Resultats de la cerca

L’any 1939 s’exilià a Montpeller En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie 1968-76 Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…

Resident a Mèxic des del 1939 S'especialitzà en art dramàtic a França 1948-51 i posteriorment fou catedràtic de la facultat de filosofia i lletres i director del Museo Nacional de Teatro a Mèxic Ha repartit la seva tasca entre la docència, la crítica literària i la creació teatral, ha collaborat també en diverses publicacions De la seva producció crítica cal destacar Novelas de Unamuno 1948, Teatro latinoamericano del siglo XX 1961 i El teatro hispanoamericano contemporáneo Antología 1964 Quant a l’obra dramàtica, Doña Beatriz 1952, El hechicero 1954, Las manos de Dios 1956, Los fantoches…

Traslladat a Amèrica Mèxic, 1939 arran de l’exili dels seus pares, Jaume Pi-Sunyer i Bayo i Mercedes Díaz Bonet, residí dos anys a la ciutat de Mèxic i passà el 1941 als EUA, on feu estudis de medicina a la Columbia University Nova York, 1955-59 i es doctorà a la Harvard University Massachusetts, 1962-63 A banda dels treballs i cursos d’especialització empresos des del 1965, ha exercit càrrecs de direcció a diversos hospitals dels EUA —especialment al St Luke's Hospital Center, de Nova York —, s’ha dedicat a la docència universitària —a la Columbia University—, ha dirigit programes de recerca…

Membre del departament d’estat 1944, fou nomenat mitjancer de l’ONU a Palestina, i participà en l’armistici entre Egipte i Israel 1948-49 El 1950 li fou atorgat el premi Nobel de la pau Fou nomenat sotssecretari de les Nacions Unides 1958 De raça negra, fou un actiu impulsor de les llibertats civils d’aquesta comunitat als EUA

Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964, els llibres de poemes La riuada 1966 i Reflexos vitals 1990, i els de prosa poètica A dos corrents 1976 i El vianant 1978 Fou autor, també, de diversos diccionaris bilingües, una biografia de Ramon Vinyes 1972 i, juntament amb M Valero, el llibre per a infants Doble llum pel meu balcó El paraigua arraconat 1992 El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi

Estudià violí amb Joaquim Vidal i més endavant amb Matthieu Crickboom, i harmonia amb Eduard Frígola i després amb Enric Morera El 1896 fou contractat per a formar l'Orquestra Soler de Sant Celoni, la qual debutà dos anys més tard A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i, el 1908, del cor Catalunya Nova Estrenà les òperes La dona d’aigua 1911 i La Mare 1926 altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei , d’…

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar Montserrat…

La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú Rama aux yeux de lotus bleu 1952, L’éternel reflet 1963, Vertiges et voltiges 1970 Com a filòsof i exegeta publicà  Lamennais et le christianisme universel 1963, Les clés de Nostradamus 1965 i Les secrets ésotériques de la Bible 1968

Estudiant de composició a la Universitat de Califòrnia del Sud i al Conservatori de París amb Fulbright Fellowship, algunes de les seves obres despertaren interès a les sales de concerts nord-americanes Entre aquestes cal destacar Spoon River , per a soprano, baríton i orquestra 1952, i l’òpera de cambra The Admirable Bash ville 1954, amb text de Bernard Shaw