Resultats de la cerca

Fou governador de Massachusetts 1918 En les eleccions del 1920 arribà a la vicepresidència amb Harding, i el succeí quan morí 1923 Candidat republicà el 1924, obtingué una àmplia majoria sobre el demòcrata John WDavis En un període de reactivació industrial, preconitzà la no-ingerència en els afers de les grans companyies i la reducció fiscal i de pressuposts A l’exterior, continuà la ingerència politicoeconòmica a l’Amèrica Llatina Nomenà la comissió que elaborà el pla Dawes

Fou ardiaca de Tarragona i jutge del breu Traslladat a Barcelona, hi fundà, el 1673, l’oratori de Sant Felip Neri, en el qual esmerçà els seus béns, i el dirigí alguns anys Carles II el nomenà conseller de competències de Catalunya 1679 i li oferí el bisbat de Vic, que ell renuncià El 1689 acceptà el bisbat de la Seu, on celebrà dos sínodes a Guissona És autor d’uns Ejercicios de San Felipe Neri

Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya 1413-16 i 1431-34 Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani

Estudià a Alemanya i a Itàlia 1724-26 i visità Londres 1727-28 El 1728 esdevingué professor de flauta del futur Frederic II de Prússia, el qual el nomenà després compositor de cambra 1741-73 Autor d’estil galant, deixà prop de tres-cents concerts per a una o dues flautes i orquestra, sonates, etc perfeccionà la flauta travessera i en féu evolucionar la tècnica Publicà un mètode de flauta 1752 i unes breus memòries 1755

Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida

Ordenat prevere el 1972 a Saint-Vincent de Mérignac, es diplomà a l’Institut Superior de Pastoral Catequètica, vinculat a l’Institut Catòlic de París Fou vicari de Saint-Vincent de Mérignac, responsable diocesà del servei de catequesi del 1982 al 1992 i vicari episcopal de l’arxidiòcesi de Bordeus fins el 2003 El gener del 2004, Joan Pau II el nomenà bisbe de Perpinyà succeint André Fort En la seva tasca pastoral dinamitza de manera especial la catequesi

Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics

Fins el 1976 tingué el monopoli de la radiodifusió i la televisió a Itàlia Començà les emissions televisives el 1954, i l’any 1977, simultàniament a l’inici de les emissions en color, hom establí tres canals RAI 1, RAI 2 i RAI 3 És governada per un consell d’administració format per membres del Parlament italià, que nomena el director general de l’ens Intervé en la producció cinematogràfica a través de la societat SACIS Società per Azioni Commerciali Iniziative Spettacolo

Nomenà Venizelos primer ministre i aprovà l’entrada de Grècia a la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats Pels tractats de Neuilly 1919 amb Bulgària i de Sèvres 1920 amb Turquia, Grècia veié considerablement augmentat el seu territori Mustafa Kemal, però, refusà d’acceptar aquest darrer tractat, i el 1920 esclatà la guerra contra Turquia encoratjada per la Gran Bretanya, i el govern es feu impopular Alexandre morí el mateix any, a conseqüència d’una mossegada d’un mico

Senyor de Ponts i d’Agramunt, serví Joan II de Catalunya-Aragó durant la revolta catalana Proposat com a governador de Catalunya al desembre del 1461, fou rebutjat per la ciutat de Barcelona En esclatar la revolta era capità del castell de la Força-ral , i contribuí a sotmetre Perpinyà a Joan II El rei el nomenà el 1459 ambaixador davant el sobirà francès Carles VII i l’envià el 1463 a Felip el Bo Anys després fou empresonat a França