Resultats de la cerca
Es mostren 2238 resultats
Gubbio
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Domina l’altiplà que constitueix el fons de la conca eugubina Hi ha agricultura blat, vi i oli d’oliva, artesania de la ceràmica, amb tallers de majòlica ja cèlebres al s XVI, treballs en ferro forjat i mobles artístics Té indústria tèxtil, manufactures de tabac, fàbriques de ciment i bòbiles És seu episcopal Correspon a la romana Iguvium És una ciutat d’aspecte medieval i amb bells edificis medievals i renaixentistes Formà part del ducat d’Urbino
coral
Música
Composició musical, especialment religiosa, destinada a ésser cantada en cor.
Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano Molts compositors alemanys, en especial JS Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions
Domus de Mont-ral (Gurb)
Art romànic
Aquesta fortalesa és una edificació quadrada semblant a la de Vilagelans abans de la remodelació del 1925 Fou el casal dels Gurb-Sarriera, senyors de Sant Hilari, i més tard dels Duocastella, que perduraren fins al segle XVII La domus es documenta a partir del 1180 i tingué una família de cavallers, els Montral, que es va refondre amb la dels castlans de Gurb el segle XIII Conserva alguns murs medievals que no sembla que siguin romànics
Robert Smythson
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Contractat el 1568 per JTynne, treballà amb ell en la reconstrucció de la seva casa a Warminster, al comtat de Wilt 1568-79 Entre les seves obres personals destaca la Wollaton Hall 1580-88, Nottingham, en la qual és evident la influència renaixentista accentuació de les horitzontals, simetria de la planta, etc, mesclada, però, amb elements medievals torres dels angles Féu també el palau per a sir Francis Willoughby i la Hardwick Hall, prop de Chesterfield
Carl Theodor Gossen
Lingüística i sociolingüística
Filòleg suís, format a Zuric sota la direcció de Jakob Jud.
Catedràtic de filologia romànica a les universitats de Viena 1959-67 i Basilea 1967-81 És autor d’estudis importants de dialectologia diacrònica francesa, entre els que sobresurt la Petite grammaire de l’ancien picard 1951 També ha treballat sobre la grafia en els texts francesos medievals Französische Skriptastudien , 1967 i sobre aspectes de sintaxi i lèxic del francès i l’italià Durant el seu rectorat se celebrà a Basilea el IV Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes
columna

Columna
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes corresponent al costat del triangle que forma l’instrument paral·lel a les cordes.
En les arpes medievals i renaixentistes, aquest costat tenia una forma lleugerament corbada per aquesta raó potser seria més lògic dir-ne braç Al segle XVII, però, solia ser ja una peça recta i tornejada, que, en augmentar de gruix per a permetre el pas de les transmissions dels mecanismes cromàtics durant el segle XVIII, es convertí en un element semblant a una columna A l’extrem superior, anomenat cap o corona, solen tallar-s’hi elements decoratius
Bibliografia general referent al romànic del Berguedà
Art romànic
Fonts Documentals Arxiu de la Corona d’Aragó Arxiu Capitular de Solsona Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell Arxiu Capitular de Vic Biblioteca de Catalunya Secció Pergamins Arxiu Parroquial de Berga Arxiu Parroquial de Puig-reig Arxiu Parroquial de la Pobla de Lillet Arxiu Ajuntament de Berga Bibliografia General Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , Barcelona 1926-1952 Ramon d’Abadal i de Vinyals Dels visigots als Catalans , 2 vols, Barcelona 1970 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , Barcelona 1958 Cebrià Baraut Les actes…
Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats
Institució de recerca en humanitats que depèn del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), creada el 1968.
Amb seu al barri del Raval de Barcelona, té l’origen en l’agrupació en una sola entitat de catorze departaments i seccions del CSIC a Barcelona dedicats a la recerca en humanitats, entre els quals hi ha l’Institut Espanyol de Musicologia, el Centre d’Etnologia Peninsular, l’Escola d’Estudis Hebraics i Orient Pròxim, l’Institut Espanyol d'Arqueologia i de Prehistòria, l’Escola d’Estudis Medievals i l’Escola de Filologia de Barcelona, que constituïen apèndixs de centres parallels a Madrid El 1980 els catorze centres es reconvertiren en tres Instituts Musicologia, Filologia i…
Giuseppe Tavani
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Romanista italià.
Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria 1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana i treballà en l’…
,
filacteri
Art
Franja pintada pels artistes medievals i renaixentistes per a comunicar a l’espectador el text dit per un dels personatges representats.
Els filacteris eren molt usats en temes com el de l’Anunciació Són un antecedent de la forma d’expressió del text en els actuals còmics i fotonovelles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina