L’antic poble de Lomberres, avui despoblat, era situat en un lloc eminent i estratègic vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera. Per la seva situació geogràfica, el castell de Lomberres, del qual no resta cap vestigi, defensaria el flanc meridional de Graus, important plaça musulmana conquerida a la darreria del segle XI pel rei Sanç Ramírez. Degué ser en els preparatius d’aquesta campanya, quan l’esmentat monarca donà en alou a Gombau Ermentz, el “castrum quod vocitant Lomberres” amb la meitat dels seus termes i pobladors; el rei se’n reservà l’altra meitat en propi domini.
A l’inici del segle XII consta com a senyor de Lomberres un tal Ximeno Garcés; tanmateix, a mitjan d’aquesta mateixa centúria era en poder dels Montanyana, que n’eren castlans. L’any 1177 el rei Alfons I de Catalunya-Aragó lliurà la castlania de Lomberres a Berenguer de Montanyana, a la seva esposa Felicia i a llurs successors, en canvi de l’homenatge i el jurament de fidelitat.