Resultats de la cerca

És d’un moviment força viu, en compàs de 3/4 o de 6/8, amb acompanyament de guitarra, castanyoles, pandero, cornamusa, etc Hom en troba exemples en la producció de Gluck, Mozart, Boccherini, Rimskij-Korsakov, Albéniz i d’altres Durant molt de temps hom l’ha ballat al Principat, al País Valencià i a les Balears A Mallorca hom el ballava encara a la fi del s XIX, i a València i a Menorca encara és viu

Tercer fill de Jan Jiří Benda, formà part de la capella reial, a Berlín, i passà després al servei del duc de Gotha Es dedicà a la música escènica, i adoptà les idees de Jean-Jacques Rousseau en els singspiele , que entusiasmaren Mozart, els més coneguts dels quals són Ariadne auf Naxos 1775, Medea 1775, Der Dorfjahrmarkt 1775 i Pygmalion 1779 També té obres de cambra, simfonies i peces per a instruments de tecla

Un fet fictici amb allusions històriques hi exposa una creença fonamental en la història d’Israel el judici de Déu contra els dolents que oprimeixen els bons Judit, una vídua virtuosa, mata tota sola el general Holofernes a la seva pròpia tenda, envoltat del seu exèrcit, i allibera així la ciutat de Betúlia Ha estat un tema iconogràfic força conreat en la pintura en música, Vivaldi i Mozart escriviren oratoris sobre aquest tema

Deixeble de JProhaska, GBaum i HCottschalt a Berlín, el 1951 féu el primer recital de lieder , i un any més tard debutà a l’Òpera de Wiesbaden després d’haver guanyat el Concurs de Ràdio Hesse Entre el 1952 i el 1960 fou membre de l’Òpera d’Hamburg i el 1959 debutà als festivals de Salzburg i Bayreuth Reconegut intèrpret de les òperes de Mozart, triomfà igualment en papers rossinians i wagnerians

Nomenat professor de musicologia de la Universitat de Dartmouth New Hampshire, fundà el 1970 el Collegium Musicum per a interpretar música antiga amb criteris d’època El 1972 s’installà a Londres i el 1975 formà part del Concerto Vocale amb René Jacobs Gran especialista en la música barroca francesa i anglesa, fundà el 1979 Les Arts Florissants, grup amb qui realitzà nombroses gravacions d’òperes i oratoris de Rameau, Mozart i Händel

Estudià al Conservatori de Sofia i debutà el 1967 a l’Òpera de Leipzig El 1972 cantà a Berlín i s’imposà amb personatges operístics mozartians Herbert von Karajan la inclogué en les òperes i els concerts del Festival de Salzburg És considerada una extraordinària intèrpret de Mozart i Strauss, però també ha cantat amb èxit papers de Verdi i Puccini De les seves actuacions cal destacar-ne la interpretació a Simon Boccanegra , de Verdi

Estudià a Àustria i debutà a Viena el 1960 Els primers anys sobresortí en la interpretació d’obres de Wagner i Mozart, i actuà a Bayreuth 1960-62 i als festivals de Salzburg des del 1963 i Glyndebourne, Anglaterra des del 1964 Es presentà el 1976 al Covent Garden de Londres, amb Don Giovanni , obra que hi ha repetit sovint Ha conreat amb molt d’èxit l’oratori i ha enregistrat nombrosos discs

El nom és pres del títol d’un Schauspiel de F Maximilian Klinger escrit el 1776 la seva traducció literal seria ’tempesta i impuls', que AW Schlegel emprà per a definir la intencionalitat estètica d’unes obres literàries de JW Goethe i del seu cercle d’amistats Si bé sembla que l’origen de l’expressió prové de l’irracionalisme religiós de JK Lavater, les ciències literàries se l’han fet seva per a agrupar una sèrie d’escriptors, com JG Herder, Goethe, JH Merck, JMR Lenz, FM Klinger i F Müller, entre d’altres, que mantingueren una posició crítica respecte a la Illustració oficial i que…

Dies irae - WA Mozart Rèquiem KV 626, III Dies irae fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Era cantat després del tractus Aquesta posició anòmala -les seqüències es cantaven després de l’alleluia- demostra la tardana incorporació a la litúrgia de difunts Compost probablement per al primer diumenge d’advent, fou inclòs a la missa de difunts en els missals franciscans segurament al segle XIII per obra de Tomàs de Celano, que en podria haver redactat l’estrofa final i, més tard, passà al missal romà Fou suprimit pel concili II del Vaticà, i ha restat com a himne ad libitum per a l’ofici diví de…

Rondó-sonata © Fototecacat/ Jesús Alises El rondó-sonata presenta, d’una banda, característiques pròpies del rondó, com ara l’alternança entre una tornada i diferents episodis A-B-A-C-A-B-A i, de l’altra, la disposició tripartida exposició-desenvolupament-reexposició, característica de la forma sonata En el quadre adjunt es pot apreciar com es combinen els dos models d’aquesta forma híbrida, que fou característica dels moviments finals de la sonata, del quartet o del concert clàssics vegeu més avall i romàntics F Schubert Allegro de la Sonata per a piano , D 958, IV mov F Mendelssohn Allegro…