Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis al Conservatori de Nancy i després els continuà a París, on el 1966 es diplomà i obtingué el primer premi de grau Debutà un any després a la mateixa ciutat Ha estat convidat per Pierre Boulez i Daniel Barenboim per interpretar un extens repertori que combina la tradició clàssica Mozart o Brahms amb la contemporània Messiaen, Debussy, Bartók, Stravinsky o Prokof’ev Ha enregistrat un bon nombre de discos

Compta, però, amb la disposició contrària del pare de Rosina, que el vol fer casar amb la vella Marcellina, que, sense saber-ho, és la seva mare Al final, resolts els nombrosos embolics ocasionats, Fígaro aconsegueix de casar-se amb Susanna Servint-se d’un llibret que li féu LDa Ponte, Mozart convertí aquesta obra en una òpera molt notable Le nozze di Figaro , estrenada a Viena el 1786 al Liceu de Barcelona el 1916

Estil específic de l’òpera, es caracteritza per la utilització, en la veu humana, d’exclamacions, pauses llargues i melodies arpegiades, generalment formant part d’un recitatiu acompanyat Des del punt de vista instrumental és habitual, sobretot, el trèmolo dels instruments d’arc doblats pels instruments de vent Es troben escenes d' ombra en òperes com L’Orfeo de C Monteverdi, Orfeo i Eurídice de CW Gluck i Don Giovanni de WA Mozart

Un fet fictici amb allusions històriques hi exposa una creença fonamental en la història d’Israel el judici de Déu contra els dolents que oprimeixen els bons Judit, una vídua virtuosa, mata tota sola el general Holofernes a la seva pròpia tenda, envoltat del seu exèrcit, i allibera així la ciutat de Betúlia Ha estat un tema iconogràfic força conreat en la pintura en música, Vivaldi i Mozart escriviren oratoris sobre aquest tema

Estudià a Àustria i debutà a Viena el 1960 Els primers anys sobresortí en la interpretació d’obres de Wagner i Mozart, i actuà a Bayreuth 1960-62 i als festivals de Salzburg des del 1963 i Glyndebourne, Anglaterra des del 1964 Es presentà el 1976 al Covent Garden de Londres, amb Don Giovanni , obra que hi ha repetit sovint Ha conreat amb molt d’èxit l’oratori i ha enregistrat nombrosos discs

Malgrat que des del Renaixement i al llarg del període barroc existien ja moltes composicions escrites per a tres parts de corda eventualment amb baix continu, no fou fins a mitjan segle XVIII que es pogué diferenciar un estil de cambra que justifiqui la consideració del trio de corda com un gènere individual Aquesta definició es produí parallelament a la del quartet o el quintet de corda, per exemple Malgrat que el trio de corda comparteix amb el quartet moltes de les característiques que feren d’aquest darrer el gènere central de la música de cambra dels clàssics vienesos, la formació per a…

Estudià a Viena i el 1932 fou contractat com a violinista de l’Orquestra Filharmònica de la ciutat, de la qual formà part com a concertino entre el 1939 i el 1971 Del 1954 al 1979 dirigí el tradicional concert d’any nou Parallelament fundà diverses formacions de cambra, com l’Octet de Viena 1948 Lligat a la música festiva i popular austríaca, realitzà nombroses gravacions, entre les quals destaca la integral de les danses i marxes de Mozart

Mozart compongué diverses obres instrumentals amb aquest títol Notturno , KV 286/269a, Eine kleine Nachtmusik , KV 525, etc, així com una petita collecció de sis obres vocals amb acompanyament d’instruments de vent Altres obres importants d’aquest gènere són els vuit nocturns Hob II 25-32 que J Haydn dedicà al rei de Nàpols Generalment, les obres que duen aquest títol estan compostes en forma de serenata cinc o més moviments o divertimento de dos a quatre

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i obtingué el Premi Franz Liszt El 1941 debutà a Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler Refugiat a Suïssa a partir del 1942, hi inicià estudis amb Clara Haskil Posteriorment fou professor a Lucerna 1959-68 i Zuric 1969-76 Amb Ferenc Fricsay enregistrà els concerts de Bartók i Beethoven, i posteriorment els de Mozart, dirigint ell mateix des del piano l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg

Membre d’una família amb gran tradició musical, començà els estudis de piano quan tenia sis anys a la seva ciutat natal Posteriorment estudià al Conservatori de París amb la pedagoga Yvonne Lefébure i hi aconseguí el primer premi en música de cambra i piano Des de molt aviat mostrà una gran inclinació per l’obra de WA Mozart, que ha interpretat sovint en els seus concerts És casada amb Jaume d’Orleans, duc d’Orleans