Resultats de la cerca

Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i teules, molt…

Planta de l’església amb les diferents ampliacions i la necròpoli que l’envoltava P de Palol i LI Esteva A la urbanització Serra Sol Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà es localitzà un temple d’una nau amb absis rectangular adossat Excavat des del 1962, se n’ha estudiat la part del santuari o capçalera, i s’ha identificat, en la darrera modificació, comles restes d’un petit temple funerari d’època paleocristiana o visigòtica, que resta inclòs dins la capçalera d’una església preromànica L’antiga capçalera té tres modificacions successives fins arribar a la darrera estructura…

Situació Vista exterior de la capella, adossada actualment a la masia de Can Boquet ECSA - Rambol L’església de Sant Salvador és situada al N de Vilassar de Dalt, a la falda de la serra de Sant Mateu, adossada a la masia de Can Boquet Mapa 37-15393 Situació 31TDF460975 Per anar-hi cal que des de Vilassar de Mar arribem a Cabrils un cop allà creuem cap a ponent el pont que travessa la riera, tot seguint cap a un conjunt de cases residencials, pertanyents al terme municipal de Vilassar de Dalt, i a Falçada de les quals la pista asfaltada esdevé un carni carreter que mena a Sant Salvador Aquest…

Malgrat alguns indicis favorables a la seva existència en el Regne Antic 2686-2181 aC, no apareix esmentada en les fonts egípcies fins el Regne Mitjà 2040-1786 aC No començà, però, a destacar-se fins a la dinastia XXIV, quan el faraó Tefnakht ~720 aC en féu la seva seu Capital del nomós V del Baix Egipte durant la major part de la història faraònica, ho fou també de tot el país sota la dinastia XXVI 664-525 aC, que donà nou impuls a la política egípcia i a l’art, i la XXVIII 404-399 aC, que expulsà els perses d’Egipte El període ptolemaic 323-30 aC marcà la fi de la seva preeminència política…

El més cèlebre és el que es troba al jaciment arqueològic de Sakkara, excavat per A Mariette 1850-51 Comprèn fonamentalment la necròpoli del brau Apis, emanació de Ptah A partir de la institucionalització de Serapis com a déu de l’estat ptolemaic, fou conegut amb el nom de serapeu σεραπεῖον La necròpolis consta d’unes petites catacumbes , en ús des del 1275 fins al 644 aC hom hi trobà vint-i-vuit restes d’Apis dipositades en sarcòfags de fusta, i d’unes grans catacumbes , emprades del 613 al 30 aC En llur interior hi havia vint-i-quatre sarcòfags monolítics d’unes 69 tones de pes…

A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers Alguns dels…

La primera referència d’aquesta torre és de l’any 904, quan surt esmentada en l’acta de consagració de l’església de Parets El seu primer propietari fou el monestir de Sant Cugat del Vallès, però, posteriorment passà a mans de la família Vilatzir A la darreria del segle X —entre el 990 i el 993—ja trobem documentat el lloc i terme de Vilatzir Un Bernat de Vilatzir, a l’inici del segle XIII donà impuls per a la construcció de l’església romànica de Parets, consagrada el 1207, en la qual el llinatge dels Vilatzir tenien la seva necròpoli familiar A partir de l’any 1548 adoptà el…

Fou trobat a la necròpoli paleocristiana i ara es guarda al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, a la reserva, amb el núm d’inv P 435 És una peça de marbre blanc i les seves mides són 0,195 × 0,17 m Es tracta de l’extrem dret d’una tapa de sarcòfag, amb representació d’un pastor imberbe reclinat vesteix túnica manicata cincta , i presenta un pedum al braç esquerre Aquest és un tema habitual en la plàstica de sarcòfags dels tallers romans del final del segle III i del segle IV, que també es dóna al nord d’Àfrica L’estil de la peça sembla que correspon al dels tallers…

Sarcòfag de pedra calcària amb tabula ansata central anepigràfica, datat a la primera meitat del segle V Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1927, actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 54 És de pedra calcària i fa 2,11 × 0,59 × 0,59 m Es podria datar a la primera meitat del segle V És un sarcòfag sencer amb tabula ansata central de peu motllurat, similar a la que presenta el sarcòfag de Leucadius, però anepígrafa, i amb les quatre…

Situació Antiga sufragània de Castissent, estratègicament situada sobre un turó coronat per un roquissar Arxiu Gavín El turó on hi ha les dues capelles de la Mare de Déu de Montserbós és al costat de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, a uns 7 km del Pont La capella superior és al cim mateix del turó JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG137692 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no disposem de dades que puguin explicar l’existència dalt del mateix turó de dues esglésies amb la mateixa advocació i construïdes en un mateix període Sabem que la Mare de Déu de Montserbós era una…