Resultats de la cerca

La part útil del vegetal fulles, flors, rizomes, llavors, escorça, etc depèn de cada planta Les espècies es caracteritzen per llurs components aromàtics, que hom pot agrupar en una fracció volàtil i en una fracció fixa, els quals poden contenir olis essencials, alcaloides, resines, terpens, àcids orgànics, composts sulfurats, etc Independentment d’aquests components que els atorguen caràcter, les espècies contenen també proteïnes, greixos i hidrats de carboni En algunes espècies hom ha descobert, gràcies a llurs components específics, propietats conservadores dels aliments que condimenten La…

Exemple 1 - MF Armstrong i H Ludlow Roll, Jordan, roll, Cabin and Plantation songs , ed GP Putnam’s Sons, Nova York 1874 © Fototecacat/ Jesús Alises Cada salm podia ésser cantat en diferents tonades el saltiri, dels quals el més popular a les colònies fou el Bay Psalm Book 1640, en suggeria diverses que encaixaven amb la mètrica del text El líder entonava línia a línia el text del salm, alternant amb les repeticions de la congregació Un nou moviment religiós, conegut com el Great Awakening, que es desenvolupà a les colònies cap al 1730, provocà una demanda més gran de música per als serveis,…

Fou Eugene Goldstein qui, el 1881, deduí l’origen solar de les aurores, i Kristian Birkeland reeixí a reproduir-ne una en un laboratori emprant una esfera d’acer imantada i collocada en un tub de raigs catòdics Modernament, hom considera que el plasma solar penetra fins a una distància d’uns 6 radis del centre de la terra en xocar amb el camp geomagnètic, provoca ones magnetohidrodinàmiques magnetohidrodinàmica que es mouen seguint les línies de força del camp geomagnètic i penetren fins a uns 100 km de la superfície de la terra on ionitzen l’oxigen i el nitrogen existents, els…

Una anomalia en la seva degradació fa que s’acumuli en la sang i en altres teixits, cosa que causa una malaltia neurològica anomenada malaltia de Refsum

Estudià a Praga i Viena Fou trompeta solista de l’orquestra de l’Òpera de Brno i, abans de la Segona Guerra Mundial, membre de la Filharmònica Alemanya de Praga i de la Filharmònica de Berlín, dirigida per W Furtwängler Acabada la guerra, obtingué el permís per a installar-se a l’RFA Ben aviat es desenvolupà la seva carrera de solista, convidat per les millors orquestres i els millors directors del món El 1963 fundà el Barockenensemble, amb el qual feu nombroses gires internacionals i enregistraments discogràfics d’obres de JS Bach, GPh Telemann, GF Händel i A Vivaldi, entre d’altres Fou…

Es formà al Conservatori de Barcelona amb el seu pare, el violinista Rafael Gálvez Rubio Fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i de l’Orquestra Pau Casals, activitat que alternà amb la interpretació com a solista en concerts Al Conservatori del Liceu exercí com a professor de violoncel El 1928 fundà l’Escola Orquestral Gálvez, formació juvenil que tenia l’objectiu de facilitar l’accés de joves instrumentistes al món de l’orquestra El 1936 fundà el Quartet Clàssic Gálvez El seu germà Rafael fou pianista i viola És autor de tres sardanes Jugant , El pati blau i Pedralbes

A cinc anys inicià els estudis de violí amb la seva mare, la violinista Elvira Schmuckler Fugint de l’Alemanya nazi, el 1933 la seva família es traslladà a Amsterdam, on es perfeccionà amb Oskar Back i on debutà el 1935 Després de la guerra feu gires per Europa, els Estats Units i la Unió Soviètica Del 1951 al 1971 fou concertino de l’Orquestra de la Residència de la Haia Amb el violinista Herman Krebbers formà un duet de violí per al qual compongueren concerts H Badings, G Frid, H Kox i B Maderna 1969 El 1974 fou nomenat concertino de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, posició que…

Inicià els seus estudis musicals al Conservatori de Budapest i es perfeccionà a Berlín amb el seu oncle, el famós violinista Joseph Joachim, de qui heretà el seu Stradivari, del 1715 L’any 1915 contragué matrimoni amb l’advocat anglès Alexander Fachiri i utilitzà el seu cognom per a la seva carrera artística Feu nombroses gires per Europa, acompanyada, molt sovint, per la seva germana, Jelly d’Arany 1893-1966, la qual era també una famosa violinista Amb ella estrenà l’any 1930 el Concert per a dos violins de Gustav Holst, el qual els hi havia dedicat L’any 1960 tocaren juntes per últim cop El…

Fou alumna de Michalowicz al Conservatori de Varsòvia Amb només deu anys fou guardonada amb el Premi Hubermann Es perfeccionà amb Carl Flesch i Georges Enescu i debutà a Londres l’any 1937 amb un concert al Queen’s Hall, dirigit per Henry Wood L’any 1939 fixà la seva residència al Regne Unit Després de la guerra desenvolupà una intensa activitat concertística amb gires per Israel, Turquia, la Unió Soviètica i els Estats Units L’any 1952 es traslladà al Canadà Publicà una autobiografia titulada Woman with Violin Londres, 1970 Està considerada una de les grans violinistes britàniques del segle…

Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació per dedicar-se…