Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Els triblídides
Els triblídides són molluscs bentònics protegits per una conquilla única, unida a un peu ventral mitjançant una sèrie de músculs retractors disposats per parells El registre fòssil és abundant i s’estén en el temps des de les primeries del Cambrià fins al Devonià es consideraven extingits fins al descobriment d’espècies vivents a les grans profunditats oceàniques Morfologia Morfologia general dels triblídides A Aspecte dorsal i lateral extern de la conquilla de Rokopella zografi B Aspecte ventral extern de Neopilina B′ Esquema de l’anatomia de Neopilina Hom ha indicat en el dibuix 1…
diotocardis
Malacologia
Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que tenen dues brànquies i són d’hàbits majoritàriament litorals.
solenòmids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels protobranquis, que viuen enterrats als sediments de l’alguer de posidònia.
ortoceràtids
Paleontologia
Família de mol·luscs cefalòpodes marins nautiloïdeus, caracteritzats per tenir la closca rectilínia, que visqueren del Silurià inferior al Triàsic.
impressió pal·lial
Anatomia animal
Malacologia
Marca que deixen les vores del mantell a la cara interna de cadascuna de les valves dels mol·luscs lamel·libranquis.
La impressió pallial és un caràcter sistemàtic que divideix els lamellibranquis en intergripallials i simpallials
múscul retractor
Anatomia animal
Cadascun dels músculs que, en nombre d’un o dos, tanca, en contreure’s, la closca dels mol·luscs lamel·libranquis.
El múscul retractor s’insereix a la cara interna de cadascuna de les valves de la closca, vora la xarnera La seva acció és antagònica a la del lligament elàstic, el qual, en deixar d’actuar els músculs retractors, obre les valves En el cas de lamellibranquis amb dos músculs retractors, aquests poden ésser iguals o diferents Hom també els anomena músculs adductors
amfineures
Malacologia
Grup de mol·luscs marins, molt primitius, sense conquilla (aplacòfors) o bé amb una sèrie de plaques dorsals articulades (poliplacòfors).
Tenen un sistema nerviós arcaic, amb quatre connectius i sense diferenciació en ganglis Són litorals i repten pel fons o neden És un grup amb pocs representants, el més important dels quals és el quitó
esquelet

L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…
Els tetraodontiformes: peix ballesta, peixos lluna i afins
Constitueixen un ordre de peixos força heterogeni pel que fa a la morfologia, perquè en molts casos adopten un aspecte insòlit, com ara el dels peixos cofre ostraciònids, que tenen el cos cobert de plaques òssies, o els peixos lluna mòlids, que el tenen comprimit i rodó Però tots tenen una sèrie de característiques comunes el cos desproveït d’escates i el tegument, a la majoria de grups, recobert de plaques òssies o d’espines els ossos operculars reduïts i les obertures branquials convertides en uns petits forats la boca petita, proveïda de maxilles curtes i fortes cobertes de dents de…
El cicle cretaci inferior al marge oriental d'Ibèria
Asteroïdeu fòssil preservat sobre un fons marí som, amb marques de corrent i molt biotorbat Correspon a les margues i calcàries de les Artoles que constitueix la unitat superior de la seqüència deposicional del Barremià L’aflorament és situat a la pista que va de Rossell a Vallibona, seguint el riu Cérvol Baix Maestrat Ramon Salas En aquest domini, la superseqüència del Cretaci inferior comprèn l’interval de temps Valanginià superior-Albià mitjà, això és, des d’un moment situat entre 150 i 157 milions d’anys i un altre d’entre 97,5 i 113 milions d’anys, límits del Valanginià i de l’Albià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina