Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
Sant Cosme i Sant Damià de Queixans (Urtx)
Art romànic
Situació Absis de l’església de Sant Cosme i Sant Damià , decorat amb un fris d’arquets cecs ECSA - A Roura Església parroquial del poble de Queixans, que és situat al raiguer, entre la plana i la muntanya, en una elevació Mapa 36-10 217 Situació 31TDG114947 Queixans és a 4 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 Un trencall a mà esquerra mena al poble RMAE Història No hi ha gaires notícies històriques sobre aquesta església La parròquia de Queixans és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb la forma Kexanos Aquest document, que porta la data de 819, en realitat fou…
Sant Cristòfol de Ventolà (Ribes de Freser)
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera E Pablo L’església parroquial de Ventolà es troba al nucli de l’agregat de cases que constitueixen el petit poble, el qual és situat a la solana del puig d’Estremera i de la serra del Far, a una altitud de 1 385 m Mapa 256M781 Situació 31TDG291857 Hom hi pot accedir des de la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà al punt quilomètric 124, més amunt de Ribes de Freser, surt el trencant que amb 5 km hi arriba MAB-JVV Història Les primeres notícies relatives a l’església de Sant Cristòfol de Ventolà són del segle XIII 1279-1280 Amb tot, devia…
Sant Pere de la Parròquia d’Hortó (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de la cripta, situada a l’extrem oriental de l’església ECSA – JA Adell Les runes de l’església de Sant Pere es troben al nord del poble de la Parròquia d’Hortó, dalt d’un serrat, totalment cobertes per la vegetació, i difícils de localitzar Mapa 34–11253 Situació 31TCG663882 El camí, només apte per a vehicles tot terreny, surt de la carretera d’Adrall a Sort, just a l’entrada del poble de la Parròquia d’Hortó, i cal seguir-lo uns 600 m fins trobar una forçada cruïlla a la dreta Cal seguir aquest camí uns 2 km fins arribar a un torrent, al nord del qual, i a uns…
Sant Pere de Llorà (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la població, presidida per l’església romànica i sobretot per l’esvelt campanar, fa poc restaurat TAVISA L’església parroquial de Sant Pere centra el petit veïnat de Llorà, a uns 15 km de Girona, sobre la carretera a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 JAA Història La notícia més antiga sobre aquesta església és de l’any 1058, que fou restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda L’any 1065 consta en el testament de Guillem Guifré a favor de la canònica de la seu El 1208 el monestir d’Amer adquirí diversos béns en…
Sant Pau del Colomer (Alpens)
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, que consta d’una nau rectangular capçada vers llevant per un absis semicircular, amb la sagristia i l’atri afegits al seu cantó meridional J Sarri L’esglesiola de Sant Pau del Colomer es troba situada damunt un petit turó al costat de la casa pairal del Colomer d’Alpens Aquesta església figura situada en el mapa de l’Exèrcit 150000, full 293, x 27,3 —y 62,3 31 TDG 293273623 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va del Collet de Sant Agustí a Alpens de Sant Quirze de Besora a Berga Uns 2,5 quilòmetres abans d’arribar a Alpens hi ha, a mà…
Sant Sebastia d’Estaron (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església d’una sola nau, amb un absis decorat per arcuacions i lesenes llombardes, i el campanar d’espadanya constituït per un mur perpendicular a la nau J Pahissa L’església de Sant Sebastià és a la part alta del poble d’Estaron, i s’hi arriba per una carretera que surt de la carretera de Llavorsí a Esterri d’Àneu JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH515105 Història La primera menció, i per ara l’única que es coneix de la vila d’Estaron, és la deixa d’una vinya situada en aquest terme a favor del monestir de Sant Pere del Burgal, feta pel comte Borrell en el seu testament datat al final…
Santa Maria de les Abelles (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església amb el seu absis romànic, amb un cos afegit a la part de migdia en època posterior ECSA - JV Valls És l’antiga església parroquial del veïnat d’aquest nom, dit avui Mas de les Abelles Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 55,2” N - Long 3° 4’ 20,4” E Hi condueix una carretera que parteix de la del coll de Banyuls, a mà esquerra venint de Banyuls, uns 300 m després d’haver passat el mas Atxer Història El lloc de les Abelles era comprès dins la donació que Jaume I feu de la vall de Banyuls a Ponç Hug IV d’Empúries el 1248 En aquesta donació se cediren així…
La Seu Vella de Lleida (segles XIV i XV)
Art gòtic
Introducció Al final del segle XIII, la catedral de Lleida, dedicada a Santa Maria, estava gairebé enllestida i preparada per a ser consagrada I així, “l’any del Senyor de 1278, el 31 d’octubre, el senyor en Guillem de Montcada, novè bisbe de Lleida, consagrà aquesta església i concedí quaranta dies d’indulgència durant totes les octaves i ordenà que la festa de la dedicació se celebrés sempre el dit diumenge després de la festa de Sant Lluc” Tarragona, 1979, pàg 310 Capelles de la Immaculada i de Sant Pere, construïdes al braç sud del transsepte del segle XIII ECSA - XG Aquesta inscripció,…
El conjunt catedralici de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Art romànic
Església Planta del conjunt catedralici, a escala 1400, organitzat al voltant del claustre, amb la catedral al costat nord, l’església de Sant Miquel al costat sud-est i les dependències de la banda sud-oest, molt tranformades, ocupades pel Museu Diocesà LI Vidal La catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell és un grandiós edifici de planta basilical de tres naus, capçades a llevant per un important transsepte que depassa àmpliament l’amplada de les naus, acabat amb dues torres inacabades, on s’obren cinc absis, dels quals el central és l’unic que es projecta a l’exterior, mentre que els…
Santa Magdalena de Puig-sac o de Pardines
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des del costat nord-oriental M Anglada La capella de Santa Magdalena de Puigsac queda al vessant de tramuntana de la serra Cavallera dins el veïnat de Puigsac a prop de Pardines a una altitud de 1 275 m Mapa 256M781 Situació 31TDG365845 Per anar-hi cal sortir de Pardines per l’extrem de llevant, on hi ha una pista que hi mena amb un trajecte de 2 km, després de travessar el riu Sagadell i havent passat el veïnat de Vilaró MAB Història Si bé el lloc de Pardines surt esmentat en la documentació des del segle X, l’església de Santa Magdalena de Pardines o de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina