Resultats de la cerca

Llicenciat a Madrid el 1903, amplià estudis a Estrasburg amb Schmiedeberg Catedràtic de terapèutica de la Universitat de Madrid 1912 i membre de la Real Academia de Medicina 1922, fou president del Consejo Nacional de Cultura 1933 Exiliat a París 1938-43, en tornar no recuperà els seus càrrecs Cultivà la digestologia juntament amb G Marañón fou autor d’un Manual de medicina interna 1916, text bàsic per al progrés de la medicina interna a l’Estat espanyol Ha estat un dels màxims impulsors del desenvolupament de la farmacologia moderna a l’Estat espanyol i…

Es doctorà en medicina a Cervera i en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló Fou metge major de l’hospital barceloní de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels set metges que assistiren Ferran VII el 1832 Collaborà en La Salud Pública 1821, i publicà Discurso inaugural de la cátedra de clínica 1826 i Elogio histórico del Dr Buenaventura Strauch 1845 Deixà inèdita una Historia de la enfermedad que padeció SM el rey don Fernando VII

Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la…

Es doctorà en medicina a Cervera 1799 i es llicencià en cirurgia al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona 1800 El 1802 es destacà en la lluita contra una epidèmia, a Sevilla, i fou nomenat metge militar El 1804 obtingué una càtedra del Colegio de Cirugía Médica de Santiago de Compostella Publicà Memoria sobre la división topográfica de Santiago 1821 en ésser elegit regidor d’aquesta ciutat, per la qual fou diputat a corts en 1822-23 També publicà Diseño de un plan de instituciones para la completa enseñanza de la medicina 1826 El 1836 fou elegit…

S’especialitzà en medicina de l’esport 1990 És metge del Departament de Fisiologia i Valoració Funcional del CAR de Sant Cugat des del setembre del 1987 i també collabora en el Departament de Fisiologia de l’Hospital de Terrassa 1992 Des del 1990 és metge collaborador de la Federació Catalana de Ciclisme Ha estat metge d’esportistes de primer nivell com els pilots Carles Checa, Daniel Coma i Nani Roma o els ciclistes Sergi Escobar i Joaquim Rodríguez És membre de l’American College of Sports Medicine des del 1989, de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i de…

És autor d’ Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular 1841-45, font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola

Estudià medicina a València i a Madrid L’any 1932 obtingué la càtedra de medicina legal de Santiago de Compostella, d’on passà posteriorment a Salamanca i a València Tornà a Salamanca com a catedràtic de psiquiatria, i posteriorment fixà la seva residència a Madrid Fou membre de l’Academia Nacional de Medicina 1951 Escriví La angustia vital 1950, El español y su complejo de inferioridad 1953, El descubrimiento de la intimidad 1955, La agonía del psicoanálisis 1945, El libro de la vida sexual 1968, Tratado de psiquiatría 1982, etc, i molts estudis de…

Graduat en medicina per la Universitat de Michigan el 1883, practicà la medicina i la cirurgia a l’hospital St Mary de Rochester amb el seu pare, William Worral Mayo Manchester, Anglaterra 1819 - Rochester, Minnesota 1911, i germà, Charles Horace Mayo Rochester, Minnesota 1865 - Chicago 1939, amb qui cofundà, l’any 1889, el que anys més tard, el 1903, fou la Clínica Mayo, un dels centres quirúrgics més reconeguts del món William Mayo s’especialitzà en cirurgia de l’abdomen, la pelvis i el ronyó, i en operacions de càncer El 1915, conjuntament amb el seu germà…

Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad…

Fundà a Montpeller, cap al 1450, un collegi per a estudiants de medicina gironins que durant segles ha estat un dels mecanismes d’entrada de la influència de la medicina francesa sobre la catalana