Situació
Vista de l’interior de la cripta, situada a l’extrem oriental de l’església.
ECSA – J.A. Adell
Les runes de l’església de Sant Pere es troben al nord del poble de la Parròquia d’Hortó, dalt d’un serrat, totalment cobertes per la vegetació, i difícils de localitzar.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG663882.
El camí, només apte per a vehicles tot terreny, surt de la carretera d’Adrall a Sort, just a l’entrada del poble de la Parròquia d’Hortó, i cal seguir-lo uns 600 m fins trobar una forçada cruïlla a la dreta. Cal seguir aquest camí uns 2 km fins arribar a un torrent, al nord del qual, i a uns 100 m, es troba l’església, situada en un replà del terreny. (JAA)
Història
Malauradament no hem trobat cap notícia documental que faci referència a aquesta església, malgrat que, d’acord amb les restes arquitectòniques que ens n’han pervingut, no fou concebuda com una senzilla capella. (MLIC)
Església
Planta de l’església i de la cripta situada al seu extrem oriental.
J. Adell
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, que ha perdut la seva coberta, acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau, que conserva l’arrencada de la volta de quart d’esfera que el cobria. El gruix dels murs de la nau (65 cm) i la manca de vestigis d’arrencada de volta permeten de suposar que la coberta original era formada per una estructura d’embigat de fusta.
La porta original, en arc de mig punt, fet amb dovelles ben tallades, de pedra tosca, s’obre a la façana sud; i a la façana de ponent se situa una porta, flanquejada per dues finestres, de construcció més tardana, que cal relacionar amb el porxo, o atri, el qual és afegit a la façana de ponent, format per l’allargament dels murs nord i sud. D’aquest mateix procés de reforma cal considerar la finestra rectangular que s’obre a la façana sud i que juntament amb les finestres esmentades a la façana oest són les úniques obertures que presenta l’església, atès que l’absis no conserva vestigis de cap finestra.
Sota la meitat oriental de l’església es troba una cripta, coberta amb volta de canó, que segueix la mateixa forma absidal de la nau, a la qual s’accedeix per una porta, en arc de mig punt, situada al mig de la nau. L’estat d’enderroc impedeix d’esbrinar si la cripta es relacionava amb una elevació del costat oriental del paviment de l’església, i quin era el sistema d’escales que permetia l’accés a la cripta i a la part elevada del presbiteri, si és que aquesta elevació existí.
Part exterior de l’absis amb un esvoranc que dóna accés a la petita cripta.
ECSA – J.A. Adell
Al costat sud de la part semicircular de la cripta hi ha una finestra de doble esqueixada. L’existència d’un gran esvoranc a la part central del semicilindre absidal impedeix de saber si s’obria una altra finestra a la cripta.
L’aparell és de reble molt irregular, en el qual s’aprecien peces de pedra calcària blanca, lligat amb fang, amb notables vestigis d’arrebossat de morter de calç, amb peces més treballades a les portes originals, a la cripta, i a la façana sud.
La senzillesa de la seva arquitectura i construcció, i la manca d’elements rellevants fan difícil de precisar la data d’aquest edifici, concebut amb una notable ambició de proporcions i programa funcional, palesat per l’existència de la cripta, que aprofita el desnivell de terreny. Pot considerar-se com una obra rural datable al segle XII. (JAA)