Resultats de la cerca

La seva primera novella, Gli indifferenti 1929, una de les obres més representatives de la narrativa italiana del s XX, expressa l’abjecció social i psicològica de la burgesia romana feixista, en un estil que utilitza tots els recursos del realisme sense concessions a la nota liricosentimental Posteriorment publicà el recull de narracions La bella vita 1935 i L’imbroglio 1937 Al clima cultural neorealista pertanyen les novelles Agostino 1944, La romana 1947 i La ciociara 1957, que li donaren una gran popularitat Inquietuds culturals diverses sobretot el pensament marxista i la psicoanàlisi en…

Membre de la Lliga Comunista dels Treballadors i militant trotsquista, fou president de la Unió Sueca de Ciència Ficció 1978-79 El 1981 s’incorporà a l’agència de notícies Tidningarnas Telegrambyrå Parallelament al periodisme fou activista pels drets de les minories i contra la ultradreta i el racisme, cosa que el portà a crear la Fundació Expo 1995 Mort sobtadament a causa d’un infart, escriví tres novelles policíaques publicades pòstumament que foren èxits internacionals Män som hatar kvinnor ‘Els homes que no estimaven les dones’ 2005, Flickan som lekte med elden ‘La noia que…

Al s XIX aparegueren els primers vocabularis de caló els de Richard Bright 1817, 1818, George Borrow 1841 i Francisco Adolfo Coelho 1892 Els estudis de Joan Givanel i Mas 1919 i de Max-Léopold Wagner 1924 sobre el caló català com a part integrant de l’argot barceloní a causa de l’estat de corrupció de la llengua destrien difícilment els mots genuïns Malgrat tot, poden ésser reconstruïdes algunes característiques del caló català dels s XIX i XX, el qual conserva pocs trets del primitiu parlar gitano , que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes Alguns d’aquests termes han…

Fill de Miquel Regàs i Ardevol Es llicencià en dret el 1925 i collaborà assíduament a La Publicitat , La Ciutat , L’Opinió  i L’Esport Català El 1935 Enric Borràs li estrenà la seva primera comèdia, Cèlia, la noia del carrer Aribau , on assumeix la tradició teatral pròxima als pressupòsits de Carles Soldevila i de l’alta comèdia Després de la guerra actuà com a empresari i organitzà els Cicles de Teatre Llatí 1958-69   Autor d’obres amb Celestí Martí Farreras Sota la llàntia del Born , 1948 i amb Valentí Castanys Ha guanyat el Barça , estr 1949, escriví també, entre d’altres…

Fou deixeble de Bonaventura Frigola S’inicià a deu anys amb l’Orquestra Juvenil, i més tard 1895, amb La Farnense Poc després es traslladà a Sant Feliu de Guíxols, on fou component de l’Orquestra Garreta La influència de Juli Garreta fou fonamental en la seva trajectòria, i tots dos formaren part del cercle amateur de música de cambra que es reunia a casa de Jaume Rovira L’any 1912 dirigí la cobla orquestra La Principal de Palafrugell i el 1920 entrà com a director de la Selvatana Dos anys després es traslladà a Barcelona, on fundà la Cobla Barcelona , de la qual esdevingué representant i, el…

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els…

Fou periodista, i el 1900 publicà la seva primera novella, Sister Carrie , que causà un gran escàndol per la seva cruesa Jennie Gerhardt 1911, sobre el tema de la noia empesa als amors venals per la pobresa, fou ben acollida Tot seguit emprengué una ambiciosa pintura del capitalisme nord-americà amb el personatge de Frank Cowperwood The Financer 1912, The Titan 1914 i The Stoic 1947 The Genius 1915, que descriu la lluita d’un pintor inadaptat en una societat materialista, és, en gran part, autobiogràfica La seva obra mestra és An American Tragedy 1935, història d’un home ambiciós…

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria Jugà al Club Patí Vic 1982-83, el Futbol Club Barcelona 1983-87 i el Club Esportiu Noia 1987-91, i acabà la carrera en el Tordera 1991-95 Guanyà tres Copes d’Europa 1984, 1985, 1989, dues Recopes d’Europa 1987, 1988, quatre Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986, 1990, tres Lligues 1984, 1985, 1988, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987 i una Lliga Catalana 1990 Fou quaranta-sis vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1985, i subcampió europeu 1987 i mundial 1986,…

S’inicià en el Club Hoquei Canet i a divuit anys fitxà pel Club Hoquei Sentmenat, equip amb què el 1991 pujà a l’OK Lliga, categoria que ja no deixà A continuació jugà al Club Patí Tordera 1992-96, amb el qual fou dues vegades subcampió de la Copa de la CERS 1995, 1996 el Club Esportiu Noia 1996-97 el Reus Deportiu 1997-2004, amb què guanyà dues Copes de la CERS 2003, 2004, i el Club Patí Vilanova 2004-06, amb el qual tornà a ser subcampió de la CERS 2006 Entre el 1998 i el 1999 fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola i també ho fou amb la catalana, amb què guanyà la Blanes…

Format al CP Cambrils, el CH Vila-seca i el Reus Deportiu, debutà a primera divisió estatal amb el Cambrils 2000-02 Fitxà pel CH Vila-seca 2002-05, amb el qual pujà a l’OK Lliga el CP Tenerife 2005-07 el Llista Blava de Lleida 2007-09 el Reus Deportiu 2009-10, amb el qual guanyà una Copa Continental i una Copa Intercontinental el CP Vilanova 2010-13 el Noia 2013-15, amb el qual guanyà una Copa de la CERS 2014, i el Vendrell 2016-17, club en el qual es retirà El 2009 debutà amb les seleccions espanyola i catalana Amb l’espanyola jugà la Copa de les Nacions de Montreux, on fou…