Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Carles II
Història
Rei dels francs (840-77) i cinquè emperador de l’imperi d’occident restaurat (875- 77).
Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals A la mort de Lluís el Piadós 840, hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II fill i successor de Pipí d’Aquitània, d’una banda els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de Pallars-Ribagorça, i els…
serf | serva
Història
Persona sotmesa a la situació de servitud, habitual en la població camperola de l’occident medieval.
El serf estava en una estreta subjecció respecte a un senyor o gran propietari, a través d’un vincle personal o territorial —habitualment ambdós juxtaposats— que li limitaven notablement la llibertat de domicili, fins a arribar a una adscripció a la gleva que conreava, amb caràcter vitalici i àdhuc hereditari iuniores, solariegos, collazos, homes propis , etc, segons les diferents nomenclatures peninsulars Anomenat també, sovint, serf de la gleva , restà adscrit a la terra de tal manera que, a més de no poder abandonar-la, era venut o donat juntament amb ella, com si en formés part Per raó d…
Tamerlà
Història
Nom amb el qual fou conegut a occident Timur Lang, sobirà (1370-1405) de la Transoxiana.
Membre d’una noble família turcmana vassalla dels descendents de Txagatai Kan, després d’un seguit de revoltes i d’enderrocaments dels governadors del gran kan i una vegada fet assassinar el sobirà de Balkh i de Kabul 1369, antic aliat seu, aconseguí d’emparar-se de tota la Transoxiana 1370, on encapçalà, tot autoproclamant-se hereu i continuador de l’imperi de Genguis Kan, la dinastia timúrida El domini de Tamerlà s’expandí considerablement imperi mongol , tant pels dots bèllics i la dedicació contínua del seu cap i pels pocs escrúpols que mostrà a portar a terme les annexions com per la…
gres
Arts decoratives
Tecnologia
Tipus de ceràmica, dura, compacta i impermeable, obtingut per cocció fins a la vitrificació d’una pasta de composició variable segons el tipus de gres.
El gres ordinari és constituït per argila plàstica refractària, amb un cert contingut de ferro i, a vegades, per sílice i feldspat El producte que hom obté és impermeable i resistent als agents químics i hom l’empra en la indústria química per a la construcció de recipients i conduccions, en revestiments, etc El gres fi és obtingut a base de caolí, quars, feldspat, etc, i és emprat en la fabricació de material sanitari, en les indústries química i elèctrica i en la ceràmica artística D’origen xinès, el gres ha esdevingut un tipus habitual a l’Occident des del s XV
Adrià I
Cristianisme
Papa (772-795).
Per tal de fer front a les amenaces del rei longobard Desideri, demanà l’ajuda de Carlemany, el qual vencé Desideri i atorgà al papa la seva protecció, no sense considerar una certa subjecció dels estats pontificis, que Adrià hagué de tolerar, així com l’oposició de la cort franca al concili II de Nicea VII ecumènic contra la iconoclàstia, que Adrià havia sancionat El papa envià a Carlemany els principals llibres litúrgics romans, i això fou motiu de la difusió d’aquesta litúrgia per Occident Igualment féu amb la regla de sant Benet Envià una carta als bisbes hispànics sobre l’…
Nicèfor II Focas
Història
Emperador d’Orient (963-969).
General de l’exèrcit, es distingí contra els àrabs, als quals arrabassà Creta 961 L’exèrcit, d’acord amb Teòfan, vídua de Romà II, el proclamà emperador per aclamació Emprengué diverses campanyes bèlliques a Orient conquesta d’Antioquia el 969 i a Occident, contra els búlgars, aliat amb els prínceps de Kíev També envià els seus generals a Itàlia per combatre els àrabs de Sicília i l’emperador germànic Otó I Malvist per la seva política fiscal, fou víctima d’una conjura ordida per Teòfan —que ell havia esposat— i el seu nou amant Joan Tsimiscés futur emperador Joan I
Shimei Futabatei
Literatura
Pseudònim de l’escriptor japonès Hasegawa Tatsunosuke.
Es dedicà professionalment a l’ensenyament del rus i a traduir-ne els autors més importants Exercí també com a corresponsal de premsa a l’estranger i dugué a terme nombrosos viatges a l’Occident, en un dels quals morí En les seves novelles, molt influïdes pels clàssics russos del s XIX, intentà una renovació del llenguatge literari tradicional amb la incorporació de la llengua parlada, motiu pel qual és considerat un dels fundadors del realisme japonès en literatura D’entre les seves novelles cal esmentar Ukigomo 1889, Sono Omokage ‘Un marit adoptat’, 1906 i Heibon ‘Mediocritat…
Jan Myrdal
Literatura sueca
Periodisme
Escriptor suec.
Fill d’Alva i K Gunnar Myrdal Autor de novelles i drames, destacà, però, pels seus reportatges de fort compromís polític, com ara Kulturers korsväg ‘Cruïlla de cultures’, 1960, sobre l’Afganistan, i Rapport fran kinesisk by ‘Informe sobre un poble xinès’, 1963 on, amb mètodes del treball de camp antropològic ofereix una visió detallada de la realitat social Posteriorment publicà, també, els reculls d’assaigs Skrifställning ‘Escriptura’, 1968, 1969, 1970, 1973, 1978, Ord och Avsikt ‘Paraula i intenció’, 1986, Det nya Stortyskland ‘La nova gran Alemanya’, 1993 i När Västerlandet trädde fram ‘En…
Mercè Roca i Roumens
Arqueologia
Arqueòloga.
Professora a la Universitat de Granada 1979-88 i, des del 1989, catedràtica d’arqueologia, epigrafia i numismàtica a la Universitat de Barcelona, se centrà en l’estudi de la ceràmica romana sigillada Dugué a terme excavacions a Andújar Jaén, 1979-95, al teatre de Tarragona 1981-84, a la ciutat iberoromana de Granada 1985-89 i a la ciutat romana de Pollentia Mallorca 1992-95 Publicà La sigilata hispánica producida en Andújar Jaén 1976, El Albaicín y los orígenes de la ciudad de Granada 1988 i Contextos ceràmics i cultura material d’època augustal a l’occident romà 2011, entre d…
Jungo Sakakura
Arquitectura
Arquitecte japonès.
A París, féu pràctiques amb Le Corbusier 1931-36 El 1937 construí el Pavelló del Japó de l’Exposició Internacional de París, obra considerada a Occident com la primera que incorpora el llenguatge arquitectònic internacional als plantejaments tradicionals japonesos Actiu en el CIAM, fou delegat del Japó al CIRPAC El 1951 creà el museu d’Art Modern de Kamakura, que és una de les obres que inicien el renaixement arquitectònic japonès després de la Segona Guerra Mundial La casa Internacional de Tòquio —1955, amb la collaboració de Mackawa i Yoshimura— i l’immoble Tokyo-Kaikan 1953-54…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina