balena 2023 i L’home que va vendre el món 2025 Collabora en diversos mitjans de comunicació…
unitat econòmica
Economia
Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l’actuació dels quals resulta un determinat nivell d’activitat econòmica.
Hom acostuma a agrupar-los, segons llur funció econòmica, en empreses, o unitats econòmiques de producció, en famílies, o unitats econòmiques de consum, i en agents de caràcter privat o de caràcter públic, segons en qui recaigui la responsabilitat de decisió La mida de la unitat econòmica condiciona el grau d’incidència que les seves decisions tindran en el mercat així, hom parla de microunitats família, empreses, l’actuació de les quals és més una conseqüència que un condicionament dels mecanismes del mercat, i de les macrounitats administració pública, monopolis, les decisions…
Melvin Calvin

Melvin Calvin
© Fototeca.cat
Química
Químic nord-americà, director del Lawrence Radiation Laboratory i del Chemical Biodynamics Group.
Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic…
Édouard Roche
Astronomia
Astrònom llenguadocià.
Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous cossos…
Susumu Tonegawa
Biologia
Immunologia
Immunòleg i genetista japonès.
Treballà al departament de química de la Universitat de Kyoto i l’any 1963 es traslladà als EUA on es doctorà al departament de biologia de la Universitat de Califòrnia San Diego Ha format part de l’equip de recerca de l’Institut d’Immunologia de Basilea i, d’ençà del 1981, és al departament de biologia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts Rebé el premi Nobel de medicina del 1987 per la seva contribució al coneixement del sistema immunològic humà, del qual ha establert els mecanismes genètics que determinen la resposta immune i n'ha assenyalat l’especificitat en la formació…
natural
Música
Dit de cadascun dels instruments aeròfons que només poden produir notes diferents valent-se dels sons harmònics (sèrie delsharmònics) que la llargada fixa del seu tub permet emetre.
Tant en els instruments aeròfons de bisell com en els de broquet, en variar la velocitat de l’aire que genera el so, el tub de l’instrument pot vibrar en diferents modes i produir la nota fonamental del tub o bé algun dels seus harmònics Aquest recurs, aprofitat pels instrumentistes i d’acord amb les característiques acústiques de cada tub, permet la producció de més o menys notes Els instruments naturals no tenen forats, ni claus ni altres mecanismes per a variar la llargada del tub Malgrat la seva dificultat d’ús, fins al segle XVIII van tenir un paper important en l’orquestra…
genètica del desenvolupament
Biologia
Branca de la genètica que estudia els mecanismes genètics que controlen el creixement i el desenvolupament dels organismes.
radiobiologia
Biologia
Ciència que estudia els efectes de les radiacions sobre els organismes vius i els mecanismes que els determinen.
Cal situar els seus inicis en els estudis respecte al comportament de cèllules aïllades després d’una irradiació, que permeteren d’enunciar el 1909 les lleis de Bergonié i Tribondeau, segons les quals els raigs X tenen efectes més perjudicials com més gran i prolongada és l’activitat reproductiva d’una cèllula i menys elevat el seu grau de diferenciació Els nombrosos avenços realitzats en aquest terreny s’han manifestat en llur aplicació pràctica a l’agricultura, l’alimentació, la radiodiagnosi, la radioteràpia, etc
anivellament fiscal
Dret
Redistribució de recursos derivats de l’extracció impositiva entre diferents instàncies de govern.
En el supòsit d’instàncies de govern amb autonomia política dins un estat, l’anivellament es produeix a través de transferències, com a instrument per a superar els desequilibris fiscals causats per les diverses possibilitats de prestació de serveis que tenen els governs —la diversa capacitat fiscal o per les diverses necessitats de despesa— La discussió sobre l’anivellament fiscal fou especialment rellevant en la reforma del sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya impulsada amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia aprovada el 2006 L’article 206 de l’Estatut d’Autonomia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina