Resultats de la cerca
Es mostren 859 resultats
Jørgen Leth
Poeta i director de cinema danès.
És considerat una figura cabdal del documental experimental Estudià literatura i antropologia a Copenhaguen i exercí de crític cultural de jazz , teatre i cinema fins l’any 1968 Entre el 1961 i el 1971 viatjà per Àfrica, Amèrica del Sud, l’Índia i el sud-est d’Àsia Publicà el seu primer llibre de poemes el 1962 i, l’any següent, realitzà el primer film El 2005 n'havia produït quaranta Les seves pellícules més destacades són A Sunday in H ell 1977 i el curtmetratge surrealista The Perfect Human 1967, que el director Lars von Trier recuperà en un documental que codirigí amb Leth, The Five…
Jean Desailly
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic francès.
Estudià a l’École des Beaux Arts, però parallelament inicià una carrera com a actor per la qual finalment s’inclinà El 1943 obtingué el seu primer paper en el film Le Voyageur de la Toussaint En el teatre formà part successivament de la Comédie Française 1942-46, de la companyia Renaud-Barrault, el Théâtre Hébertot, el Théâtre Edouard VII i el Théâtre de la Madeleine En cinema actuà en una cinquantena de pellícules, de les quals destaquen Maigret tend un piège 1958, de J Delannoy, Les Grandes Familles 1958, de D de la Patellière, La Mort de Belle 1961, d’E Molinari i La Peau douce 1964, de F…
David Theodore Bamberg
Arts de l'espectacle (altres)
Mag argentí, conegut pel nom artístic de Fu-Manchú
.
Descendent d’una família d’illusionistes d’origen holandès coneguts des del sXVII, aprengué l’ofici del seu pare Theodore Bamberg Okito 1875-1963 Després d’actuar amb ombres xineses pels EUA, Europa i l’Amèrica del Sud, estrenà el primer espectacle propi el 1929 al Teatre San Martín de Buenos Aires, i la seva combinació de números d’humor i illusionisme el projectaren internacionalment Actuà a Barcelona dos cops, a l’inici de la dècada de 1930, i participaren en el seu espectacle altres mags importants del moment, com el català Roden Als anys quaranta realitzà sis pellícules a Mèxic…
fixador
Fotografia
Solució química que té per finalitat de fer insensibles a la llum i de fixar els materials sensibles que han estat acabats de revelar.
Els fixadors poden ésser àcids, ràpids, ultraràpids, etc Generalment, el fixador és format per una dissolució d’hiposulfit sòdic anhídric, que dissol les sals d’argent no empressionades si el fixador conté aquest producte, és del tipus neutre És fàcil de conservar, tant en contacte amb l’aire com a plena acció de la llum El revelador el debilita, per la qual cosa cal fer un bany intermedi de detenció entre el revelatge i el fixatge de les còpies i de les pellícules La seva força també es debilita segons el nombre de còpies fixades i el temps que ha passat des que hom l’ha preparat
enregistrament
Música
Fixació de peces o fragments musicals damunt una superfície, amb possibilitat de reproduir-los a voluntat.
Els primers enregistraments es basaren en procediments mecànics perforació rotlles de pianola, discs de cartó, o, a la fi del s XIX, gravació de solcs en cilindre i, al cap de poc, en disc Amb l’enregistrament elèctric 1925 la qualitat de presa i reproducció millorà notablement tot seguit hom desenvolupà els procediments òptics banda sonora de les pellícules banda 1 2 3 i la cinta magnètica cinta 1 11, de gran difusió després del 1945 Actualment, els sistemes d’enregistrament analògic tradicionals tendeixen a ésser substituïts pel sistema d'enregistrament digital que pot ésser…
Nino Rota
Música
Compositor italià.
Estudià a Milà amb GOrefice, ACasella i IPizzetti i amplià estudis als EUA Es doctorà amb una tesi sobre Zarlino i professà al conservatori de Bari des del 1950 Assolí aviat fama amb música per a films d’autors neorealistes Roma, città aperta , 1945 Napoli millionaria , 1946 i, especialment, de Fellini, la gran majoria de pellícules del qual musicà La strada , 1954 Le notti di Cabiria , 1956 La dolce vita , 1959 Otto e mezzo , 1962 Amarcord , 1973 Il Casanova , 1976 i Prova d’orchestra , 1978, entre d’altres També assolí fama la seva òpera Il cappello di paglia di Firenze 1955 estrenada a…
Joan Ventura i Sureda
Història
Polític, traductor i militant catalanista.
De jove emigrà als EUA, i treballà en la casa de pellícules Paramount Promotor de la cultura i vida catalana a Nova York, fou dirigent del Centre Nacionalista Català de Nova York, corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica Es destacà per les seves rectificacions i rèpliques en cartes al director a la premsa nord-americana en tot allò que es referia a Catalunya Nacionalista destacat, el 1945 fou un dels redactors, conjuntament amb Josep Carner i Ribalta i Josep Fontanals, de l’apellació a les Nacions Unides, on es va exposar el probema català i les reivindicacions de…
Galina Ulanova

Galina Ulanova
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina russa.
Filla de ballarins, aprengué primerament amb la seva mare, i més tard fou deixebla d’A Vaganova El 1928 ingressà a la companyia Mariinskij anomenat Ballet Kirov en 1935-91 Pel seu temperament, líric i expressiu, fou una intèrpret idònia del ballet romàntic Actuà en les principals companyies i teatres de ballet de l’URSS, i des del 1944 fou membre estable del teatre Bolšoj de Moscou, on restà amb càrrecs docents després de retirar-se el 1961 Actuà en els principals teatres europeus En possessió del premi Stalin diverses vegades i del premi Lenin, fou declarada artista del poble el…
Christopher Fry
Teatre
Autor dramàtic anglès.
Molt popular, la seva obra és influïda pel teatre de TS Eliot The First Born 1946, The Lady’s Not for Burning 1949 i Sleep of Prisoners 1951 unes altres vegades imita Bernard Shaw A Phoenix too Frequent 1946 Però ofereix una novetat de tècniques escèniques i un llenguatge teatral semblant al de Pinter Altres obres seves són Venus Observed 1950, The Dark is Light Enough 1954, Curtmantle 1961 i Death is a Kind of Love 1979 La seva darrera obra teatral fou A Ringing of Bells 2001 Collaborà en el guió d’algunes pellícules de tema èpic, com Ben-Hur 1959, Barrabas 1962 i The Bible In…
Alec Guinness

Alec Guinness
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic anglès.
Dotat tant per als personatges còmics com per als seriosos, el 1957 obtingué l’Oscar a la millor interpretació per The Bridge on the River Kwai , el 1958, el premi del Festival de Venècia per The Horse's Mouth i el 1979, un Oscar honorífic pel conjunt de la seva carrera Intervingué també, entre altres pellícules, en Kind Hearts and Coronets 1949, The Lavender Hill Mob 1951, The Lady Killers 1956, The Swan 1956, Our Man in Havana 1959, Lawrence of Arabia 1961, Doctor Zhivago 1965, Cromwell 1970, Brother Sun, Sister Moon 1972, Hitler, the Last Ten Days 1973, Star Wars 1977, 1980,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina