Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
Acadèmia d’Higiene de Catalunya
Medicina
Institució fundada l’any 1887 per un grup de metges i altres professionals preocupats pels problemes de la higiene social.
S'ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants Tingué com a òrgan d’expressió el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Entre els seus membres més actius cal esmentar Joan Giné i Partagàs, Ignasi Valentí i Vivó, Rafael Rodríguez i Méndez i Josep Queraltó El 1905 fou declarada oficial L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, que presidí Felip Proubasta
Salvador Vilaseca i Anguera
Medicina
Paleontologia
Prehistòria
Metge, prehistoriador i paleontòleg.
Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…
,
medicament genèric
Farmàcia
Fàrmac amb el mateix principi actiu que un altre de marca registrada.
Un medicament genèric té un principi actiu i, per tant, idèntica actuació, que el que conté una marca registrada És més barat perquè no té marca o bé perquè n'ha caducat la patent original Al desembre del 2008 hi havia a l’Estat espanyol un total de 5105 formats comercialitzats de medicaments genèrics elaborats a partir de 187 principis actius Els genèrics representaven el 31,8% del total, enfront de 10965 marques de medicaments no genèrics en el mercat espanyol, i el nombre d’unitats consumides era d’un 21,81% sobre el total Tot i que el seu consum és molt baix en comparació amb el de la…
anàlisi clínica
Medicina
Anàlisi de sang, d’orina, i d’altres líquids i productes de secreció corporals.
Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la sagnia al s…
Francesc Fornells i Pla
Pintura , oli sobre tela de Francesc Fornells i Pla
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Pintor, gravador, muralista i vitraller.
Signava les seves obres com a Fornells-Pla Format a París 1945 i Florència 1947, anà també, becat, als EUA el 1969 Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra Pintà nombrosos murals per a Montserrat 1958-59 i també vitralls 1962, gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Collegi de Metges de Barcelona 1968, per a la capella dels dominics a Nova York 1969 i per a una…
Leandre Cervera i Astor
Veterinària
Medicina
Metge (1914) i veterinari (1911).
Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies Mèdiques d’…
Josep Maria Roca i Heras
Història
Metge i erudit.
Estudià medicina a Barcelona i assolí prestigi com a dermatòleg i sifilògraf Fou metge auxiliar a l’Hospital de la Santa Creu 1890-96 Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i el 1898 hi llegí la primera comunicació en català La sífilis a l’edat mitjana Assistí a diversos congressos internacionals i hi llegí comunicacions, presidí el Tercer Congrés de Metges de Llengua Catalana i en el cinquè aportà un treball sobre l’Estudi General de Lleida Membre d’Unió Catalanista, presidí en diverses ocasions l’Ateneu Barcelonès 1908-10, 1913-15 fou membre de…
Lluís Trias de Bes i Giró
Cardiòleg.
Fill de Joan de Déu Trias i Giró En acabar els estudis de medicina 1917, ingressà en el Laboratori d’Orientació i Selecció Professional, i més tard a l’Institut Municipal d’Higiene Amplià estudis a París amb CLaubry El 1925 fundà la revista Ars Medica , a Barcelona Dirigí l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona 1939-61, i des del 1958 fou president del Collegi de Metges de la ciutat També presidí 1959-63 la Sociedad Española de Cardiología, i creà el servei de cardiologia i cirurgia cardíaca de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Publicà diversos treballs sobre endocarditis…
Humanae Vitae
Encíclica de Pau VI, publicada el 1968, sobre el problema moral de la regulació artificial dels naixements.
Afirma la competència del magisteri de l’Església en aquesta matèria i recorda la doctrina tradicional segons la qual tot acte matrimonial ha d’estar obert a la transmissió de vida Condemna formalment l’ús dels mètodes contraceptius, llevat dels anomenats naturals, i creu que l’ús lliure dels anticonceptius comportaria la infidelitat conjugal, la llicència de costums i la degradació moral de la dona i faria possible la intervenció dels estats per a imposar una limitació dels naixements contra la voluntat de les parelles L’encíclica produí un impacte desfavorable en els ambients…
Miquel Luera i Carbó
Veterinària
Veterinari.
Fill d’un veterinari militar, estudià a la Facultat de Veterinària de Lleó, on obtingué el títol de veterinari i el d’especialista en cirurgia 1955, camp en què centrà la seva activitat professional, sobretot en animals de companyia En 1958-61 amplià estudis de cirurgia a I'Escola Veterinària de Tolosa de Llenguadoc i a I'Escola d’Alfort París, i el 1975 obtingué el doctorat per la Universitat de Saragossa A Barcelona, collaborà en treballs de cirurgia experimental amb Josep M Gil-Vernet, Caralps Massó, Vidal- Barraquer i altres, i organitzà cursos per a metges i veterinaris a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina