Resultats de la cerca
Es mostren 1017 resultats
monogàmia
Sociologia
Unió d’un sol home amb una sola dona.
La monogàmia, que és la base de la societat monògama, ha estat considerada pels teòrics de l’evolucionisme com l’últim i més perfecte estadi de la unió dels individus dins la societat humana en el seu camí vers la civilització Segons aquesta opinió, aquest camí s’inicià a l’etapa del salvatgisme amb la promiscuïtat, continuà al període de la barbàrie amb la poligàmia i arribà a la civilització amb la monogàmia No hi ha, però, absolutament cap fet que aboni aquesta teoria Hi ha pobles molt primitius, com els fueguins, que són monògams, i pobles civilitzats, com els musulmans, que són polígams…
Turgut Özal
Política
Polític turc.
Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat i l’…
xaria
Islamisme
Dret
Nom donat a la llei canònica de l’islam.
Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers temps de l’…
Ferran II de Lleó
Història
Rei de Lleó (1157-1188).
Fill segon d’Alfons VII de Castella-Lleó i de Berenguera de Barcelona En morir el seu pare, rebé el regne lleonès, mentre que el seu germà, Sanç III, ocupà el tron de Castella Quan Sanç morí 1158, Ferran intervingué en els afers castellans, tot reclamant la tutela del seu nebot, Alfons VIII Pretengué, sense èxit, el reconeixement de l’autoritat imperial lleonesa pels monarques cristians de la península això no obstant, es titulà rex hispanorum Qüestions de límits i la possessió de Badajoz, ciutat musulmana que tant Alfons I de Portugal com Ferran de Lleó consideraven dins llurs…
Castell de Lomberres (Graus)
Art romànic
L’antic poble de Lomberres, avui despoblat, era situat en un lloc eminent i estratègic vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera Per la seva situació geogràfica, el castell de Lomberres, del qual no resta cap vestigi, defensaria el flanc meridional de Graus, important plaça musulmana conquerida a la darreria del segle XI pel rei Sanç Ramírez Degué ser en els preparatius d’aquesta campanya, quan l’esmentat monarca donà en alou a Gombau Ermentz, el “ castrum quod vocitant Lomberres ” amb la meitat dels seus termes i pobladors el…
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…
Suera
Suera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (703 m alt. a la Mola, al N; continuada per la serra de Cantallops, el Casalet, a 755 m i els Òrguens, al S).
És drenat pel barranc de Castres, afluent del riu de Sonella al terme de Tales La major part de la superfície agrària és dedicada als conreus de secà 1 470 ha, principalment a garrofers molt abandonats, oliveres i vinya Hi ha 50 ha de regadiu, amb hortalisses i tarongers Tota la terra és treballada en règim d’explotació directa El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 44% a la indústria, però a la localitzada a Onda, on es trasllada diàriament part de la població El poble , dit també Suera Baixa 592 h agl 2006, assuerans 316 m alt és a la dreta del barranc de Castres, en…
Sigüenza
Municipi
Municipi de la província de Guadalajara, Castella-la Manxa.
Centre comercial agrari al peu de la Sierra Ministra, a les vores de l’Henares Bisbat Petites indústries Fou la Segontia romana, construïda sobre un antic poblat celtiber Convertida en seu episcopal en temps dels visigots, la conquesta musulmana representà una regressió demogràfica Després de diverses conquestes efímeres, fou ocupada per Alfons VII de Castella-Lleó 1127 Mercat i centre agrícola i ramader, tingué una indústria tèxtil activa fins al s XIX L’edifici més important és la catedral s XII-XIV, començada en estil romànic, bé que al llarg de la seva construcció s’hi anà imposant el…
castell de Santueri
Castell
Castell del municipi de Felanitx (Mallorca), al cim escarpat del puig de Santueri
(402 m), dins el sector meridional de les serres de Llevant, al SE de la ciutat, al S mateix del puig de Sant Salvador.
El recinte, que ocupa 426 àrees i té una forma triangular, és format per un mur encara emmerletat en molts dels seus trams flanquejat per torres La torre mestra és de planta circular La propietat i la jurisdicció d’aquest castell pertangué, des de la conquesta, al comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya aquest castell fou el darrer reducte musulmà de Mallorca que caigué en poder de Jaume I, durant la segona estada a l’illa El 1241 el castell retornà al rei la corona hi establí durant més de quatre segles una guarnició destinada, principalment, a la defensa de la costa llevantina de Mallorca El…
El cap de drets humans de l’ONU qualifica el cas dels rohingyes a Myanmar de "neteja ètnica"
El president de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, qualifica l’operació de l’exèrcit de Myanmar contra els rohingyes, la minoria musulmana de l’estat de Rakhine, al NE del país, d’"exemple de manual de neteja ètnica" Més de 300000 persones d’aquesta ètnia han cercat refugi a la veïna Bangladesh, fugint de la violència de l’exèrcit, el qual es defensa dient que la crisi la va desfermar la guerrilla amb un atemptat el 25 d’agost en què van morir 12 agents dels cossos de seguretat El 9 de setembre, la guerrilla va declarar un alto el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina