Resultats de la cerca

Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València i a Barcelona El 1913 s’establí a Mallorca Viatjà pensionat per l’ajuntament de Xàtiva per França, Alemanya i Itàlia durant la Primera Guerra Mundial Conreà el paisatge i el retrat, però el caracteritza sobretot l’escena costumista anecdòtica

Practicà molt la talla dolça, amb un estil molt sobri, amb trets nets i vius sobre superfícies blanques Representa grans espais de paisatge, amb cels lluminosos i calmats Cal remarcar també el seu treball com a illustrador de llibres Contes et légendes , de JPFabre, i Raboliot, de MGenevoix

Format a Llotja, a Barcelona, on es presentà el 1940 Practicà un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta Exposà als Països Catalans, a Madrid i a les principals ciutats europees i americanes Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià

Deixeble de JBChardin, CVan Loo i FBoucher, que l’influí granment Premi de Roma, anà en aquesta ciutat el 1756, on conegué Hubert Robert, amb qui treballà molt el paisatge, i l' abbé JCde Saint-Non, que el protegí Començà pintant obres de tema històric, que abandonà 1767, i passà al tema galant, molt més del gust del moment, amb l’encàrrec d' El gronxador Dins aquesta temàtica fou, amb JAWatteau, el pintor més important, però Fragonard abandonà el somieig de Watteau i escometé escenes més frívoles i eròtiques, plenes d’encant i pintades amb pinzellada solta i vibrant que anuncia…

Anà a Roma, on conegué la pintura dels natzarens, en la segona generació dels quals pot ésser inclòs Paisatgista, s’estimava més l’estudi directe de la natura que no l’obra pensada Els seus paisatges inclouen molt poc la figura humana Castell al cim d’una muntanya, Paisatge pintoresc

Estudià a Bèrgam i Milà i visqué a París fins que fou mobilitzat el 1914 Establert a Barcelona el 1926, hi exposà repetidament a les sales Gaspar i La Pinacoteca Conreà el paisatge, la figura i, especialment, la pintura de flors Colorista destacat, sobresortí en l’ús de l’espàtula

És una petita colònia o raval obrer, que prengué el nom d’una masia de l’indret Aigua avall del Cardener, a mà dreta del riu i davant el barri del Fusteret, es manté dreta una torre cilíndrica de guaita, del segle XI, vestigi del paisatge medieval d’aquest indret

Del seu Retaule de la Crucifixió resten només dues taules Descendiment i Miracle dels ossos de Sant Joan Baptista Kunsthistorisches Museum, Viena La seva obra representa una evolució en el paisatge de fons tractat en forma naturalista, com es manifesta en la taula Sant Joan Baptista al desert Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín

Conreà el retrat i el paisatge Se situa entre el realisme dels peredvižniki o pintors ambulants i l’art modern Utilitzà la tècnica impressionista Sota la influència dels retrospectivistes del grup Mir Iskusstva creà una sèrie de composicions pictòriques Influí considerablement la generació següent, i és considerat fundador del realisme rus modern

Els projectes de regatge del Yaqui, realitzats a partir dels anys cinquanta, han convertit la ciutat en un important centre comercial, modernitzant el paisatge urbà És situada en les principals vies de comunicació de Mexicali i Nogales a Ciutat de Mèxic Té aeroport Centre d’ensenyament superior Instituto Tecnológico de Sonora, fundat el 1955